ACCUEIL > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català : Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català : Llegeix, pensa i opina


PageRank : 1 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

LECTEUR FLUX RSS



LLIBRE - Què fan els bancs centrals!

15 octobre[ —]

La sobtada i intensa crisi financera del 2008 va provocar una reacció enèrgica dels principals bancs centrals del món, que van entrar en un “jardí desconegut” per mitjà de l’aplicació de mesures extraordinàries i no convencionals per combatre el que ja es coneix com la Gran Recessió (2008-2014). La compra de deute públic i privat i els tipus d’interès negatius, però, podrien ser instruments d’aplicació permanents, quan eren mesures que els bancs centrals havien plantejat com a temporals. Un intervencionisme tan intens i tan durador en el temps pot provocar efectes no previstos ni desitjats, com ara la generació de bombolles immobiliàries i de deute i l’augment de les diferències de renda entre classes socials.

A partir de la seva experiència personal des del Parlament Europeu, que li ha permès conèixer bé els principals bancs centrals del món, Ramon Tremosa explica clarament on som i què podem esperar de la nova política monetària, més influïda que mai per la classe política i amb una independència dels bancs centrals amenaçada pel nou autoritarisme polític que emergeix en països com els Estats Units o el Brasil.

 

Biografia de l'autor

 

Ramon Tremosa (Barcelona, 1965) és economista, professor titular a la Universitat de Barcelona, i investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). Va ser el cap de llista de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions al Parlament Europeu de 2009 i de 2014. I un dels eurodiputats més actius al Parlament Europeu. Ha publicat molts articles en revistes acadèmiques i és autor de diversos llibres sobre política econòmica. Hi destaquen Catalonia, An Emerging Economy (2010), Catalunya serà logística o no serà (2007), Estatut, aeroports i ports de peix al cove (2006), Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (2005), etcètera. Col·labora de manera habitual als mitjans de comunicació.


Entitats i sindicats de la societat civil convoquen una "gran manifestació" per al 26-O per respondre a la sentència

14 octobre[ —]

Un centenar d'entitats, associacions i sindicats de la societat civil convoquen una "gran manifestació" per al 26 d'octubre per respondre a la sentència del Suprem, segons ha pogut saber l'ACN. Les mateixes organitzacions, 115 en total, han llegit un manifest aquest dilluns al migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona que crida la ciutadania a mobilitzar-se. L'acte, promogut per Òmnium, ha comptat amb la presència de desenes de representants de les entitats, que han llegit part del text. El manifest de les entitats socials i representants de diferents sectors recull que la sentència és la "culminació" d'un procés de judicialització que no hauria d'haver arribat "mai". Entre les entitats destaquen Òmnium, CCOO, Intersindical-CSC, En Peu de Pau, UGT, SOS Racisme, UFEC, USOC, Stop Mare Mortum, Plataforma per la Llengua, o SEPC.

Les associacions s'han mostrat en "desacord" amb la sentència, que consideren "injusta". També han instat els partits i les institucions públiques a trobar el camí de la política per posar "fi" a la judicialització del conflicte. Diferents representants de les entitats i sindicats han llegit una part del text, i han reclamat "diàleg, solucions polítiques, justícia, no defallir, cohesió social i democràcia amb urnes", en un clam a favor dels drets i les llibertats.

El manifest de rebuig a la sentència denuncia les "conseqüències greus que aquesta té sobre els drets polítics de la ciutadania i els drets de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política, suposant un retrocés per la qualitat democràtica de la societat".

L'acte ha tingut lloc a Sant Jaume, on centenars de persones s'han anat aplegant al llarg del matí com a resposta a la sentència del Suprem, i han cridat proclames com "llibertat presos polítics".


Llarena emet una ordre europea i una internacional per extradir Puigdemont pels delictes de sedició i malversació

14 octobre[ —]

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha emès una nova euroordre i una ordre internacional de detenció contra l'expresident Carles Puigdemont pels delictes de sedició i malversació. Poques hores després de la sentència contra els líders independentistes, Llarena ha dictat una interlocutòria per extradir Puigdemont. Segons aquesta, la sentència proclama la naturalesa "delictiva" dels fets objecte d'acusació. A més, s'observa que les condemnes conegudes aquest dilluns "propicien el risc" que els líders que són a l'estranger "fugin" a països que no són membres de la UE.


Sánchez tanca la porta a possibles indults: "L'acatament de la sentència significa el seu compliment íntegre"

14 octobre[ —]

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha apostat per obrir una “nova etapa” basada en el “diàleg i la llei” després d’una procés judicial al Tribunal Suprem que ha qualificat d’”exemplar” i d'una sentència que crida a “acatar i complir”. En una compareixença sense preguntes en espanyol i anglès a La Moncloa, Sánchez també ha advertit que al seu entendre l'acatament de la sentència "significa el seu compliment íntegre", tancant la porta d'aquesta manera a possibles indults. Ha advertit a més que el seu govern “es mantindrà atent” i “garantirà la convivència, la seguretat i el respecte a la legalitat democràtica” amb fermesa, proporcionalitat i des de la legalitat” sense excloure cap de les opcions de resposta que contempla l’ordenament vigent. Fonts de La Moncloa han avançat que el president espanyol en funcions trucarà aquesta tarda els líders del PP, Cs i Podem, Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias.

El president espanyol en funcions ha destacat que un cop emesa la sentència cal fer efectiu el seu “íntegre compliment”. Ha assegurat que Espanya és una “democràcia” i que com a tal “ningú és jutjat per les seves idees o per defensar un projecte polític”, sinó “per delictes recollits al nostre ordenament jurídic”.

Ha aplaudit la tasca del Tribunal Suprem que “treballat amb intendència, donant exemple d’autonomia, transparència, garanties i professionalitat”. Segons el president espanyol la aquesta és una sentència “exemplar” que coincideix també amb “el naufragi d’un projecte polític que deixa darrere seu un trist saldo de dolor i enfrontament”.

En aquest sentit ha acusat els líders independentistes d’haver ignorat “els drets de la majoria social no independentista” i originat “una fractura a la convivència de la societat catalana”. “L’Estatut va ser atropellat i trencat unilateralment” i “la integritat territorial i el principi de sobirania van ser atacats”.

“S’obre una nova etapa”

Segons el president espanyol, un cop dictada la sentència “s’obre una etapa nova” que podria estar basada en la “concòrdia” on el seu executiu “sempre contribuirà a facilitar la trobada de la societat catalana fracturada per l’independentisme”. “És la convivència la que està en joc, i la Generalitat i el Parlament han d’assumir a responsabilitat de representar tots els catalans i governar per a tots i no per a una minoria afí a les tesis independentistes”.

Estarà “vigilant”

Amb tot ha recordat que “en els pròxims dies” el govern d’Espanya segueix comptant “amb totes les atribucions de la legalitat” i “es mantindrà atent i garantirà la convivència, seguretat i respecte a la legalitat democràtica”. “Ho farem amb fermesa democràtica, proporcionalitat i des de la legalitat”, ha dit, fet que “implica respectar la legalitat sense excloure cap possibilitat que atorga l’ordenament vigent”.


Tsunami Democràtic crida a aturar la T-1 d'El Prat per mostrar "a Europa i el món el rebuig a la sentència"

14 octobre[ —]

Primera gran mobilització de Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència de condemna al cas de l'1-O. El col·lectiu ha fet una crida massiva a "aturar l'activitat de la T1 de l'Aeroport d'El Prat" per rebutjar les penes per als encausats. En un comunicat, Tsunami reivindica el caràcter estrictament gandhià i noviolent" de l'acció i del propi moviment que promou. Així ho diu, a més, en un vídeo que acompanya el comunicat i que ha distribuït per les xarxes. Tsunami, a més, recomana als seguidors acudir a l'aeroport "preparats per passar algunes hores fora de casa seva" i a portar "roba per a la pluja, menjar, aigua i calçat còmode, a més de ràdio convencional i mòbil amb bateria". "I una actidud noviolenta indestructible", afegeixen al comunicat.

El comunicat i la crida s'han distribuït a les 13.00 hores en punt a través de les xarxes i de sistemes de missatgeria, per intentar arrossegar el màxim de gent possible cap a l'aeroport. Tsunami assegura que escull El Prat per "fer sentir a tot el món" el seu crit i "per fer visible a l’opinió pública internacional el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem i la situació d’injustícia i de vulneració de drets que es dona a Catalunya". "Un dels llocs que connecten el país amb el món pot esdevenir el millor altaveu per internacionalitzar la resposta ciutadana a la sentència", afegeixen.

A més d'explicar als ciutadans com arribar a l'aeroport i recomanar el que han de portar per aguantar temps a El Prat, insisteixen que l'activitat s'ha d'aturar "d’acord amb la discilplina radicalment noviolenta i la tradició de la desobediència civil". "Tsunami Democràtic fa una crida a desplaçar-se a l’Aeroport de forma immediata i per tots els mitjans possibles i fer visible al món que som un poble que lluita pels drets civils i l’autodeterminació. Només la força de la gent, junta i organitzada, pot decidir el seu propi futur. Hem de ser-hi totes i tots, al carrer", conclouen.

Tsunami ha posat a disposició dels ciutadans, a més, centenars de bitllets d'avió que si s'adquireixen permeten accedir a la terminal. A més, a la mobilització de plaça Catalunya s'han repartti cartells que criden tothom a anar a l'aeroport.


OPINIÓ - Xavier Ginesta: Un clam que no s’apagarà

14 octobre[ —]

El tro de la indignació assola l’independentisme. Aquest independentisme desconcertat, que va viure “com sí” la República fos a la cantonada –la teoria del “com sí”, brillant dissertació de Francesc-Marc Álvaro a Assaig general d’una revolta (Pòrtic, 2019)–. Però, més enllà de les penes que hauran d’afrontar els líders polítics i socials –que en la seva totalitat gairebé arriben als cent anys–, i la demostració que això dels executius col·legiats és pura retòrica, queda ara el dubte de com la jurisprudència de la sentència acabarà marcant la vida política i social del país. Que la reforma del codi penal alemany de 1970 modelés el delicte de sedició, fent-ne de la violència un element consubstancial perquè, si no, entrava en conflicte amb el dret de manifestació, ja il·lustra prou bé com les línies vermelles dels drets fonamentals a l’Estat espanyol han quedat alterades a partir d’ara.

No tinc cap mena de dubte que hi haurà un abans i un després d’aquesta sentència, no tant per a les aspiracions de l’independentisme català, com per la manera com el deep state acabarà collant al poble, es digui espanyol, català, basc, gallec o com es senti. “La pàtria, com les religions, representen engrunes d’immortalitat”, reflexionava el professor i ideòleg de Podemos, Juan Carlos Monedero, en una brillant entrevista que Roger Escapa li va fer per El Suplement. Perquè, més enllà de les pàtries hi ha les llibertats socials i polítiques, els processos de democratització que han fet els estats, la manera com s’entenen les relacions entre els qui tenen poder i els qui no. De fet, potser aquest procés ha tingut massa d’això: massa emoció per a defensar pàtries obsoletes o buscar-ne de noves més il·lusionants, i massa poca reflexió sobre com s’havien de fer les coses i quins eren els rivals.

No obstant, el què seria un error per part de la política mesetaria seria pensar que la sentència tanca la carpeta catalana definitivament. Les bases de l’independentisme, malgrat estar confoses i emprenyades (amb els seus i amb els altres) no deixaran d’anar a les urnes (i reivindicar-les!) per a defensar una aspiració legítima: la creació d’un nou estat en forma de república en el marc de l’Europa contemporània. La sentència estronca injustament vides, aigualeix els somnis, però no els fa desaparèixer de l’imaginari col·lectiu. De fet, la sentència reforça conviccions: l’eslògan “Ho tornarem a fer” ho exemplifica, amb més o menys èxit. L’independentisme ha vingut per quedar-se: el pacífic, el no violent, el que fa de la lluita per la independència una lluita també a favor de les llibertats. Un independentisme utòpic?, potser també. Però, sempre legítim i que posarà permanentment la salut de la democràcia espanyola davant del mirall.

N’estic segur que, més que mai, ara hi haurà un independentisme cooperador amb les reivindicacions dels altres pobles d’Espanya. Perquè els ha ensenyat que allò que “sense violència es pot parlar de tot” no és cert. Perquè els ha ensenyat que l’Estat, quan realment es troba entre l’espasa i la paret, no dubta en aixafar qui el posa en dubte. Perquè els ha ensenyat que l’Estat està molt incomoda quan ha d’afrontar el debat entre legalitat i legitimat, ja que l’estat de les autonomies va tapar les restes del franquisme sociològic. I, finalment, perquè vivim en un estat que només sap respondre els desafiaments dels maldits “nacionalismes perifèrics” mirant el passat: basquitzant els problemes, acusant arbitràriament de terrorisme, jugant a les veritats interessades.


OPINIÓ - Joana Pujol: Ens plantem o ens extingim

14 octobre[ —]

Trafalgar Square, les dotze del migdia. Centenars de persones acampades, pancartes fetes de draps, cartrons reciclats i el símbol del rellotge de sorra d’Extinction Rebellion visible miris on miris, envolten l’estàtua de l’almirall Nelson a cavall, a una de les places més significatives de Londres, i punt d’inici de la gran majoria de les manifestacions que tenen lloc a la ciutat. Han arribat per quedar-se.

Hi ha mares i nens, hi ha avis, i hi ha homes de la City, guarnits amb americana i corbata, fent palesa la transversalitat del moviment contra el canvi climàtic. Hi ha joves universitaris i fins i tot més joves, estudiants de secundària, que llueixen amb orgull les seves trenes Greta Thunberg, mentre criden que Truth demands action. Plou a bots i a barrals, però la plaça segueix plena i bategant.

A les diferents carpes muntades, s’hi fan simultàniament diferents activitats: xerrades sobre desobediència civil, sobre drets legals davant d’una detenció o sobre les conseqüències reals del canvi climàtic. Fins i tot hi ha carpes amb petites plataformes i micròfons, oberts a qui s’hi vulgui s’atreveixi a fer un mini speach. Per allà hi han passat científics, activistes i gent de carrer, tots amb missatges diferents, alguns més polititzats, alguns menys, que s’uneixen sota la bandera de la oposició al canvi climàtic i la urgència d’exigir canvis polítics reals i materials per tal de frenarne els efectes.

Aquesta setmana ha estat especialment moguda pel moviment Extinction Rebellion. Al Regne Unit, hi ha hagut 1300 detinguts des del 7 d’octubre en diferents protestes, com la ocupació permanent de la plaça, o com a conseqüència de les diferents manifestacions més o menys espontànies, que han tallat carrers cèntrics de la ciutat.

Els aeroports també han estat un punt central de la mobilització. Diferents activistes han aconseguit bloquejar un nombre important de vols que sortien des de Londres, comprant bitllets i provocant el caos just en el moment de pujar a l’avió, impedint-ne l’enlairament.

També els mitjans de comunicació han sigut destinataris de les protestes. Els activistes han assaltat aquesta setmana la BBC, entrant en massa als estudis centrals i enganxant-se a les parets i teulades. Han bloquejat el mercat de peix de Londres, el Ministeri de Defensa o la seu de la petrolera Shell.

Exctinction Rebellion no és un moviment ultra-organitzat. No té una estructura definida, ni unes entitats potents amb milers de socis que donin suport a les seves reivindicacions i mobilitzacions. No té tampoc suport dels partits polítics formals, més enllà d’algunes adhesions individuals d’actors i altres personatges famosos. No té un canal de Telegram ni hi ha un comitè a l’ombra que decideix les coses, les mobilitzacions es decideixen en assemblees diàries. Tampoc té un missatge concret i definit, més enllà de l’exigència de mesures concretes contra el canvi climàtic.

Però en poques setmanes han aconseguit ser portada de diaris nacionals i internacionals. Han tallat carrers, bloquejat aeroports, i convençut sindicats de treballadors. Han aconseguit generar diversos punts de trobada simultanis permanents a la capital, espais d’es d’on, en qualsevol moment, es pot generar una acció o una resposta, tenint a la gent permanentment mobilitzada. I tenen una idea clara. A diferència del 15-M, que es va acabar dissolent en si mateix, asseguren que no marxaran fins que no es produeixin polítiques de canvi que puguin frenar d’una manera real l’avenç del canvi climàtic.

A casa, nosaltres ens enfrontem a uns dies, potser mesos que, altra vegada, tornaran a ser decisius, i on la mobilització permanent serà més imprescindible que abans. I, davant d’una repressió en augment, i d’unes eleccions espanyoles que potser faran bascular gestos i missatges de partits, convé més que mai, aprendre’n dels qui tenim al voltant.

Les mobilitzacions pro-democràtiques de Hong-Kong, o el moviment internacional d’Extinction Rebellion ens demostren que, a vegades, no calen grans infraestructures ni manifestacions per aconseguir impactar políticament. No calen grans consensos de país, ni tampoc que el teu missatge sigui compartit pel 80%.

Us imagineu una acampada permanent a Plaça Catalunya i una altra a Plaça Espanya (o 1 d’Octubre?) amb milers de persones, que d’un moment a l’altre puguin bloquejar els carrers principals de Barcelona? Espais de concentració de masses i idees i d’agitació permanent. Joves, avis, disposats cedir el temps que tinguin per fer el que convingui en aquell moment.

Us imagineu que un poble petit s’autoorganitza i sense demanar permís a les estructures, decideix tallar l’autopista? Us imagineu cent avis independentistes, amb maletes, asseguts a l’aeroport del Prat, tallant-ne els accessos principals? Us imagineu grups de “gent normal” organitzada entrant a TV3 només per fer visibles aquelles paraules que la repressió espanyola ha esborrat dels nostres mitjans públics?

Seran uns quants els qui aquests dies, acusaran de caos i criticaran les accions organitzades per uns quants, no “avalades” per estats majors desconeguts ni pels editorials dels diaris. Que diran que no és estratègic, que s’ha de mirar a llarg termini, que l’acció al carrer ha d’estat supeditada als interessos dels partits, i, sobretot, no fer res que posi en perill les institucions i els càrrecs que hi depenen.

Ens diran també que la mobilització permanent té un cost molt alt –repressió- i que acaba convertint-se en no res, en un buf. Que crema, que desmobilitza. Que impacta l’economia, i això no és bo per les nostres empreses, tot i que tothom sap que no hi ha un escenari realista d’aconseguir la intervenció exterior que no passi per la paralització econòmica.

El que sí que és cert, és que la seva estratègia, la de la por, la contenció, la reconciliació, la negociació, no ha funcionat.

Si alguna cosa ens ensenya la desobediència civil és que serà la suma de totes les mobilitzacions, menors i majors, simbòliques o efectives, l’única garantia de mantenir-nos vius. I mantenir-nos vius, en mobilització permanent, serà l’única manera de guanyar.


La sentència del procés, a les portades digitals dels mitjans internacionals

14 octobre[ —]

La sentència del procés ocupa les portades d'alguns dels principals diaris europeus. "Els líders catalans reben sentències de presó per sedició", apunta la BBC en la notícia que ocupa la portada de la seva edició digital i en la qual destaca les "mobilitzacions civils massives" que es preveuen per la decisió del Tribunal Suprem. Per la seva banda, el diari The Guardian, que també porta la notícia en portada, destaca que als líders independentistes finalment no se'ls ha atribuït una "rebel·lió violenta", però sí "crims menors" pel seu paper en el referèndum de l'1-O. El francès Le Monde remarca que finalment han estat condemnats per "penes menors a les que demanava la fiscalia", mentre que l'alemany Der Spiegel apunta que els fets pels quals han estat jutjats els líders independentistes van crear "el caos a Espanya".

 

 

The New York Times també recull la sentència del Tribunal Suprem en una posició destacada de la secció d'internacional. El diari estatunidenc apunta que la sentència es fa pública poques setmanes abans de les eleccions espanyoles del 10-N i que els líders independentistes poden recórrer-la si "demostren que s'han violat els seus drets fonamentals".

"Un líder català condemnat a 13 anys de presó per intentar trencar amb Espanya", indica Bloomberg en relació amb Oriol Junqueras. Segons Bloomberg, es tracta d'una sentència "sense precedents" que representa un "punt d'inflexió" en la relació entre Catalunya i Espanya. "El judici ha estat el que ha tingut més càrrega política a Espanya des del de Lluís Companys", diu Bloomberg.

"Aquest procés polític i unes penes al·lucinants són una vergonya per a la democràcia espanyola", assenyala el periodista de Libération Jean Quatremer, que lamenta "l'encobriment" de la Unió Europea en aquesta qüestió mentre dona "lliçons" a països com Hongria o Polònia.

El diari belga 'Le Soir' indica que la sentència pot "rellançar les tensions" entre Catalunya i Espanya, que "estan en ebullició des de fa uns 10 anys", mentre que el diari flamenc De Standaard destaca les "greus penes de presó" als líders catalans. Al seu torn, l'escocès The National apunta que la sentència influirà en les eleccions del 10-N.

 

 


Tsnuami Democràtic convoca la ciutadania a Barcelona per respondre a la sentència del TS

14 octobre[ —]

El Tsunami Democràtic ha convocat la ciutadania a Barcelona per respondre a la sentència del Tribunal Suprem (TS) per l'1-O. A través de les xarxes socials, el moviment ha fet una crida a la gent a començar a anar cap a Barcelona i ha informat que a les 13 hores donarà les instruccions concretes sobre l'acció prevista per aquest dilluns. El moviment ha afirmat que aquest dilluns "comença un cicle de desobediència civil noviolenta" i ha fet una crida a que la gent que viu fora de Barcelona hi vagi i que ho faci "preparada per passar algunes hores fora de casa seva". També ha animat a la gent que està a la feina a "deixar els llocs de treball" i ha convidat els estudiants a deixar les aules i sumar-se a les mobilitzacions.

El Tsunami ha afirmat que la sentència condemna "injustament" els líders independentistes i ha afegit que "no condemna només aquestes persones individuals, sinó que també condemna la ciutadania que representaven i tothom que va participar en el referèndum de l'1 d'octubre".

Ha assegurat que també es condemna l'exercici de drets fonamentals i que la sentència "prefigura un escenari de futur en que l'exercici d'aquests drets i qualsevol mostra de dissidència, a Catalunya i a qualsevol part de l'Estat, podran ser directament condemnats com ara: usant políticament el codi penal i els tribunals, i suspenent el dret fonamental a un judici just".

Per tot això, ha fet una crida a participar de les mobilitzacions i ha recomanat la gent anar preparat per a la pluja i portar menjar, aigua i calçat còmode, així com ràdio i mòbils carregats.

Pel que fa als estudiants, els insta a deixar les aules i a sumar-se a les columnes que sortiran dels diferents campus universitaris, que tindran com a punt de trobada plaça Catalunya a les 12 hores.

"Només la força de la gent, junta i organitzada, pot decidir el seu propi futur. Hem de ser-hi totes i tots, al carrer. Que tothom es mobilitzi. Que tothom sigui, a més, agent mobilitzador", ha finalitzat el Tsunami.


Òmnium i l'ANC tallen carrers a la vora de les seves seus i Gran Via en protesta per les condemnes de l'1-O

14 octobre[ —]

Els carrers propers a les seus de l'ANC i d'Òmnium –Marina, Pau Claris i Diputació- han quedat tallats després que desenes de persones de les dues entitats hagin sortit en protesta per les condemnes anunciades pel Suprem contra els líders de l'1-O. Crits de llibertats, cartells que reclamen justícia i que els presos quedin lliures, clams contra la sentència i xiulets acompanyen els manifestants que es col·loquen al carrer per tallar el trànsit i protestar. Les entitats, a més, avisen que és només l'inici i que seguiran mobilitzant-se i alguns d'ells s'han encaminat a tallar carrers principals com la Gran Via de les Corts Catalanes.

Per la seva banda, centenars d'estudiants universitaris del campus de la Diagonal han sortit al carrer tan bon punt han conegut la sentència i pretenen sumar-se a les diferents mobilitzacions de la societat civil. Segons han explicat alguns dels joves, quan dins de classe han conegut les condemnes dels líders independentistes han abandonat les aules i s'han trobat al carrer per fer el primer tall del matí. La intenció dels universitaris és unir-se a les diferents columnes d'universitaris provinents d'altres campus que previsiblement es trobaran a la plaça de Catalunya i a qualsevol mobilització de la societat civil que sorgeixi durant el aquest dilluns perquè consideren que és la seva ''responsabilitat de donar resposta a la sentència''.

Com a anècdota, el primer cotxe que s'ha vist afectat pel tall de la Diagonal ha obert la finestra i ha explicat als joves que havia d'anar a l'escola bressol a buscar el seu fill malalt. Els joves li han obert camí perquè pogués passar, però han tornat a tapar els carrils per evitar que cap altre cotxe continués el seu camí.

Els estudiants de la UAB es concentren a la plaça Cívica

Centenars d'estudiants de la UAB s'han concentrat a la Plaça Cívica del campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per protestar contra la sentència de l'1-O. Els joves han titllat de "desproporciona" i "injusta" la condemna, segons ha assegurat a l’ACN Anabel Belen Flamit, portaveu de la Coordinadora de l’Assemblea de Facultats (CAF) de la universitat. Des del campus de Bellaterra, està previst que es desplacin cap a Barcelona per participar en les mobilitzacions convocades a ala capital catalana. Els joves, uns 2.000 segons la CAF, tenen previst agafar els FGC després de llegir un manifest per condemnar la sentencia.

Tan bon punt s'ha conegut el contingut de la sentència la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF) de la UAB ha convocat els alumnes a la plaça Cívica del campus de Bellaterra. Més d'un miler de joves han respost a aquesta crida per condemnar una sentència que consideren "injusta" i "desproporcionada".

La portaveu CAF, Ana Belén Flamit, ha explicat que els estudiants sortiran als carrers per mobilitzar-se i adherir-se a la resta de convocatòries "amb tot del poble de Catalunya" perquè no accepten "cap altra sentència que no sigui l'amnistia". Els joves s'han aplegat durant prop d'una hora i després s'han dirigit cap a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) on han agafat diversos trens en direcció cap a Barcelona. Durant l'acte s'ha llegit un manifest, s'ha llençat una traca amb petards i s'han sentit crits com "Avui no cal patir l'Autònoma és aquí" i "llibertat presos polítics".


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Chercher, découvrir, news, podcast francais, radios, webtv, videos. Vous trouverez du contenu du Monde entier et de la France. Vous pourrez créer votre propre contenu et le partager avec vos amis.


ACCEUIL add podcastAjouter votre Podcast FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
A PROPOS Supporter lequipe mirPod Terms of Use BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER