INICI > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 3 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

LLEGIR FON RSS



LLIBRE - El partit més llarg

22 d'octubre[ —]

El periodista que ha destapat l’escàndol del Barçagate ens revela, en aquesta apassionant investigació periodística, tot el que va passar als despatxos del Barça el dia del referèndum. Diumenge, 1 d’octubre del 2017. Mentre a Catalunya la Guàrdia Civil i la policia espanyola reprimien a cops el referèndum d’autodeterminació, a la zona noble del Camp Nou els telèfons treien fum. El president Bartomeu i la seva Junta Directiva, conscients dels vincles històrics i emocionals que uneixen el destí del club al destí de la nació, han de prendre una decisió a l’altura de les circumstàncies: suspendre el partit de manera unilateral o bé jugar-lo. Les pressions augmenten a cada minut que passa. El Barça és més que un club, i el que es jugava aquell dia no era només un simple partit de futbol. Per primera vegada, el periodista Adrià Soldevila ha aconseguit declaracions exclusives del vestidor, polítics, càrrecs directius i membres de la Junta. Aquestes fonts inèdites permeten reconstruir amb rigor i seriositat el minut a minut de la jornada i aporten informació fins ara desconeguda sobre la prèvia que va determinar la decisió. Un llibre que ens posa en context, que repassa la relació íntima del Barça amb Catalunya al llarg de la història i que explica la raó per la qual el posicionament del Barça durant els anys del Procés té una importància que va més enllà de l’anècdota.

 

Biografia de l'autor

 

Adrià Soldevila i Rovira (Barcelona, 1989) és periodista esportiu. La seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada al Barça, i fa uns mesos va destapar un dels escàndols que han fet trontollar l’actual Junta Directiva del Club: l’anomenat Cas Barçagate. Actualment treballa a la SER Catalunya, on és codirector de la secció La llotja del programa Què t’hi Jugues, dedicat exclusivament a les pròximes eleccions a la presidència del club blaugrana. Ha estat col·laborador de Tu diràs, de Rac 1, del Diari Ara i de Nació Digital.


Colau, sobre l'absolució de Trapero: "Espero que s'estengui en general, que surti la gent de la presó"

21 d'octubre[ —]

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat aquest dimecres l'absolució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. "Ja vam dir en el seu moment que ens semblava fora de lloc en general la judicialització i que s'empresonés a la gent", ha dit Colau, lamentant el "calvari" i el "patiment" que ha hagut de passar Trapero però referint-se indirectament també als líders independentistes presos. "Espero que s'estengui en general, que surti la gent de la presó, que hi hagi una desjudicialització el més aviat possible i poguem tornar la política al terreny de la política", ha assegurat.


Aragonès reclama l'amnistia per superar la "repressió" i encarar un diàleg amb l'Estat que culmini amb un referèndum

21 d'octubre[ —]

El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha tornat a reclamar l'amnistia per superar la "repressió" de l'Estat, i encarar un diàleg i una negociació amb Madrid que culmini amb un referèndum. A la sessió de control al Govern en funcions al ple del Parlament de dimecres, Aragonès ha constatat que la covid no ha eliminat la "repressió". El vicepresident ha donat suport a la Mesa del 2017 i a l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell -empresonada-, i ha denunciat la "causa general contra l'independentisme". A la pregunta al Govern, el president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, ha dit que l'independentisme ha de "tornar-ho a fer" les vegades "que calgui". JxCat no ha fet cap pregunta al vicepresident amb funcions de president.


Absolen els vuit acusats d'arrancar estelades i pancartes a Sant Julià de Ramis, Sant Gregori i Sarrià de Ter

21 d'octubre[ —]

El jutjat d'instrucció 3 de Girona ha absolt els vuit acusats d'arrancar estelades i pancartes a favor dels presos independentistes dels ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Sant Gregori i Sarrià de Ter i del local social de Sarrià la nit del 13 als 14 de febrer del 2019. La sentència conclou que "no ha quedat acreditat" que els vuit processats fossin els autors dels fets: "No existeix cap prova que permeti acreditar amb un mínim de seriositat que van ser els denunciats, i no altres persones, els qui es van endur dels edificis públics les banderes estelades i les pancartes amb inscripcions de caràcter polític, doblegant els pals de dos dels ajuntaments perjudicats". El jutjat també descarta que es tracti de delictes lleus de furt i de danys. La sentència considera provat que entre les deu de la nit del 13 de febrer i la una de la matinada del 14 "una o vàries persones d'identitat desconeguda" van anar al local social El Coro de Sarrià de Ter i als ajuntaments de Sarrià, Sant Gregori i Sant Julià de Ramis i es van "apoderar" de diverses estelades i pancartes.

En concret, recull la sentència, del local social es van endur una lona amb la inscripció 'República' al costat d'un llaç groc, de l'ajuntament de Sant Gregori una estelades i les pancartes de 'Fake justice' i 'Llibertat presos polítics' i de l'ajuntament de Sant Julià una estelada i la pancarta 'Self-determination is a right, not a crime'. Per arrancar les estelades, van doblegar els pals des d'on onejaven les banderes dels ajuntaments de Sant Gregori i Sant Julià de Ramis.

El jutjat, però, considera que "no ha quedat acreditat" que cap dels vuit denunciats "tingués participació en algun dels fets relatats". De fet, la sentència sosté que "no existeix cap prova que permeti acreditar amb un mínim de seriositat" que els acusats "i no altres persones" fossin els qui es van endur les estelades i les pancartes.

Dels vuit denunciats, dos no van assistir al judici i un altre es va acollir al seu dret a no declarar. La sentència recull que els cinc que van declarar van "oferir la mateixa versió dels fets" i van negar haver arrancat les estelades i les pancartes: "Van afirmar que aquella nit van quedar amb moltes persones per treure llaços grocs dels carrers i, un cop finalitzat, les persones amb qui havien quedat –a qui no coneixien- van introduir bosses als maleters dels vehicles per llançar-les a les escombraries posteriorment". Segons el jutjat, aquesta explicació "no resulta il·lògica o irracional" i desperta "dubtes" sobre si les persones identificades pels Mossos d'Esquadra van ser els qui van arrancar les estelades i els llaços.

Els Mossos d'Esquadra van interceptar el grup a Sant Gregori, després de rebre la trucada d'un veí alertant de la presència d'un grup de sis persones provocant danys al mobiliari urbà. Els agents van localitzar a dins dels vehicles dels denunciats les estelades i les pancartes. Però segons el jutjat, no es pot provar que fossin les que hi havia penjades als ajuntaments i al local social perquè no tenen cap marca distintiva.

A més, també subratlla que segons la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, un atestat policial només fa la funció de denúncia fins que es ratifica en seu judicial a través de la declaració dels policies: "No es va proposar com a prova la testifical dels agents de l'autoritat que van dur a terme l'actuació". El jutjat també critica que no es proposés com a prova la declaració del veí que va alertar els Mossos ni el visionat d'unes imatges recollides en un USB, concloent que no hi ha "cap prova" que permeti acreditar que els vuit denunciats van ser els autors dels fets.

Més enllà de l'autoria, el jutjat també descarta que els fets es puguin considerar delictes lleus de danys, furt o apropiació indeguda. I en aquest punt recull una sentència de l'Audiència de Girona sobre un cas similar a Verges (Baix Empordà) que descartava el furt perquè no hi havia ànim de lucre per part dels autors i els danys perquè no s'havia pogut acreditar l'estat dels pals on penjaven les banderes o pancartes abans de la intervenció dels denunciats.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha criticat la sentència a través de les xarxes socials: "De nit, assalten el balcó de l'ajuntament per arrencar les banderes que no els agrades. Els Mossos els aturen, troben tot el material als seus cotxes i, en el judici, queden absolts. Què hagués passat si fos al revés?" seguit del hashtag #injusticia.


El col·laborador Enric Senabre guanya el 3r Premi Llegir 2020 per un article publicat a Racó Català

21 d'octubre[ —]

El col·laborador de Racó Català, escriptor i professor, Enric Senabre ha guanyat el tercer premi Llegir 2020 per un article publicat a Racó Català el passat 27 de juliol d'aquest any. Titulat "Llegir", la columna fa referència a l’obra Errata, de George Steiner. Com explica Senabre en l’article, "la reivindicació de la lectura com una activitat personal, única, irrepetible és un dels temes que vertebra l’obra i guia el criteri hermenèutic que converteix aquesta activitat en una tasca acumulativa, comprensiva i autocorrectora".

Els Premis Llegir, organitzats per la Fundació Bromera, distingeixen les persones i entitats que treballen per la difusió del llibre i la lectura en llengua pròpia, estimular la publicació d’articles sobre la importància de llegir en valencià i potenciar les actuacions en benefici del foment de l’hàbit lector en la societat.

L’acte de lliurament tindrà lloc el dissabte 21 de novembre, a les 13.30 h, durant la cloenda de la 6a Trobada de Professorat de Valencià, que se celebrarà els dies 20 i 21 de novembre al Menador Espai Cultural de Castelló de la Plana. A més, enguany la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, entitat organitzadora del Premi Llegir, obsequiarà els assistents amb el llibre La importància de la lectura, que reuneix els articles guanyadors del Premi Llegir des de la primera edició fins a la del 2020.

 

 


Riera diu que David Fernàndez seria un "excel·lent candidat" i que té moltes ganes que formi part de la candidatura

21 d'octubre[ —]

El diputat de la CUP Carles Riera ha afirmat que David Fernàndez seria un "excel·lent candidat" i que la formació té moltes ganes que formi part de "l'equip" de cara a les eleccions del 14 de febrer. En una entrevista a 'Els Matins de TV3', Riera ha afegit que, com ell, hi ha moltes persones dins la CUP disposades a ocupar el lloc a les llistes que la militància consideri. "No només jo, no David Fernàndez, moltes persones estem a disposició per ocupar el lloc que la militància decideixi", ha reblat. Pel que fa a l'absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l'ha considerat una "bona notícia" però ha avisat que la causa general contra l'independentisme continua vigent.

Riera ha estat crític amb el paper dels Mossos en la "repressió del moviment independentisme" i ha afegit que aquesta repressió no ve de la Guàrdia Civil ni la policia nacional, sinó de la policia catalana. En aquest sentit, ha reclamat al Govern que canviï "radicalment" aquesta política.


Torrent comunica al ple que no hi ha candidat i s'activa el compte enrere cap a les eleccions del 14-F

21 d'octubre[ —]

El president del Parlament, Roger Torrent, ha comunicat que després de la ronda de contactes amb els grups parlamentaris no hi ha candidat per ser investit president de la Generalitat i substituir el president inhabilitat Quim Torra. La comunicació formal al ple del Parlament suposa "l'acte equivalent" a una investidura fallida i, per tant, comença el compte enrere cap a les eleccions. Primer un període de dos mesos en què encara hi podria haver un ple d'investidura en cas poc probable que hi hagués candidat amb possibilitats de prosperar. I un cop esgotat aquest termini, la legislatura queda dissolta i es convoquen eleccions automàticament per al cap de 54 dies, el 14 de febrer. "Aquesta presidència, d'acord amb article 4.2 de la llei de la Presidència i amb les facultats de l'article 39 del reglament del Parlament un cop consultats els representants dels partit i grups amb representació parlamentària dins dels 10 dies hàbils des del cessament del president de la Generalitat, constata que no li ha estat possible proposar un ple per ser investit president o presidenta de la Generalitat". Amb aquestes paraules de Torrent davant del ple de la cambra i la publicació just després de la resolució al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) s'ha activat el rellotge cap a les eleccions.

Seguidament s'ha obert un torn de paraula dels grups parlamentaris que ha donat peu a un debat centrat en què passarà si l'independentisme supera el llindar del 50% dels vots a les pròximes eleccions.

El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha afirmat que els "separatistes" volen fer creure que l'única incògnita és si trauran més del 50% i ha lamentat que només pensen en "la meitat de la població". "Nosaltres diem que el futur no està escrit. Que la majoria de catalans ens sentim catalans i espanyols", ha afegit per després insistir en la necessitat de reconstruir Catalunya des de la "moderació i no la radicalització i la ruptura".

El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, ha situat les pròximes eleccions com una "oportunitat" de l'independentisme per conjurar-se a superar el llindar del 50% dels vots i "prendre decisions que permetin avançar per aconseguir la independència". "Estic convençut que estarem a l'alçada", ha afegit sense concretar quins són els passos que s'haurien de seguir en cas que es produís aquest escenari.

Per la seva banda, el president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, s'ha referit a superar el 50% com un "repte i una oportunitat" però ha avisat que no serà "l'element definitiu". "Qui ho insinuï, enganyarà", ha alertat. I és que, per a Sabrià, de la mateixa manera que no és definitiu, superar el 50% sí que és "imprescindible". Sabrià ha admès que l'escenari actual no era l'opció d'ERC, que volia reduir al màxim la provisionalitat, i ha afegit que si Torra hagués convocat eleccions avui s'estaria "a punt de formar un govern fort per fer front a la pandèmia".

Des de l'altre partit independentista, la CUP, la diputada Maria Sirvent ha criticat que el Govern no ha acompanyat el "poble organitzat" sinó que s'ha caracteritzat, segons ha dit , per les "batalles partidistes i el repartiment de cadires". Davant d'aquesta situació, ha fet una crida a "sortir immediatament de la caiguda lliure dels tres últims anys" i ha apostat per una proposta "alternativa i radicalment diferent" del que ha representat el Govern d'aqueta legislatura.

Per la seva banda, el president del PSC al Parlament, Miquel Iceta, ha proposat fer de l'acord polític "les palanques d'una prosperitat compartida". "Els proposo que trobem els camins de la unitat i el progrés. Deixem enrere la divisió i la inestabilitat", ha reclamat. Segons Iceta, el seu partit segueix oferint suport al Govern en la lluita contra la pandèmia i té la "mà estesa" per acordar la reconstrucció social i econòmica. El líder dels socialistes catalans també ha recordat que el seu partit hagués preferit que Torra hagués convocat les eleccions.

Des dels comuns, Jéssica Albiach ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que reuneixi els grups parlamentaris per establir les mesures i els mecanismes per garantir el dret a vot el 14-F en plena pandèmia. I ha afegit que estar contagiat de coronavirus no pot ser incompatible amb votar per decidir el futur. Albiach ha considerat que el 2021 "no post ser l'any d 'un partit o d'un front sinó un punt d'inflexió". "No l'any de plebiscits divisoris, sinó de grans acords. No l'any de quedar engolits en el simbolisme ni de repetició d'errors", ha reblat.

Finalment, el diputat del PPC Alejandro Fernández s'ha mostrat convençut que en els pròxims dos mesos hi haurà un intent d'investidura per part de JxCat. D'altra banda, ha assegurat que manté el compromís de lluitar contra la pandèmia i la crisi que se'n deriva.


Cisgènere, lesbofòbia o intersexual entren als diccionaris de la llengua

21 d'octubre[ —]

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans han treballat conjuntament per incloure nova terminologia i revisar les accepcions del vocabulari LGTBI als seus respectius diccionaris, arran d'una petició del col·lectiu LGTBI de Castelló.

El resultat han sigut disset nous paraules, com ara cissexual, intersexual, o monosexualitat i la modificació o supressió de definicions com amanerat, doneta o hermafrodita pel seu biaix ofensiu.

 


Campanya d'ajuda a les minories nacionals europees per accedir directament als fons de la UE sense dependre dels estats

21 d'octubre[ —]

La Plataforma per la Llengua dona suport a la campanya de FUEN (la Unió Federal de Nacionalitats Europees, en les sigles en anglès) per aconseguir que les minories nacionals europees puguin accedir directament als fons de la Unió Europea per tal d'assolir certa llibertat financera sense dependre tant de l'estat on es troben. 

La iniciativa de FUEN, en què també participa ELEN, es presenta amb el nom de "Política de cohesió per a la igualtat de les regions i la sostenibilitat de les cultures regionals" i té l'objectiu d'assolir més d'un  milió de signatures a l'àmbit local i alhora un nombre significatiu de signatures com a mínim a set països de la UE. 

La intenció de FUEN es aconseguir que les minories nacionals no depenguin de les subvencions dels governs dels seus propis països perquè això fa que estiguin sotmeses a la seva influència directa. Per a les regions culturals, aconseguir independència financera significa més autonomia en les decisions internes i en com gasten els seus diners. Això permetria que puguin desenvolupar infraestructures, escoles i economia local. 

Com a membre de FUEN, l'ONG del català considera que "totes aquelles accions que contribueixin a l'enfortiment de les minories nacionals enfront els seus estats poden ajudar al reconeixement del català, en el sentit que promocionar que les regions interactuïn directament amb la Unió Europea és un camí vàlid per al reconeixement del català: que es pugui tractar directament des de Catalunya amb la UE i no passant per l'estat espanyol".

A més, segons la Plataforma per la Llengua, la iniciativa hauria de permetre que el domini lingüístic del català "pogués ser considerat un subjecte en si mateix, fet que seria beneficiós per a tot el territori però especialment per a la Franja, la Catalunya del Nord, l'Alguer o el Carxe, que són minories lingüístiques a la seva regió, fet que fa que sovint siguin ignorats per les seves regions".

La Plataforma per la Llengua es va unir a FUEN l'octubre de 2018 perquè treballa per ser el representant de les minories europees a través de la protecció i la promoció de la identitat, la llengua, la cultura i els drets i el caràcter d'aquestes minories. 

 


RACó POèTIC: Series encara una feina per fer, de David Jou

21 d'octubre[ —]

Pàtria completa, amb les illes i l'horta,
i un nord més al nord i més rica i unida:
per molt que volguessin, mentida a mentida,
negar-te, desfer-te, donar-te per morta,

series encara una feina per fer,
un alt objectiu de treball i coratge,
un crit, un estímul, un poble, un paisatge,
la feina i la festa de cada carrer.

I m'omple en l'espera un tenaç pensament
de pau que voldria que sempre tinguessis,
i veig el futur que voldria que et fessis
sovint molt llunyà i, algun cop, imminent.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Cercar, descobrir, gaudir de notícies, podcasts catalans, ràdios, WebTV, vídeos. Vostè pot trobar el contingut del Món i de Catalunya. Fer el teu propi contingut i compartir amb els teus amics


INICI anadir podcastAfegeixi el seu Podcast FORO By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
¿Qui som? Support mirPod Terms of Use BLOG OnlyFamousPeople