HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 1 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



RACó GASTRONòMIC: Amanida alemanya

25 March[ —]

Avui us presento la meva amanida alemanya, de tantes que n'hi ha. És una recepta força coneguda al nostre país però, en aquesta ocasió, emprant productes alemanys. Clar, no és el mateix fer aquesta una amanida amb mostassa del Condis i frankfurt Purlom ...que amb salsitxes alsacianes....i aquí és on rau la diferència. Si voleu saber on comprar salsitxes bones bones d'importació, us recomano la lectura de l'Article: productes alsacians.
  
Total, que intentaré aclarir-vos una mica aquesta recepta, ja que l'autèntica amanida alemanya no té la salsitxa com ingredient imprescindible, més aviat tot gira entorn a les patates. Segons la wikipèdia en alemnay el plat es diu  kartoffelsalat (a Àustria anomenada també Erdäpfelsalat) i és un dels plats més coneguts de la cuina alemanya. Es tracta d'un plat fet principalment amb patates cuites acompanyades de diferents ingredients. Aquesta amanida té diverses denominacions depenent de la zona on es consumeix i s'elabora, per exemple, a la conca del Ruhr es diu Erpelschlut. El nom de kartoffelsalat és la traducció literal a l'alemany d'"amanida de patata".

La preparació del kartoffelsalat es realitza coent patates (a Alemanya hi ha moltes varietats de patates com, per exemple, les Bamberger Hörnchen (Banyes de Bamberg), Cilene, Hansa, Laura, Kipfler o Sieglinde). Existeixen varietats de patata molt adequades per a aquesta amanida, que es caracteritzen per mantenir la forma després de la cocció, que no es desfan fàcilment, vaja. Les patates es poden tallar a rodanxes i posteriorment bullir-les o també és possible coure les patates amb la seva pell i posteriorment pelar-les (com he fet jo).

La preparació i ingredients de l'amanida de patates es diferencien bastant d'unes zones a altres, però la patata és l'ingredient comú a totes elles. No hi ha una recepta única d'aquest plat, ni tan sols a Alemanya.  

Si que es podría dir que hi ha dues variants bàsiques que les diferencien entre elles: les que porten maionesa i les que no.

Les patates cuites i "nues" sense maionesa es poden trobar a les kartoffelsalat del sud d'Alemanya i d'Àustria i fins i tot Croàcia. En aquests casos s'elaboren amb una espècie de vinagreta a base d'una barreja de vinagre i oli. Se sol afegir a aquesta amanida una petita porció de cebes picades, unes tires de cansalada rostida i petits daus de cogombres. En qualsevol cas l'amanida es pot menjar calenta o freda, depenent dels gustos.

A la resta de les zones d'Alemanya es pot trobar aquesta amanida elaborada amb maionesa. Es pot emprar també iogurt o nata. La kartoffelsalat amb maionesa sol tenir cogombre en tires, pomes i alguns trossos d'ou, restes d'algun rostit de carn, matjes (arengada especial), trossos de salsitxa i alguna herba o espècie.
A veure que us sembla aquesta.

INGREDIENTS 
2 salsitxes de frankfurt alemanes (en aquesta ocasió varietat Krakoviana)
3 cogombrets en vinagre
2 patates bullides amb una fulla de llorer
1 ceba (ceba tendre o també cibulet)
pebre negre
julivert sec picat

Per la salsa:
maionesa casolana
3 culleradetes de mostassa (alsaciana
sal
pebre negre
julivert sec picat

VARIANTS:
- S'hi poden afegir trossets d'oliva negre
- S'hi poden afegir daus de tomàquet
- Podeu incorporar un ou dur ben picat

ELABORACIÓ
 Abans de res haurem de posar a bullir un parell de patates. 

 Li podeu afegir una fulla de llorer a l'aigua...que aromatitzarà la patata.

Mentre bull la patata, preparem la resta d'ingredients.

 Utilitzaré aquesta magnífica mostassa alemanya que vaig comprar on-line.

 Els cogombres que siguin en vinagre.

 I les salsitxes?

 Doncs utilitzaré aquestes alemanayes fetes a l'estil krakovià.

Però començarem pelant la ceba...

 ..us ha de quedar molt molt fina...

 Tot el que us sigui posible.

 I la reservem en un bol.

 Un cop bullida la patata, refredada i pelada...la tallarem a daus macos.

 I ho incorporarem en el nostre bol.

 Picarem els cogombrets. Jo els faig per la meitat i desprès ben finets.

 Ara prepararem una maionesa casolana.

 Ou, oli de girasol, sal i unes gotes de llimona...i el minipimer ben fort.

 Ja la tenim.

 Incorporem a la maionesa tres cullerades de mostassa...

Això depen, si us agrada més forta la salsa hi podeu posar 4 o 5 cullerades. Tot depen del tipus de mostassa. La de Dijon li va molt bé també.

 Afegim una mica de pebre negre i julivert picat.

 Remeneu-lo bé fins que quedi una salseta ben lligada.

La reservarem a la nevera una estona. Recordeu que treballem amb ou cru. No ho deixeu aprop de fonts de calor.

 Ara agafarem dues salsitxes...

 ...i les fem bullir un parell de minuts. Ja venen cuites i la intenció és donar un cop de calor a les salsitxes.

 Les tallarem a rodanxes.

 I les incorporem al nostre bol.

 Ara ja podem tirar la salseta per sobre...

 ...i repartir-la bé. Remeneu l'amanida amb una cullera, però no massa o desfareu les patates.

  Finalment podeu tirar una mica més de julivert picat i pebre negre per sobre.

 Es pot servir freda, calenta o atemperada que és com l'he servida jo.

   Està molt bona, tot i ser un plat una mica barruer, eh?

  És d'aquells plats que sempre entren bé.

 L'acompanyaré, com no, d'una cervesa alemana, encara que no és de les que més m'agraden aquesta.

 Doncs això es tot.

 Bon Profit !!!


LLIBRE - Les receptes del calendari pastisser

25 March[ —]

En aquest llibre hi trobareu les receptes de pastisseria tradicional catalana, presentades per ordre cronològic del calendari de festes. Us endinsareu en aquelles postres delicioses i sobradament conegudes arreu del nostre territori, com són els braços de gitano, les mones de Pasqua, els pastissos de Sant Jordi, les coques de Sant Joan, els panellets o els tortells de Reis.

Amb un llenguatge molt planer i acompanyat de fotografies a tot color, s’hi detalla tot allò que necessiteu per elaborar aquests dolços a casa vostra sense gaire complicacions. Amb una clara crítica a la “mal anomenada pastisseria creativa”, el llibre pretén reivindicar i apropar les receptes més nostrades del calendari d’una forma molt planera, detallada i personal.

Biografia de l'autor

Albert Vilas
(Barcelona, 1973) va treballar com a pastisser professional entre els anys 1996 i 2007 a la reconeguda Pastisseria Boages, del centre de Barcelona. Actualment, treballa com a professional de sistemes informàtics en una important companyia de transports internacionals. Tot i l’abandonament del sector pastisser, es considera un gran apassionat i defensor de la cuina i la pastisseria tradicionals. L’any 2010 engega un projecte de difusió del receptari tradicional català mitjançant l’exitós blog gastronòmic www.lacuinadesempre.cat. Es defineix, bàsicament, com un impulsor de la cultura gastronòmica catalana.


Arrenca la 32a edició de les Trobades d’Escoles en Valencià

25 March[ —]

Aquest dissabte, 25 de març, el Verger serà el poble amfitrió de la 32a Trobada d’Escoles en Valencià de la Marina Alta. Més d’una trentena de pobles participaran en aquesta festa pel valencià. Les activitats per promocionar la cultura popular aniran acompanyades de més de 50 tallers escolars, exposicions, jocs esportius, tallers de teatre, jocs tradicionals, entre altres actes festius que es desenvoluparan durant tota la jornada. 

La Coordinadora d’Associacions de Pares per l’Ensenyament en Valencià –CAPPEV– ha convocat al Verger més de 30 pobles de la Marina Alta per donar el tret de sortida a  l’edició d’enguany.  L'inici coincidirà amb la inauguració de quatre mostres: l’exposició fotogràfica ‘Al Verger, creixem’, a la Torre del Palau del Duc de Medinaceli; l’exhibició de cartells ‘Gènere violeta’ de l’alumnat de l’IES Xebic d’Ondara a l’Ajuntament; i les exposicions ‘Agrojardineria’ i ‘Tecnologia’, de l’IES N. 3 de Dénia, a la Plaça de l’Ajuntament.

A partir de les 4 de la tarda, l’organització ha previst la cercavila ‘En valencià, creixem’, amb la participació dels centres educatius de la Marina Alta i els grups d’animació: Banda de música del Verger, Colla l’Esclat i la Colleta del Verger, Batuvada Sambala, Els cabuts del grup de danses del Portitxol de Xàbia, Grup de Danses d’Ondara, Banda de Parcent, Colla la Llebetjà de Poble Nou de Benitatxell, entre d’altres. El punt de partida serà el col·legi Segària i la cercavila recorrerà els carrers del poble fins a la plaça de l’Ajuntament del Verger.

A partir de les 5 de la tarda, els joves podran gaudir de més de 50 tallers escolars i altres activitats, així com un espai dedicat a la Fira del Llibre. Després del Sopar Trobada a la Fàbrica de Sabó, a partir de quarts d’11 de la nit, el concert de la Gira d’Escola Valenciana posarà el punt i final a la 32a edició de la Trobada.

 


OPINIÓ - Jaume Marfany: Carta oberta als demòcrates del NO

25 March[ —]

Benvolguts adversaris,

Abans de començar, voldria deixar ben clar a qui NO va dirigida aquesta carta. No és una carta per a tots aquells enemics del referèndum a Catalunya. No va dirigida als que contínuament ens diuen NO al referèndum, NO al fet que la ciutadania pugui expressar les seves opinions mitjançant les urnes i el vot. Aquesta carta, com el seu títol indica, va dirigida a tots els compatriotes que NO són partidaris de la independència de Catalunya, però que estan disposats a defensar la seva posició amb arguments, amb el debat democràtic i, sobretot que, com a demòcrates que són, no tenen cap mena de por a consultar el poble. Que no tenen cap mena de por a les urnes i al vot.

Com molt bé sabeu, el proper mes de setembre, la ciutadania d’aquest país serà convocada a participar en un referèndum. Les urnes hauran de ser les que decideixin quin ha de ser el model d’Estat que volem per a Catalunya. Estareu d’acord amb mi que es tracta d’un fet d’extraordinària transcendència i que, sigui quin sigui el resultat final de la consulta a la ciutadania, afectarà a tots els que vivim en aquesta, fins ara, comunitat autònoma espanyola. Aquesta transcendència històrica és el que em motiva a compartir amb vosaltres les meves percepcions i els meus desitjos.

Potser alguns de vosaltres encara no en sou conscients, però des del moviment independentista que impulsa aquest procés  i que, evidentment, està pel SÍ en el referèndum,  una immensa majoria, per no dir tots,  voldríem un referèndum acordat amb l’Estat espanyol. Crec que ho hem intentat pel dret i pel revés i encara hi som posats mitjançant el Pacte Nacional pel Referèndum que  aplega milers d’entitats socials, culturals i polítiques. L’objectiu del Pacte és clar: impulsar un acord entre els governs de l’Estat i de la Generalitat que permeti la celebració d’un Referèndum amb totes les garanties i vinculant, perquè la ciutadania catalana pugui votar sobre el seu futur polític com a nació. Ho hem intentat i ho estarem intentant fins al darrer segon.

També sabeu molt bé, però, que perquè hi hagi un referèndum acordat es necessiten dos subjectes disposats a pactar. Nosaltres som, des de fa molt de temps, asseguts a la taula i, fins al darrer moment, esperarem que el nostre interlocutor també s’hi assegui.

També coneixeu molt bé, però, la nostra determinació per poder votar en referèndum el proper setembre. La determinació dels nostres representants polítics al Parlament (majoria absoluta) per convocar-lo i per posar les urnes. Coneixeu la determinació de la ciutadania que estem pel SÍ per tal que això sigui possible. La nostra determinació per fer el que calgui, sempre de manera pacífica i democràtica, perquè sigui el poble, on rau la sobirania, el que decideix el futur d’aquest país. Sabeu que no cedirem, ni uns ni altres.

La meva intenció no és convèncer-vos de res. Us respecto profundament i respecto també els motius que us portarien a votar NO en el referèndum sobre la independència. És evident que no els puc compartir i que podríem estar hores enraonant sense que  ni jo ni vosaltres ens moguéssim de les nostres posicions. Ho entenc i ho respecto.

Només us vull demanar una cosa. Ajudeu-nos a fer realitat aquest referèndum. Fem junts el camí per donar la veu al poble i perquè siguin les urnes i només les urnes les que amb veu ben alta ens marquin el camí del futur. Reforcem –junts- la pròpia democràcia en la seva expressió més genuïna: les urnes i el vot ciutadà.

No en tinc cap dubte que uns i altres respectarem el resultat, sigui el que sigui. Per part meva, com tots els demòcrates, l’acceptaré. Ara bé, entre nosaltres, us faré una confidència: Si el resultat majoritari del referèndum fos un NO a la independència, serà una nit molt trista per a mi. L’endemà mateix, però, em llevaré per continuar la meva lluita per l’exercici del dret d’autodeterminació, per un país millor per a tothom. Em llevaré i començarem a treballar perquè, en un futur al més proper possible, puguem convocar de nou la ciutadania a votar en un nou referèndum sobre la independència a Catalunya.

Benvolguts adversaris, en trobem el proper setembre a les urnes.

 


El Consell Rector de la CVMC es referma en el nom d'À

24 March[ —]

Els nous mitjans de comunicació públics es diran À (A punt). Per si algú tenia algun dubte, el Consell Rector de la nova corporació ha reiterat que les empreses de publicitat interessades a desenvolupar la imatge corporativa s'hauran de basar en el nom aprovat fa dues setmanes. La marca havia rebut crítiques, sobretot del PP i Ciutadans, perquè coincideix amb el lema d'una de les mobilitzacions dels darrers anys per la independència de Catalunya.

En la mateixa reunió, celebrada aquest dijous, el màxim òrgan de la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC) ha aprovat la relació de llocs de treball que inclou 62 contractes de caràcter temporal corresponents en la seua majoria a personal de recursos humans, gestió econòmica, assessorament jurídic i contractació. Aquesta plantilla es cobrirà amb una borsa de treball fins a les futures proves selectives. Tot plegat encara ha de rebre l'autorització definitiva de la Direcció General del Sector Públic, segons ha informat la Generalitat.

La relació de llocs inclou un grup de personal tècnic i d'assistència per a cobrir necessitats urgents de la futura Societat de Mitjans de comunicació, grup que passarà després a formar part de la plantilla temporal d'aquesta societat, que està encara en tràmit de constitució i s'espera que en uns dies estiga creada, han precisat les mateixes fonts.

Marco exposa les inversions urgents 

La directora general de la futura Societat de Mitjans, Empar Marco, ha assistit al final de la reunió del Consell Rector per a informar del full de ruta que s'ha marcat per a les pròximes setmanes i compartir algunes reflexions sobre el model d'empresa en què es treballa.

En aquest sentit, ha enumerat les inversions tecnològiques urgents que cal fer i els estudis que s'han iniciat per a situar la redacció única a Burjassot. També s'estudia la ubicació de la ràdio en el centre de producció i es treballa en l'elaboració de la plantilla de la societat.

Pressupostos de la CVMC

Arran de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) del pressupost de la CVMC desglossat, des del Consell Rector han volgut precisar que els 2,7 milions que es preveuen són per al capítol de personal de la pròpia corporació.

De fet, recalca que el pressupost de la futura Societat de Mitjans de comunicació està per aprovar i desenvolupar i que s'elaborarà a partir de la partida pressupostària inclosa en el capítol 4 de la CVMC, que és de 36,84 milions d'euros. La societat haurà de distribuir aquesta quantitat entre la seua partida de personal i les despeses de funcionament, com per exemple la producció i compra dels continguts audiovisuals (TV, ràdio i web).

A més, precisa que la compra de béns corrents i despeses de funcionament de la CVMC són per a infraestructures i inversions tecnològiques necessàries per als mitjans de la corporació i de la Societat de Mitjans de comunicació, així com per a les inversions reals.


Catalunya aposta per la Xina i Hong Kong per guanyar independència econòmica

24 March[ —]

40 empreses i la Generalitat de Catalunya viatjaran aquesta setmana a Xina i Hong Kong per buscar noves oportunitats comercials a la regió. La missió, que durarà del 26 al 31 de març, és important pel futur de l'economia catalana, ja que es podrien teixir acords importants per millorar les inversions en les empreses del país i augmentar el turisme a tot el territori. 

Segons la Generalitat, l'objectiu passa per "tancar projectes de cooperació tecnològica i promocionar la destinació entre els principals agents turístics xinesos". D'altra banda, durant la missió també s'impulsarà l'atracció d'inversions de Xina i Hong Kong a Catalunya.

Les empreses catalanes que viatjaran a Xina i Hong Kong provenen de quatre sectors: l'alimentació, el turisme, l'automoció i la biotecnologia. De moment, ja s'han organitzat més de 700 reunions amb empreses líders dels dos països. 

El viatge també servirà perquè el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, visiti diferentes empreses xineses que han invertit últimament a Catalunya o que estarien disposades a fer-ho en un futur. De fet, des de la conselleria d'Empresa s'afirma que la Xina és una prioritat en l'estratègia d'atracció d'inversions estrangeres de la Generalitat. 

Actualment hi ha més de 5.100 empreses catalanes que exporten a la Xina. Concretament, les vendes catalanes a la Xina van créixer un 9% durant el 2016, assolint una facturació de 1.308 milions d'euros. Això significa que el 26% de les exportacions de tot l'Estat espanyol a aquesta regió provenen d'empreses catalanes.

El cas de Hong Kong és semblant. L'any passat, les exportacions a aquesta ciutat van arribar als 292 milions d'euros, un creixement del 16% en comparació amb l'any anterior. De totes les vendes a Hong Kong de l'Estat espanyol, un 30% corresponen a exportacions d'empreses catalanes.


Acord total entre JxSí i la CUP per agilitzar la 'desconnexió'

24 March[ —]

Aquest divendres, Junts pel Sí i la CUP han celebrat una ponència per reformar el reglament del Parlament. Concretament, la trobada ha servit per acordar una reforma de la llei que permetria agilitzar el procés de "desconnexió" amb l'estat espanyol. 

La proposta preveu incloure en els mecanismes del Parlament l'opció d'aprovar lleis mitjançant una única lectura, sense debat previ i en poc més de dues hores. Entre altres coses, això permetrà que, durant la desconnexió amb l'estat espanyol, al Tribunal Constitucional li resulti més complicat aturar el procés

La trobada no ha comptat amb la presència de cap altra formació política. Tots els partits, menys la CUP, van declinar participar en aquesta ponència en considerar que la reunió va en contra de la llei que marca el Tribunal Constitucional i que la nova reforma perjudica el debat del Parlament. 

La proposta serà tramitada com a proposició de llei per la via d'urgència. El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha declarat als mitjans que l'objectiu d'aquesta reforma és que s'aprovi abans que acabi el mes de maig. 


La benzinera independentista pressionarà més ajuntaments perquè retirin plaques franquistes

24 March[ —]

Segons ha pogut saber Racó Català, la benzinera Petrolis Independents pressionarà almenys 6 ajuntaments catalans més perquè retirin les plaques franquistes que encara queden als seus carrers en compliment de la llei de Memòria Històrica. 

Igual que va fer amb el cas de Lleida, l'empresa independentista interposarà una instància demanant a l'administració que despengi les plaques o bé que els concedeixi el permís per retirar-les pel seu compte.

Tot i que ha desencallat la negociació en el cas de la capital del Segre, alguns sectors ja s'han mostrat en desacord amb aquest procediment perquè obvia la responsabilitat pública que tenen per llei els ajuntaments en aquests casos.  

Des de l'empresa, però, prefereixen tirar pel dret. "Arriba un moment en què el que no fan els polítics o hem de fer des de la societat civil. I més si hi ha una llei que ho estipula", explica un dels socis de Petrolis Independents, Jordi Roset, que també titlla de "ridícules" les declaracions de l'alcalde de Lleida que van precipitar la retirada de les plaques "amb escala i tornavís"

Si es tracta d'un tema de finançament, diuen els empresaris d'aquesta benzinera que ja paga els impostos íntegrament a la Generalitat de Catalunya, "el posarem nosaltres". 

A quins ajuntaments afecta? 

Tal i com ha pogut saber Racó Català, Petrolis Independents interposarà instàncies a almenys 6 municipis on l'empresa té benzineres. Es tracta de Terrassa, Montblanc, Vic, Tàrrega, Mollerussa i Torroella de Montgrí. 

Segons el cens del Memorial Democràtic de Catalunya, la via pública egarenca encara conserva 17 plaques franquistes. A Montblanc, encara se'n poden trobar 6 i, a Vic, 9. En el cas de Mollerussa, són 15 els rètols d'edificis de l'època de Franco que encara hi ha als carrers de la ciutat.  

"N'hi haurà d'altres que patrocinaran corredors de motos"

Un màrqueting polèmic i una crítica a l'empresari català 

Que Petrolis Independents aprofiti la retirada de simbologia franquista per promocionar la seva marca ha generat dubtes entre alguns lleidatans. Tanmateix, des de l'empresa –que s'ha declarat públicament independentista i col·labora amb d'altres iniciatives relacionades amb el procés– no hi veuen cap inconvenient: "N'hi haurà d'altres que patrocinaran corredors de motos". 

"Els empresaris som una classe que callem massa"

En aquesta línia, Roset fa una crítica a l'empresariat català i li retreu que sovint pequi de "prudència" a l'hora d'involucrar-se en qüestions polítiques. Considera que són "una classe que callem massa"

"Els empresaris som un reflex de la societat: a les manifestacions dels 11S, per exemple, hi anem, però molts ho fan com a persones individuals. Ara bé, hi ha d'haver un moment en què ens hi haurem de posar, no?", conclou el soci de Petrolis Independents. 


LLIBRE - Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió

24 March[ —]

A través de Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió, el periodista nord-català Aleix Renyé ens explica, en un relat amè i irònic, com, a mesura que es recupera la consciència de catalanitat a la Catalunya Nord –molt lligada al procés de ruptura amb l’Estat espanyol a la del sud i a la prepotència francesa que ha eliminat qualsevol referència nominal catalana en la seva organització territorial– l’ús social i públic de la llengua catalana es troba al límit de la seva desaparició, puix que el francès ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administració francesa.

Biografia de l'autor

Aleix Renyé
(Lleida, 1955) és un periodista, actor i escriptor de la Catalunya Nord que forma part de la nova generació d'escriptors en llengua catalana d'aquesta part del territori del Principat de Catalunya. És un autor que es mou entre la poesia, la narració i la columna periodística. Ha publicat a Barcelona, Girona i Perpinyà. És coautor, juntament amb Joan-Lluís Lluís i Pascal Comelade, del Manifest revulsista nord-català. Ha actuat (interpretant el text del qual n'és autor) en l'obra Romanç de dones amb l'actriu noruega Mag Stöyva i els músics Johanna Försstrom al piano, Jean-Marc Jousse a les guitarres, Jean-Paul Daydé al baix i Phillipe Gallera a la bateria. Amb el mateix equip artístic ha realitzat Petjades de Leonard Cohen amb la traducció al català, a partir de les versions franceses, de la poesia no musicada de l'artista. Com a periodista ha treballat a Ràdio Arrels, Ràdio Andorra, Catalunya Ràdio, RAC 1, El Fiçó i El Punt.


OPINIÓ - Víctor Alexandre: Independentisme o dependentisme, la resta és eufemisme

24 March[ —]

El terreny semàntic està tan ple de paranys com la selva amazònica, i si en aquesta última cal mirar molt bé on poses els peus, en el primer cal anar amb molt de compte on poses els mots. Si bades i no ho fas, caus de quatre potes i has begut oli. Els catalans ens fem un tip de beure oli. Potser per això estem tan ben lubricats i tot ens entra tan bé. Tanmateix hauríem de ser més conscients de les paraules que diem i estar més amatents a les que se’ns diuen. Si no ho fem, si no reflexionem seriosament sobre el rerefons dels mots i els anem repetint dia rere dia, ni que sigui innocentment, com si fossin innocus, en pagarem les conseqüències. Em refereixo a paraules com ‘nacionalista’, ‘unionista’ o ‘constitucionalista’, i també als noms ‘bilingües’ –Ciudadanos/Ciutadans, Podemos/Podem– d’algunes formacions polítiques.

Ciudadanos i Podemos tenen un punt en comú. En ambdós casos es tracta de partits nacionalistes espanyols –Pablo Iglesias fins i tot ho va reconèixer públicament– el nom en català dels quals no és més que una disfressa per donar un vernís de catalanitat a una concepció hispanocèntrica de la vida. En certa manera, és la mateixa finalitat que persegueixen aquells restaurants que es posen un nom que soni ben nostrat, com ara ‘Ca l’avi’ o ‘Ca l’àvia’, i que un cop ets a dins descobreixes que la carta està en espanyol i que no tenen vins catalans. Per això, cada cop que diem “Ciutadans” o “Podem”, per referir-nos a Ciudadanos o a Podemos, els fem el joc i passem pel seu adreçador. De fet, és el mateix objectiu que persegueixen associacions ultraespanyolistes com Convivencia Cívica Catalana i Societat Civil Catalana. La primera adopta un nom que soni igual en català que en espanyol –un accent més amunt o més avall no té importància...– i la segona pretén el mateix, però no li queda més remei que escriure ‘Societat’, en comptes de ‘Sociedad’, perquè si no ho fes es notaria massa que en realitat es tracta d’un club d’amics nostàlgics del règim del 1939.

Pel que fa als termes ‘nacionalista’, ‘unionista’ i ‘constitucionalista’, anem a pams. El primer és un cavall de Troia que compta amb la nostra complicitat, ja que repetim irreflexivament allò que se’ns ha inculcat. Ras i curt: mentre que ser independentista espanyol –no hi ha cap espanyol que no en sigui– és ser normal, ser independentista català és ser nacionalista. Així, són ‘nacionalistes’ les persones i els partits que volen una Catalunya lliure, i són ‘normals’ els qui volen una Catalunya subordinada a Espanya. En aquest sentit, recordo l’anècdota d’un establiment barceloní d’Abacus (carrer de Balmes) que ara fa uns deu anys tenia els llibres de política dividits idiomàticament en dues seccions. El nom de la secció en català era “Nacionalisme català” mentre que el de la secció en espanyol era “Política espanyola”. Naturalment, els vaig escriure i els vaig fer notar el despropòsit d’aquella divisió, i, molt amablement, em van donar la raó. Era lògic. Els vaig dir que el nom “Nacionalisme català” em semblava inapropiat, però que sí el posaven havien de posar també “Nacionalisme espanyol”. L’altra opció, que em semblava la més assenyada, era “Política catalana” i “Política espanyola”, i van optar per aquesta. I és que no hi havia cap mala intenció per part seva, només inèrcia, pura inèrcia.

És el mateix cas dels mots ‘unionista’ i ‘constitucionalista’. Són els mots que els nacionalistes espanyols s’han empescat per no ser reconeguts com allò que realment són: supremacistes i, en cas de ser catalans, dependentistes. El veritable ‘unionista’ català no imposa cap unió, simplement accepta el dret de l’altre a decidir per si mateix. Altrament és ‘dependentista’, perquè està en contra que Catalunya sigui independent. I el ‘constitucionalista’ exactament igual. El ‘constitucionalista’ és algú que utilitza la llei, la seva llei, una llei només possible gràcies a la supremacia de la nació espanyola sobre la catalana –és a dir, una llei antidemocràtica–, per impedir que aquesta última, mitjançant el vot, pugui exercir un dret humà bàsic: el dret de tota col·lectivitat a viure en llibertat. Molt de compte, doncs, amb les paraules que fem servir i amb les que pretenen ensarronar-nos, perquè els segrestadors de paraules ens volen orfes dels mots que els desemmascaren.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER