HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 5 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



Els estudiants universitaris perden la por i denuncien, cada vegada més, la discriminació del català

27 April[ —]

L’augment de la sensibilitat lingüística a les universitats ha provocat un augment considerable de queixes per part d’alumnes sobre vulneracions dels seus drets lingüístics. Durant tot l’any passat es van comptar 15 greuges lingüístics en centres com la UB, la UPC, la URV i la UOC.

I és que el català, malgrat ser la llengua pròpia de les universitats de Catalunya, està menystingut a les universitats catalanes. Tant la Llei de política lingüística (article 22) com la Llei d’Universitats de Catalunya (article 6) estableixen que el català és la llengua d’ús normal de les activitats a les universitats i, per tant, la llengua d’ús habitual de la docència. Ara bé, les queixes dels alumnes han fet encendre les alarmes sobre quin és l’ús real de la llengua catalana a l’educació superior al Principat.

Un estudi de la Plataforma per la Llengua ho ha confirmat. Un reportatge de Racó Català també va aportar dades al respecte. 

La Generalitat, la que més queixes acumula del sector públic

Segons l'oenagé del català, el sector públic va acumular l’any passat 120 queixes, les mateixes que l’any anterior, que suposen un 30,4% de totes les que es van rebre i que constaten que, en el terreny de l’administració, encara hi ha molts deures pendents per complir, fins i tot, amb la seva normativa mateixa.

La Generalitat de Catalunya és qui més queixes concentra, centrades entre les universitats i, un any més, els serveis sanitaris es troben al capdamunt a causa de la manca de garantia del dret d’opció lingüística en què s’han trobat alguns usuaris, que també manifesten que els costa trobar informació escrita en català als centres públics de Salut.

A la cua: TripAdvisor, Vodafone i BBVA

En el sector privat, TripAdvisor continua sent l’empresa sobre la que la Plataforma per la Llengua rep més queixes (23 en tot l’any passat, un 35% més que l’any anterior), la majoria de les quals són pel fet de no poder publicar comentaris en català al portal, cosa que provoca malestar entre els consumidors de parla catalana. A TripAdvisor el segueixen, a una distància notable, Vodafone i BBVA.


El Principat i les Illes uneixen esforços i estrenen, per fi, un programa de producció conjunta

27 April[ —]

Després d'anys de programació paral·lela, les graelles de TV3 i IB3 confluiran aquest dissabte al vespre. Un pas endavant en la creació d'un espai comunicatiu compartit pels territoris dels Països Catalans. 

Jose Corbacho i Victòria Maldi presentaran el concurs musical de producció conjunta que és una gran aposta de les dues televisions públiques. El programa es diu 'No perdis el compàs',  s'emetrà els dissabtes al vespre i hi competiran tres equips amb membres d'una mateixa família.

Els equips compartiran una sèrie de proves musicals on hauran de demostrar coneixements de cançons, de tots els estils, a més de mesurar la seva cultura musical, Sonaran tant els darrers temes de més èxit, com els grans clàssics instal·lats en l'imaginari col·lectiu, perquè tothom pugui jugar des de casa. Es tracta d'un format familiar i per a tots els públics.

Una parella peculiar

Jose Corbacho torna a fer televisió en català després d'haver participat en programes com "Una altra cosa" o "A pèl tour", i la cantant i presentadora Victòria Maldi és coneguda pel públic balear per haver conduït a IB3 espais com "Nit d'Èxits", "Fent Trull", "Queda't amb na Victòria", "La mirada", "Cada dia" o "Ara mateix".


Absolen l'aficionat del Nàstic denunciat per cantar 'Els Segadors' a València

27 April[ —]

El jove aficionat del Nàstic, Marc Ferré, denunciat per cantar 'El Segadors' a Mestalla, ha quedat absolt de tots els càrrecs després que no s'hagin pogut aportar proves. El judici, celebrat el passat 18 de març, va quedar vist per sentència i avui s'ha conegut la resolució. Ara li hauran de tornar tots els diners embargats que li van retirar del seu compte fa poc més d'un any, més un interès del 4%. 

En declaracions a Racó Català, Ferré ha assegurat que "no tenia gaire esperances de guanyar el judici". No obstant això, explica que quan per fi li van deixar presentar dos testimonis, va pensar que potser es podia "capgirar la situació".

"El primer que he fet és explicar-ho a la meva mare, que s'ha posat tant o més contenta que jo", explica el jove aficionat del Nàstic. "Vull agrair a totes les persones que m'han fet costat, des de casa meva fins a aquelles que viuen a més de 1.000 quilòmetres de distància".

Finalment, Ferré també ha volgut agrair la difusió del cas que han fet alguns col·lectius, organitzacions i mitjans. "En dies com avui es reafirma allò de 'lluitar fins al final té sentit'", ha sentenciat.


Marc Ferré, aficionat del Nàstic Falses acusacions

Recordem que el 19 de desembre de 2013, a València, abans d'un partit de futbol entre el Nàstic i el València, un agent de la Policia Nacional espanyola el va identificar (juntament amb un altre aficionat del club tarragoní) per, suposadament, cridar "puta Espanya" i "puta València" quan es trobaven fent cua a les portes de l'estadi.

El 4 de febrer del 2014, dos mesos després, els va arribar la denúncia. Els acusaven d'incitar a l'odi. La denúncia s'emparava en una llei del 2007, que considera que proferir crits violents, racistes o xenòfobs és un acte greu d'intolerància sancionat amb multes d'entre 3.000 i 60.000 euros.

Ferré ho va negar des del principi. De fet, sempre ha afirmat que només va cantar l'himne nacional de Catalunya, i a diferència de l'altre acusat, va decidir demostrar la seva innocència fins les últimes consequències.

 


La Generalitat confirma les bones relacions amb l'exterior i inaugura la nova seu a Berlín

27 April[ —]

La Generalitat continua fent passos per assegurar l'èxit del procés a l'estranger. Aquesta vegada es tracta de la millora d'un espai clau a Europa per explicar el futur polític de Catalunya. Concretament, el govern català s'ha desplaçat aquest dimecres a Berlín per inaugurar la nova seu de la delegació del Govern a Alemanya, situada al barri Berlín-Mitte de la capital alemanya. 

L'acte l'ha dirigit La secretària d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Govern de Catalunya, Maria Badia, que ha destacat les bones relacions existents entre Catalunya i Alemanya. 

Badia també ha expressat el compromís de Catalunya de continuar sent "un soci estable en el present i en el futur" d'Alemanya. La secretària d'Afers Exteriors també ha apuntat que "a través de la delegació el Govern continuarà reivindicant un projecte polític propi i exercint amb naturalitat la vocació de Catalunya" de ser present al món amb veu pròpia.

Aquesta seu la dirigirà l'actual delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz, que va assumir la direcció del departament durant el febrer del 2016. Concretament, la delegació del Govern a Alemanya es va inaugurar durant l'abril del 2008 al mateix barri de Berlín-Mitte. Aquest lloc és un espai on hi ha ubicats nombrosos ministeris federals, delegacions dels estats federats alemanys, ambaixades, representacions empresarials i institucions culturals de prestigi.

No obstant això, la nova seu està situada en una via encara més cèntrica, al carrer Friedrichstrasse, una de les principals artèries comercials i de negocis de la zona. L'objectiu és acostar-se a altres agències i entitats catalanes que tenen seu en aquest carrer. Per exemple, el Catalonia Trade & Investment – ACCIÓ, l'Institut Català de les Empreses Culturals o l'Institut Ramon Llull

Aquesta nova seu també té un espai clau de cara el futur del procés sobiranista: una sala d'actes, per poder dur a terme, segons explica la Generalitat, "la seva tasca de promocionar Catalunya en tots els seus àmbits, des de l'econòmic i de captació d'inversions fins a la difusió de la llengua i la literatura catalanes, o el foment de les empreses culturals".

L'acte també ha servit per reunir diferents personalitats clau del món polític i econòmic d'Alemanya. Per exemple, representants polítics del Parlament i del Govern de l'estat federat Saxònia i de Baixa Saxònia, membres del cos diplomàtic alemany i representants del Bundestag o executius d'empreses alemanyes com: Volkswagen, Commerzbank o Deutsche Messe


LLIBRE - Vives

27 April[ —]

Necessitem aprendre dels nostres joves i adolescents, escoltar-los, estar-hi presents, i recordar sempre que foren ells, els estudiants, els qui encengueren la metxa que provocà l’esclat de la Primavera Valenciana, aquell febrer de 2012 que quedarà per a la història. Aquelles xiquetes i xiquets, amb la seua valentia, la seua dignitat i la seua lluita canviaren aquesta societat, i ara, cinc anys després, fins i tot podem dir que la nova situació política valenciana és en bona part producte d’aquelles revoltes. Però la immensa majoria del jovent valencià continua en una situació precària i en un sistema educatiu que no respon ni de lluny als seus interessos i necessitats…


OPINIÓ - Gerard Martínez: La gran col·lisió

27 April[ —]

De fons, imatges de Lleida a càmera ràpida. Al bell mig, en contrast amb la celeritat de la vida lleidatana que ens mostra la pantalla, un alcalde a càmera lenta, un paer que veu com el món l'avança per l'esquerra sense poder-ho evitar, un Ros amb una ombra que es perllonga més enllà de la seva silueta. "Substituir les paraules per piulades esdevé un retrocés lingüístic i social”, deia l’alcalde de Lleida en el marc de la conferència anual que organitza el Col·legi de Periodistes. Potser el paer oblida que els seus regidors i alguns membres del seu equip han fet ús de les piulades i no de les paraules per insultar periodistes públicament o, fins i tot, per amenaçar-los privadament.

El seu propi gendre i cap de gabinet n'ha emprat per burlar-se dels seus companys de partit. Tanmateix, donar l'esquena a les noves tecnologies en un acte que s'està retransmetent en directe via Internet tampoc no convenç. De totes maneres, no es tractava d'un esdeveniment per convèncer ningú, sobretot quan qui l'organitza és una entitat de i per a periodistes que, en comptes de posar-se al costat dels companys de professió insultats i amenaçats, dóna la paraula a qui dilata en el temps donar-la a determinats mitjans mentre no dubta a vendre-la mensualment a la premsa "amiga". I, de nou, la rapidesa dels nous temps enfront de la lentitud d'antany: Àngel Ros s'oposa a la nova política.

Ho diu ell, que ha pactat amb un dels dos representants d'aquesta "nova política", Ciutadans. Incongruències de l'alcalde que posa en alça el seu passat de lluita antifranquista alhora que resta valor al present de lluita antifranquista dels seus ciutadans. Les Basses d'Alpicat brollen previsiblement en el seu discurs com un vestigi del passat que demana la paraula sense esperar res a canvi. Ja no. Tal vegada, que les deixin descansar en pau. Finalment, amics, coneguts i saludats de l'actual paer reben amb fredor la seva intenció de presentar-se a les eleccions municipals de 2019. La mateixa fredor d'una Llotja sense espectadors i amb un escenari ple a vessar. Com en els grans espectacles que s'hi representen. Com en una tragicomèdia, obra dramàtica on es barregen elements tràgics i còmics. Amb la platea completament buida, la seva representació resulta d'allò més representativa d'un món que gira tan de pressa que polítics com Àngel Ros i entitats com el Col·legi de Periodistes ja no el poden representar. No només perquè girin massa poc a poc. També perquè ho fan en sentit contrari. Fins que coincidiran en un mateix punt. Però no per trobar-se. Sinó per xocar.


RACó CINèFIL: Flor de núvia

27 April[ —]

Una de les motivacions més grans que tinc a l'hora de buscar i triar pel·lícules per veure és poder trobar alguna cosa que mai abans hagi vist. És així que de tant en tant em trobo mirant japonesos en pijames divertits tocant tites de querubí a la paret per rebre regals a l'atzar, o cowboys nans muntant ponies i trobant-se pingüins en una barberia on hi canta un cor de barbuts, o versions comunistes d'en Godzilla filmades per directors segrestats o grangers enamorant-se de truges de bon beure i millor enllitar.

Sí. M'he armat de valor i avui us parlaré de Vase de Noces. Una pel·lícula romàntica. Els americans no en diuen Vase de Noces, sinó The Pig Fucking Movie. Sí, sí. The Pig Fucking Movie. I no es tracta d’un títol al·legòric. The Pig Fucking Movie. Voleu que parlem d'una pel·lícula sobre cardar amb truges? Apavingasomhitots!

Compte que el Racó d'avui baixa amb espòilers d'una pel·lícula que mai mirareu. Òjut! Un granger avorrit, que entre d’altres ocupacions té l’afició de posar caps de nina als coloms, s’enamora bojament (bojament) de la seva truja, fins el punt de cardar-hi sense miraments i sense escrúpols i sense càmera i deixar-la embarassada i ben plena i ben prenyada. Els híbrids que neixen d'aquesta unió contranatura (perquè si són fills d'un granger i d'una truja han de ser híbrids per definició) resulten ser estimats pel granger com fills seus que són i intenta pujar-los el millor que pot. Ensenyar-los del numbru i de la lletra. Però (oh! infortuni. oh! desventura.) resulta que els porcs li surten desagraïts i s’estimen més a la mare que no pas a ell. En veure això els penja i la mare, desesperada, se suïcida. La típica tragèdia greco-shakesperiana. Després de llargs minuts d'imatges de garrins penjats i de garrins en formol i de pare menjant-se els seus propis excrements durant vint llargs minuts vint, el granger busca també una corda. No li retrec. Jo també ho hauria fet.

koniec.

Vuitanta minuts d’art i assaig dels setanta poden amb mi. No sé ni tan sols quin gènere assignar-hi, menys encara després de veure el més estrany de tot plegat… és belga! Us ho creieu? La puta pel·lícula és belga!
Vés que no sigui un documental…


La policia nacional identifica la vicepresidenta de la diputació de València per parlar en valencià

26 April[ —]

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha denunciat aquest dimarts, 25 d'abril, a través del seu perfil de Facebook que agents de la policia nacional li han demanat que s'identifiqués per expressar-se en valencià. 

Concretament, Amigó estava participant en una manifestació per demanar a l'estat espanyol més inversions al País Valencià. Segons explica ella mateixa, els policies li han preguntat si ella era la responsable de concentració. Amigó ha contestat en valencià, fet que ha molestat als agents. 

"Acte seguit m'ha convidat, per dir-ho d'alguna manera subtil, a parlar en castellà al que jo m'hi he negat, ja que això suposa una vulneració dels nostres drets com a valencianoparlants. Tot seguit m'ha demanat que m'identificara, que els facilitara el DNI. Jo els l'he donat i m'han agafat les dades.", ha explicat Amigó. 

Segons explica el diari ARA, des de la Diputació de València han assegurat que des de la delegació del govern els han explicat que els agents "simplement" han identificat el responsable de la concentració. De fet, han afirmat que només volien saber si s'estava produint alguna irregularitat administrativa i que és "un procediment habitual quan hi ha protestes o manifestacions davant d'edificis públics".

 


ENTREVISTA - Antoni Castellà i Jordi Borràs: 'Si guanya el 'sí', automàticament es declara la independència'

26 April[ —]

En motiu de la diada de Sant Jordi, l’Assemblea Nacional Catalana va instal·lar un plató a la plaça de Catalunya de Barcelona. Durant tota la jornada, periodistes de diferents mitjans van poder entrevistar alguns líders polítics i personalitats del món cultural i social del país. Racó Català va conversar amb el diputat de Junts pel Sí i portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, i el fotoperiodista Jordi Borràs.

Castellà va exigir a l’executiu que encapçala Carles Puigdemont que doni a conèixer "el més aviat possible" la data i la pregunta del referèndum. Alhora, va afegir que la "responsabilitat" de tirar-lo endavant és "exclusivament del govern català". D’altra banda, Borràs va valorar la feina del Pacte Nacional pel Referèndum i va assegurar que potser "convé plegar veles d’imaginar un possible pacte amb l’estat". En aquest sentit, considera que és "l’excusa perfecta d’un sector dels diputats catalans per no posicionar-se fermament amb una cosa tan democràtica com posar les urnes". A continuació, reproduïm la conversa que van mantenir Castellà i Borràs.

Podem dir que el procés ha anat canviat de mirades? S’hi han afegit nous actors o alguns han evolucionat?

Jordi Borràs: N’hi ha tantes com persones hi ha en aquest país. En aquest procés cadascú té els seus motius, per tant, cadascú veu les coses amb el seu prisma. En el llibre "La cara B. Una altra mirada al procés", l'Antonio Baños i jo expliquem la nostra mirada. Ell, de vegades, des de dins del Parlament, però també des de fora i des de l’activisme. I jo, normalment, amb la càmera al davant. Per tant, és una altra mirada del procés. 

Demòcrates també és una altra mirada del procés, una evolució del propi procés.

Antoni Castellà: De fet, naixement per això. Jo sempre he dit que els partits són només instruments al servei d’unes idees polítiques. I Demòcrates va néixer per poder donar suport al plebiscit del 27S i al procés cap a la independència. Potser el més gran de tot plegat és que s’ha transformat la societat, els partits i la manera de fer política. I això és el que ho fa més important. Si fos una estratègia política plantejada per partits probablement no estaria passant el que està succeint. És un procés de baix a dalt, és un impuls revolucionari de tota la societat catalana i, per això, té moltes cares que conflueixen, i esperem que amb una majoria, per ser un país normal. 

Antoni Castellà: "Hem d’explicar que no hi ha cap excusa per fer possible el referèndum. Cap. Ni logística, ni política, ni d’amenaces"

La setmana passada el govern català va firmar un manifest per reafirmar el seu compromís amb la convocatòria, organització i celebració d’un referèndum. Aquesta és també la gran prioritat del grup parlamentari Junts pel Sí?

Antoni Castellà: No hi pot haver absolutament cap dubte. Jo crec que l’acte de divendres és una bona iniciativa, està bé que el govern agafi el compromís. Jo penso que, en qualsevol dels casos, mai res és sobrer però aquest compromís hi era i hi segueix sent. Hem de d’explicar que no hi ha cap excusa per fer possible el referèndum. Cap. Ni logística, ni política, ni d’amenaces. Només podria haver un problema el dia del referèndum si s’exerceix la força per part del govern espanyol. Qualsevol altra excusa, qualsevol, no seria acceptable. 

Quines imatges defineixen més bé el procés: les mobilitzacions al carrer o alguns grans esdeveniments que s’han produït dins de les institucions?

Jordi Borràs: Jo crec que és una imatge doble. Aquest procés no s’entén sense la gent del carrer. I és, precisament, la gràcia. Aquí no hi ha bala de plata màgica perquè tu et pots carregar tot el panorama polític, pots inhabilitar tots els diputats independentistes o el govern però mentre hi hagi gent al carrer, és impossible aturar-ho. I això és el que no entén l’altra banda. Es pensen o volen creure que és una qüestió de líders polítics que s’han begut l’enteniment i que han enredat, com una colla de xais, els milions de persones que han sortit al carrer aquests anys. No volen entendre o no entenen que encara que imputin a tota la classe política això no ho aturen. Per tant, hi ha una doble lectura: és el carrer que empeny el Parlament i el Parlament que actua com a cadena de transmissió de tot aquest moviment polític.

Antoni Castellà: "El procés català serà un referent de democràcia i mobilització"

L’ANC representa la capacitat de mobilització de la ciutadania. Quin rol jugaran els ciutadans durant els propers mesos si s’interposen diferents entrebancs per convocar o celebrar el referèndum? Caldrà, potser, mobilitzacions permanents i continuades al carrer?

Antoni Castellà: Jo crec que la mobilització ja ha existit fins ara. És a dir, no s’entendria aquest procés sense la gran mobilització. Probablement, donarem un exemple al món d’innovació democràtica. Hi ha molts exemples de secessió en el món però un procés tan democràtic i tan dirigit des de la gent al carrer jo crec que no hi ha cap exemple al planeta. Per tant, quan parlem de referents al món, el procés català en serà un de democràcia i mobilització. Ara bé, cadascú hem tingut el nostre paper. Les mobilitzacions al carrer i la societat civil organitzada ens han donat tota la força. Els entrebancs hi seran tots. Però la responsabilitat de fer el referèndum és exclusivament del govern de la Generalitat i dels diputats impulsant des del Parlament legislativament. El capteniment del govern ha de ser total per fer el referèndum. I la societat civil organitzada, els que estem a favor del "Sí", hem de guanyar-lo. És important que estiguem en termes de normalitat de campanya pel "Sí". Alhora, crec que és important que el més aviat possible el president anunci la data i la pregunta. Perquè aquesta és també la manera de mobilitzar totalment la ciutadania.

Jordi Borràs: "L'actuació no violenta dels demòcrates que volen el referèndum, defensant les urnes, serà clau per poder votar"

Quins són els passos que caldrà seguir durant les pròximes setmanes per encarar el referèndum? Quina tasca juga, en aquest sentit, la feina que està fent el Pacte Nacional pel Referèndum?

Jordi Borràs: Jo crec que ja està més que amortitzat l’intent de pacte amb l’estat espanyol. Entenc que hi ha la comissió que està intentant sumar el màxim de suports a un referèndum, la seva feina és important, però això no té perquè contrarestar una tasca que s’haurà de fer: desobeir en el moment en què l’estat digui que no podem fer cap referèndum, no podem treure les urnes al carrer i no podem votar. La responsabilitat serà del govern però la clau que puguem votar serà nostra. No hi ha prou forces de seguretat ni policies a l’estat espanyol per posar un dispositiu suficient a cada col·legi electoral que hi ha a Catalunya. Han sortit articles explicant-t’ho molt interessants i que demostren que és inviable. Per tant, nosaltres hem de ser conscients que davant d’una possible acció repressiva de l’estat utilitzant la força, l’actuació no violenta dels demòcrates que volen el referèndum, defensant les urnes, serà clau per poder votar. Les signatures potser no estan de menys però convé ja plegar veles d’imaginar un possible pacte amb l’estat. Això és també l’excusa perfecta d’un sector dels diputats catalans per no posicionar-se fermament amb una cosa tan democràtica com posar les urnes.

Els "Comuns"?

Jordi Borràs: Clar.

Jordi Borràs: "La distància entre Lluís Rabell i Jaume Asens és abismal. O entre Joan Coscubiela i Ada Colau"

S’acabaran sumant a aquest referèndum?

Jordi Borràs: Jo crec que no és un bloc monolític, el món dels "Comuns". La distància entre Lluís Rabell i Jaume Asens és abismal. O entre Joan Coscubiela i Ada Colau. Són mons diferents, són planetes diferents i ells també tenen un debat intern molt gran i dependrà de com vagi tot, de si veuen possibilitats d’èxit perquè també hi ha uns temes de personalisme molt importants, perquè s’hi acabin sumant o no.

Antoni Castellà: I és molt important el que facin els "Comuns" com a partit. Ho és. Però és molt més rellevant què és el que faran els seus votants. I quan penso amb els seus votants, com que és una força política que és radicalment democràtica, estic convençut que hi seran. Aquest és el debat que teníem, fa un any i mig, a Unió Democràtica. Per tant, estic convençut que, també dins dels "Comuns", els independentistes de veritat, els demòcrates al final entre escoltar una estratègia de partit o la veu del poble, estaran al costat del poble.

Què cal fer per tirar endavant la campanya del "No"? Serà important perquè el resultat del referèndum, més enllà de la participació, pugui ser creïble a nivell internacional.

Jordi Borràs: Jo crec que també ha començat. De forma no explícita, com ens tenen acostumats, però ja ha començat.

Seguirà in crescendo durant els propers mesos?

Jordi Borràs: Es troben en un atzucac molt gran perquè no es poden permetre mobilitzar els seus ja que no volen acceptar el simple fet de poder votar. I, per l’altra banda, saben que això va de veritat i que ho han de fer. Tenen un problema. Alhora, les enquestes demostren que hi hauria una gran part de l’unionisme que en cas de referèndum aniria a votar. I que, a més a més, hi hauria una participació que rondaria el 75%, la qual cosa és brutal. Tenen un problema molt gran, però el tenen ells i no nosaltres.

Antoni Castellà: "Això és un referèndum. Per tant, l’endemà s'executarà el resultat"

Antoni Castellà: I és una decisió democràtica. És important que es faci campanya pel no? El que és important és que tothom tingui la capacitat democràtica d’expressar-se. Tan democràtic és anar a votar com no anar-hi. Aquell que no vagi a votar, haurà decidit no anar-hi. Si la mobilització és global i contundent, un dels missatges més importants al "No" és deixar molt clar que el referèndum és fa i que és vinculant. Per tant, l’endemà s’executa el resultat. Aquesta és la gran diferència amb el 9N, que va ser una consulta per conèixer l’opinió. Això és un referèndum. Per tant, l’endemà hi ha execució del resultat.

Caldrà explicar com serà aquest endemà. Es farà una declaració d’independència al Parlament?

Antoni Castellà: Comença un nou país. On haurem de ser estratègics no és tant amb el referèndum, que estic convençut que l’hem de fer i si algú al final no ho fa haurà de donar moltes explicacions, sinó en com gestionem l’endemà. Anunciar el control efectiu del territori. El resultat del "Sí", des del meu punt de vista, automàticament porta a una declaració d’independència perquè és el resultat que ha volgut la ciutadania i això ve acompanyat de donar una imatge que el control del territori el té el govern de la Generalitat i que el Parlament de Catalunya legisla en termes de trencament. I aquí hem de parlar sense subterfugis. És un trencament de la legalitat espanyola, és un procés d’insubmissió efectiva per la voluntat popular. I crec que en aquest punt és molt important que tots tinguem clar que no hi ha processos electorals. Per exemple, una de les coses que hauríem d’anunciar és que suspenem el procés d’eleccions municipals, que convoca l’estat espanyol, fins que no tinguem el marc català. I no es poden convocar unes eleccions constituents fins que no es tingui la garantia de l’execució real de ser un estat sobirà.

 


La Generalitat viatjarà als Estats Units per preparar l'emissió de deute als mercats exteriors

26 April[ —]

La Generalitat s'està preparant per emetre deute als mercats exteriors per primera vegada des del 2012. En una entrevista a l'agència Bloomberg, el secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que la Generalitat vol fer aquest pas i, d'aquesta manera, deixar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) "en els pròxims mesos o en els pròxims anys".

De fet, segons ha anunciat la mateixa agència, el govern català està planejant viatjar als Estats Units durant la setmana vinent per tal de captar futurs inversors de bons catalans. 

Concretament, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, liderarà l'expedició de la Generalitat per mantenir contactes amb bancs d'inversió per tal de preparar la sortida als mercats exteriors.

Bloomberg també assegura que aquest viatge no és el primer que realitza el govern català. De fet, l'agència ha explicat que el govern català també va realitzar un viatge de les mateixes característiques a Londres fa poques setmanes.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER