HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 2 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



La nova consellera d'Ensenyament garanteix l’obertura de col·legis electorals l’1-O, siguin escoles o altres espais

24 July[ —]

La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha declarat aquest dilluns en una entrevista a TV3 que el Govern garantirà l’obertura dels col·legis electorals el proper 1-O. Ponsatí ha detallat que les meses s’organitzaran "als locals que siguin adients’" i "al moment que sigui oportú" i no s’ha volgut avançar als possibles impediments en municipis governats per partits contraris a la celebració del referèndum.

Per Ponsatí, el plantejament de les institucions catalanes que "activament s’oposin" a que els ciutadans vagin a votar "ho hauran d’explicar ells" i no el Govern que vol que els ciutadans votin "amb llibertat". La titular d’Ensenyament no creu, però, que hi hagi cap problema en aquesta direcció.

La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha manifestat la seva convicció en la convocatòria del referèndum i ha defensat que el Govern l’organitzarà per a què totes les persones puguin anar a votar al col·legi electoral de sempre o en un proper al seu domicili.

S’ha mostrat convençuda que els ajuntaments hi col·laboraran i no ha volgut anticipar possibles problemes en aquesta direcció. De fet ha estat contundent i ha assegurat que no n’anticipa ‘’cap ni un’’, de problema, i que el Govern habilitarà les escoles o altres locals per a fer realitat aquesta votació. 


Un canal de televisió pública dels Països Catalans, més a prop que mai

24 July[ —]

El conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i fins l'abril del 2016 president de l'ens, Brauli Duart, ha reclamat signar acords de reciprocitat a tres bandes entre TV3, IB3 i Àpunt. En aquesta línia, reclama crear "noves formes de col·laboració entre les tres televisions" com la creació d'un canal compartit que emetria per internet continguts produïts per totes tres.

"És imprescindible i rellevant que el nou espai es construeixi des del respecte més absolut a les realitats catalana, valenciana i balear i des de la igualtat de totes les parts perquè l'entesa sigui plena i consensuada entre els tres governs", ha precisat en un article al portal 'Comunicació21', amb l'objectiu de "consolidar-se més enllà d'eventuals canvis polítics".

Duart ha insistit en la idea de crear un consorci format per IB3, la CVMC i la CCMA en la línia del que va proposar el 2015 amb l'objectiu d'aplicar formats de col·laboració al "màxim nivell", des de la producció de continguts de forma comuna fins a la xarxa de corresponsals internacionals, passant per la col·laboració tècnica i els serveis compartits.

Pel president de la CCMA així ho aconsellen els "nous temps" i les "noves realitats" d'un món audiovisual cada vegada "més globalitzat".

Brauli Duart va deixar temporalment la presidència d'aquest òrgan per motius de salut l'abril de l'any passat però es va mantenir com a conseller. Des de llavors, Núria Llorach exerceix les funcions de presidenta.


La Generalitat selecciona 4 empreses per garantir la compra de sobres i paperetes

24 July[ —]

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat aquest dilluns l’anunci del Departament de Governació de la Generalitat de la formalització de l’acord marc per subministrar el material electoral necessari per a la celebració d’unes eleccions al Parlament de Catalunya. Així, amb aquest pas, s’homologa a quatre empreses per a que se’ls pugui encarregar les paperetes, els sobres i els manuals de votació per un import total de 897.520,65 euros.

D’aquesta manera, es tanca el procediment previ al tràmit que, en cas de voler convocar les eleccions, s’activaria per comprar el material. Aquesta publicació, però, especifica clarament que es tracta de material destinat a “la celebració d’eleccions al Parlament”, i per tant aquesta no seria l’adjudicació que podria fer-se servir per al referèndum de l’1 d’octubre. Si més no, no podria fer-se sense introduir-hi modificacions.

Amb la formalització d’aquest acord marc, les empreses que han aconseguit ser contractistes podran rebre l’encàrrec en qualsevol moment per a la impressió del material d’unes eleccions que, tot i que el Govern ha reiterat que no té previst convocar, alguns sectors de l’oposició reclamen amb vehemència. 

Les quatre empreses escollides

Els sobres electorals podran córrer a càrrec de l’empresa Tompla Indústria Internacional del sobre, S.L. o de Domènech Mirabet, S.A.; les paperetes es podran encarregar a Impressions Transkrit, S.A. o a Formsystem Documents Intel·ligents, S.L.O.; els manual d'instruccions per als membres de les taules electorals podrien estar en mans d’Impressions Transkrit, S.A. o Formsystem Documents Intel·ligents, S.L.O.; i els impresos electorals serien per a Formsystem Documents Intel·ligents, S.L.O. 

La data d’adjudicació de l’homologació que figura a la publicació de l’anunci és el 8 de juny d’aquest 2017 i la de formalització del contracte, el 6 de juliol. 


El sector ramader fa pinya i crea el segell Llet de Cabres Catalanes

24 July[ —]

La llet de cabra i els seus derivats ja comencen a estar etiquetats amb el segell de Llet de Cabres Catalanes, un distintiu que avala que els productes que el porten estan elaborats amb llet certificada, garantint la màxima qualitat gràcies als estrictes controls de qualitat, amb paràmetres com l’alimentació que prenen les cabres o el seu benestar.

Llet de Cabres Catalanes és una agrupació d’una quarantena de ramaders en col·laboració amb cinc formatgers que venen els productes elaborats amb la seva llet. La capacitat de producció dels associats se situa als 3.000.000 de litres anuals i engloba al voltant de 10.000 caps de bestiar distribuïts per tot Catalunya. Un dels membres del nou segell i gerent de Formatges Mas el Garet de Tona (Osona), Lluís Mauri, ha destacat a l’ACN que el segell no només distingeix la qualitat de la llet de cabra, sinó que també assegura l’estabilitat econòmica pel ramader.

"Alguns ramats de Catalunya van quedar-se sense poder vendre la llet, ja que a altres parts de l’estat espanyol, per exemple, s’estava venent per sota de preu de cost"

Un dels beneficis que més destaquen els productors de llet de cabra és la millor digestibilitat que ofereix aquest producte davant altres alternatives existents, com la llet de vaca. Tot i que conté més greixos i més proteïnes, "aquests elements essencials són més petits i fa que es puguin digerir millor". 

El segell neix de la crisi del preu de la llet del 2010

De fet, el segell Llet de Cabres Catalanes neix arran de la davallada del preu al mercat del 2010. A Europa, el mercat de la llet de cabra es concentrava a la península ibèrica dominat per tres grans empreses , però no a Catalunya, on fins llavors hi havia “un ramat per cada formatger”, ha explicat Lluís Mauri.

El 2010 una de les tres companyies en va absorbir una altra i, per tant, només en van quedar dues, una operació que va provocar la baixada del preu de la llet de cabra, “fins al punt que algunes formatgeries catalanes van optar per deixar de comprar la llet a Catalunya i comprar-la fora, perquè era molt més barata”. La qual cosa va provocar que alguns ramats de Catalunya es quedessin sense poder vendre la llet, ja que a altres parts de l’estat espanyol, per exemple, s’estava venent per sota de preu de cost. 

Des del sector del cabrum català, aquesta situació es va viure com una amenaça que posava en alerta el futur. Per això, un grup de ramaders i productors es va unir “per donar sentit de proximitat, màxima qualitat i la garantia de pagar un preu just pel litre de llet”, ha dit Mauri. Al principi eren vuit granges i ara ja en són més d’una quarantena. 

"El sector del cabrum és un sector amb molt de futur al país i aposten per un creixement ordenat i sostenible que els converteixi en un sector estratègic"

Símbol de proximitat i arrelament al territori

Quant als reptes de futur, l’agrupació Llet de Cabres Catalanes vol aconseguir que pràcticament totes les formatgeries catalanes treballin amb llet de cabres catalanes certificada. L’objectiu també és contribuir a l’arrelament dels ramats i les formatgeries al territori. Mauri ha assenyalat que l’economia d’un país es basa en el seu propi consum i, per això, “si tot el que produïm aquí ho consumim, es contribueix a la riquesa del país”. L’objectiu últim seria poder “tancar el cercle”. 

Des de l’agrupació estan convençuts que el sector del cabrum és un sector amb molt de futur al país i aposten per un creixement ordenat i sostenible que els converteixi en un sector estratègic i referent en l’alimentació. Mauri creu que serà "com una taca d’oli i ara que les grans formatgeries ja són dins el segell, a partir d’aquí ja s’hi aniran incorporat la resta, com més millor”. 

L’exportació dels formatges i la llet, de moment, es deixa per més endavant. Tot i que hi ha formatgeries catalanes que ja han començat a exportar, Mauri opina que primer cal centrar-se en el consum local, “perquè el país encara importa molt formatge de fora”.


La Generalitat i el Govern Balear acorden documentar i dignificar les fosses de Sa Coma com a indret de memòria

24 July[ —]
La Generalitat i el Govern de les Illes Balears han acordat eixamplar les relacions entre els dos executius i començar a cooperar en matèria de memòria democràtica. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, s'ha reunit d'una banda amb el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Biel Barceló, i també amb la consellera de Cultura, Participació i Esports de l'executiu balear, Fanny Tur. Els dos governs s'han conjurat per avançar plegats en les polítiques de localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
 
A més, els executius català i balear també han acordat impulsar conjuntament les accions de reparació i dignificació de les víctimes del desembarcament de les tropes republicanes al Llevant mallorquí durant l'agost del 1936. Així mateix, els executius contextualitzaran i preservaran les almenys quatre fosses que hi ha a Sa Coma, on s'estima que hi ha localitzada una de les fosses més grans de Mallorca i en la qual es trobarien uns 400 milicians catalans.

Durant la trobada amb Barceló, el conseller Romeva ha expressat que la relació entre la Generalitat i el Govern de les Illes Balears és "constant", i ha explicat que l'acord de col·laboració en matèria de memòria històrica "és molt important". "Demostra el compromís amb tot allò que té a veure amb la dignificació de la memòria, la recuperació i sobretot la necessitat de fer justícia", ha asseverat el titular d'Exteriors. A més, Romeva ha afegit que la "institucionalització de la desmemòria instaurada en la transició" es troba ara amb "una frontal determinació per part dels governs català i balear".

 

LLIBRE - El modernisme perdut. Sants i Les Corts

24 July[ —]

Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista, però allò que no és tan conegut és que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest tercer volum es rescaten de l’oblit les obres modernistes desaparegudes als barris dels actuals districtes barcelonins de Sants-Montjuïc i les Corts.

S’analitzen una seixantena d’edificis i establiments, de Can Tunis a Pedralbes, passant per Hostafrancs, Sants, les Corts i la Maternitat i Sant Ramon.


RACó CULTURA POPULAR: Olot, terra de pessebres

24 July[ —]

Poques entitats poden presumir de ser hereves d’una expressió popular arrelada des de fa més de 250 anys al seu municipi, i l’Agrupació de Pessebres d’Olot i la Garrotxa és una d’elles. Des que els pessebres van començar a escenificar-se dins les cases, a mitjans del segle XVIII, la capital de la Garrotxa viu un amor molt intens pel pessebrisme. Documents del 1750 ja testimonien la creació de pessebres a llogarets, que lluny d’esdevenir rèpliques matusseres de les escenificacions fins llavors circumscrites a les esglésies, també aspiraven a la qualitat estètica. No debades, pintors i escultors realitzaven encàrrecs particulars en tallers propis.

Entre els 184 creadors que la Galeria d’Artistes de  l’associació té registrats, uns quants noms mereixen ser destacats en majúscules: Maurici Valls Quer, Celestí Devesa, Manuel Traité, Modest Flavià, Salvador Mallarach, i especialment Ramon Amadeu Grau (1745 – 1821). Sense conèixer la biografia de l’escultor barceloní, exiliat a Olot en el transcurs de la Guerra del Francès (1809), és difícil comprendre la influència de la ciutat com a referent catalana del pessebrisme.

Servint-se de l’estètica realista típica dels pessebres napolitans, Amadeu aconsegueix popularitzar l’afició pel pessebrisme entre la població. En aquest empeny, aporta solucions fins llavors no contemplades: utilitzar la mateixa població olotina com a models de les seves figures, emprar el fang com a nou material de creació i jugar amb noves perspectives i representacions del paisatge, entre altres.

Gràcies a la dedicació persistent dels olotins, entre els quals cal reconèixer la implicació dels artistes Joaquim i Marià Vayreda, la llavors sembrada per Amadeu va brotar amb molta força, convertint Olot en capdavantera en la creació de tallers i concursos i en l’exportació internacional de les seves figures.  Segons apunta l’Agrupació de Pessebres d’Olot i la Garrotxa, a principis del segle XX, bona part dels muntatges de pessebres d’arreu del món es vesteixen amb figures dels tallers olotins. Una afició que, malgrat els lògics alts i baixos que qualsevol història bicentenària comporta, ha perdurat fins els nostres darrers dies. Així ho acredita l'empenta generada per la Mostra Internacional de Pessebrisme, celebrada l'any 1992, gràcies a la qual s'impulsà la renovada Mostra de Pessebres d'Olot. 

Des de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa són conscients que han de difondre l'immens llegat històric atresorat durant dos segles llargs, com vénen fent sense suport administratiu durant tantes dècades. Es congratulen que la imminent inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya reverteixi aquest oblit tradicional de les institucions públiques, però (feliçment) adverteixen: seguiran treballant perquè les tècniques pessebristes, i més concretament els trets característics de l'escola olotina, siguin coneguts. Classes teòriques sobre la simbologia dels pessebres, modelatges de les figures, ús del color, distribució de les llums, construcció de diorames... Seguiran oferint, en definitiva, un autèntic arsenal de coneixements a l'abast de tots els públics. La Federació Catalana de Pessebristes col·labora en l'organització dels campus estiu, i en la confecció dels cursos formatius celebrats durant el curs regular. 


OPINIÓ - Jaume Torres: Dret a tenir por

24 July[ —]

Quan fa unes setmanes l’ara exconseller Baiget va declarar en una entrevista a El Punt Avui que tenia por per l’efecte que podrien tenir les represàlies del govern espanyol sobre el seu patrimoni en relació a la convocatòria del referèndum del l’1 d’octubre, molts vam demanar la seva dimissió o el seu cessament actual, tal i com va fer poques hores després el president Puigdemont. Una setmana després, els canvis al govern es van ampliar amb la sortida, entre altres, de dos pesos pesants com Neus Munté i Salvador Jané.

A l’oposició li va faltar temps en els dos casos per parlar de purgues dins el govern de tot aquell que no combregués al 100% amb el full de ruta independentista que inclou el referèndum unilateral, obviant que els canvis de consellers que discrepen públicament de la línia del govern és pràctica habitual -cas de Baiget- o que tots els governs del món fan canvis de consellers/ministres cada vegada que els convé i pels motius que els ve de gust. Però clar, aquí era per treure dubtosos per posar “radicals”. Sense anar massa lluny, podem recordar a Maragall fent dimitir a Carretero per unes declaracions contra Zapatero o, posteriorment, forçant la sortida del govern d’ERC quan el partit va decidir votar NO al referèndum de l’Estatut. Tot plegat, doncs, cinisme pur per part de l’oposició. Per variar.

Però la pregunta és: sobre què tenen dubtes? Sobre el full de ruta del govern i la majoria del parlament de Catalunya, no. Llavors? Que és el que fa que se’ls hagi rellevat? Doncs bàsicament els dubtes de no fer bé la seva feina per la por que els generen les amenaces del govern espanyol i els aparells de l’estat, ja sigui de manera pública -amb declaracions, imputacions o condemnes- com les que segur que els han fet arribar de manera privada.

I, que voleu que us digui, em sembla lícit tenir por. Perquè la majoria no som conscients de fins on han arribat les amenaces. Perquè des del sofà de casa és molt fàcil dir el que faríem i el que no però, quan ens hi trobem, no és tan senzill fer-ho. I perquè trobo normal que algú, davant la possibilitat de perdre no només el seu patrimoni sinó el que ha treballat per deixar als seus fills, s’arronsi. Però, dit això, tot el meu respecte i admiració als qui han fet aquest pas al costa -forçat o no- per haver-nos dut fins aquí i igual o més respecte i admiració pels qui han assumit el risc real per continuar endavant. Som afortunats de tenir prou gent amb un alt nivell de preparació i compromís disposats a jugar-se la feina d’una vida per aconseguir que els catalans tinguem l’oportunitat de votar si volem ser un estat independent. I passi el que passi els hem d’estar agraïts. A tots. Hagin arribat fins al final o no. Perquè tots tenim dret a tenir por.


Forn sobre el paper dels Mossos: 'Respectarem la legalitat catalana'

23 July[ —]

El nou conseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, afirma que els Mossos d'Esquadra no impediran la celebració del referèndum de l'1-O. "Nosaltres respectarem la legalitat catalana, que és la que emana del Parlament de Catalunya i entre aquesta legalitat hi ha poder votar l'1-O", ha assenyalat Forn en una entrevista que publica aquest diumenge 'El Punt Avui' referint-se a un possible 'xoc de legalitats" entre la catalana i l'espanyola.

Joaquim Forn veu probable que, com va passar amb la detenció del regidor de la CUP a l'Ajuntament de Vic, Joan Coma, s'enviï als Mossos en qualitat de policia judicial per actuar si es posen les urnes.

"Això podria ser un conflicte, sí", admet. "Però nosaltres hem de tenir la capacitat i la intel·ligència suficients per no caure en aquest parany. Hem de tenir capacitat per fer bé les coses i assolir l'objectiu que tenim, que és celebrar el referèndum", apunta.

Forn es remet a la llei del 1994 de creació de la policia catalana: "Diu textualment que es tracta d'una policia 'arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix'. Textual. La policia catalana hi és per servir el poble de Catalunya", indica el conseller." I nosaltres aplicarem la legalitat. I entre aquesta legalitat hi ha poder votar el dia 1 d'octubre", afegeix en l'entrevista a 'El Punt Avui', la primera que concedeix a un diari com a conseller.

Preguntat sobre si és independentista, Forn és taxatiu: "Sí, de sempre; sempre he pensat que no havíem de posar límit a les aspiracions de llibertat d'un país", afirma. "I que la màxima llibertat d'un país és la independència; la independència és l'estat natural d'una nació", manifesta. 

Sobre les acusacions d'una "politització" de la policia catalana, Joaquim Forn troba "sorprenent" que hagin sortit d'on han sortit. "Hi ha mitjans de comunicació que s'han escandalitzat pel meu nomenament, i són els mateixos que després no s'han pas escandalitzat quan hi ha hagut una politització real d'alguna policia, i no parlo pas precisament de la catalana", indica. 

Pel que fa a les crítiques al nomenament de Pere Solé com a nou director dels Mossos en substitució d'Albert Batlle, que va dimitir del càrrec amb el canvi de conseller, Forn diu que "no té cap sentit" que ara se'l critiqui quan mentre estava al capdavant de Servei Penitenciaris "lloessin el seu caràcter i la seva capacitat de diàleg i d'arribar acords". "Té una gran voluntat de servei al país. Cal jutjar-lo per això, no pas per altres coses", ha sentenciat.

El futur de Barcelona

Joaquim Forn, una de les persones importants durant el mandat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i que sonava per ser cap de llista a les pròximes eleccions municipals, ha assenyalat sobre possible candidats que l'exconsellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, seria "una bona candidata".

"I també Santi Vila", afegeix Forn sense deixar de fer esment de l'exvicepersidenta Joana Ortega o de l'exconseller de Cultura i delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell. "És molt important que persones d'aquest nivell vulguin fer aquesta aposta; vol dir que no defugim un enfrontament amb l'alcaldessa Ada Colau", opina el conseller.

De Colau i el seu posicionament sobre l'1-O, Joaquim Forn assegura que "estem decebuts". "Creiem que l'Ajuntament de Barcelona, com a capital de Catalunya, hauria d'haver apostat d'una manera molt més clara", explica. "L'alcaldessa ha aparegut sempre en les Diades, però sense convenciment. Em sembla que mai ha compartit allò que s'expressava en aquell sentiment majoritari al carrer", lamenta.

En qüestions com la vaga de metro, que des del 24 d'abril ha afectat de manera ininterrompuda cada dilluns la circulació de combois del suburbà, Forn, que havia arribat a ser president de TMB, considera que no és "gens normal" aquesta situació. "Nosaltres vàrem tenir vagues al metro?

Sí. Però mai d'aquesta magnitud i durada. Mai havia passat", indica. "Reconec que hi ha dificultats de negociació amb els sindicats, però és obvi que hi ha una incapacitat del govern municipal de saber trobar solucions, de saber negociar i de crear un clima positiu per a la negociació. Han estat incapaços", ha declarat. "Venint d'on venien, es pensaven que els sindicats actuarien al seu dictat i s'han trobat una realitat molt diferent", conclou.


El president de la Cambra de Comerç avisa que 'només s'han d'apujar els salaris que aporten productivitat'

23 July[ —]

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha defensat en una entrevista a l'ACN que "els salaris no han de pujar tots", només els dels treballadors que "aporten productivitat". En aquest sentit, Valls ha subratllat que els sous dels empleats no qualificats és "el que paga el mercat".

El president de l'ens cameral ha lamentat que "en aquests moments no es poden cobrir molts llocs de treball per manca de qualificació" dels empleats. Així, ha criticat que els joves en general "no volen fer l'esforç" de formar-se; si bé hi ha una part d'estudiants preparats que es queden a treballar a l'estranger. Tot i això, Valls ha pronosticat que aquest 2017 l'economia creixerà "un 3,4% o un 3,5%".

"Els joves en general no volen fer l'esforç de formar-se"

Valls ha explicat que amb la crisi s'ha perdut "entre un 20 i un 30%" de capacitat de renda i que "els salaris són baixos en relació a l'economia" i per tant haurien d'incrementar-se. Seria una manera de poder fer més contribucions a la Seguretat Social i intentar tornar a equilibrar el sistema de pensions. Però aquesta pujada de sous no ha de ser igual per a tots els llocs de treball i no s'ha de fer "artificialment", sinó per "competitivitat i productivitat". 

"Per treballar s'ha de saber fer alguna cosa. No estem en l'època agrícola que vostè anava al camp i ja està, ni en l'època de la construcció que el tema era posar un totxo al costat de l'altre", ha afirmat. El president de la Cambra de Comerç ha assenyalat que a l'estat espanyol hi ha "un problema de formació professional". "Si fem una enquesta, un dels problemes que tenen les empreses és trobar gent qualificada que vulgui treballar i fer carrera", ha lamentat. 

" A l'estat espanyol hi ha un problema de formació professional"

Valls ha posat com a exemple dels treballs no qualificats aquells que es desenvolupen "en apartaments turístics il·legals" o algunes ocupacions relacionades amb el camp. També ha manifestat que "els treballs no qualificats cada vegada són menys"

L'economia catalana "guanya pes" a Espanya i creixerà més d'un 3% el 2017

D'altra banda, Valls ha pronosticat que aquest 2017 l'economia catalana creixerà "segur" per sobre del 3%. El president de la Cambra veu factible que s'arribi al "3,4 o 3,5%". De fet, la Cambra de Comerç presentarà aquest dimarts les seves perspectives econòmiques, on probablement els tècnics de l'organisme apuntaran al 3,2%, mentre que en el darrer informe presentat per la mateixa Cambra a l'abril es pronosticava el 2,8%.

Per Valls, el turisme és un dels sectors que més impulsa actualment l'economia, així com l'automòbil, el químic, l'agroalimentari i la indústria càrnia. "Catalunya està guanyant pes en l'economia d'Espanya", ha constatat.

En un altre ordre de coses, el president de la Cambra de Comerç també s'ha referit a l'economia col·laborativa i a plataformes com Airbnb, criticant que "no volen pagar impostos o paguen impostos ridículs mitjançant enginyeries fiscals". 


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER