HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 12 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



El País Valencià recorda Guillem Agulló amb una manifestació que reivindica 'un país obert'

22 April[ —]

Milers de ciutadans han sortit al carrer aquest dissabte en la tradicional manifestació del 25 d'abril, diada oficiosa i reivindicativa del nacionalisme valencià que commemora la pèrdua dels Furs a la Batalla d'Almansa de 1707.

Enguany, amb el lema 'País Valencià, país obert' la manifestació organitzada per Acció Cultural del País Valencià té com a punt final la inauguració del Passeig Guillem Agulló al Jardí de Vivers de València.

El record al jove independentista i antifeixista assassinat fa 25 anys per la ultradreta ha reunit en la capçalera de la manifestació a les entitats que varen impulsar fa dos anys una iniciativa perquè l'Ajuntament de València li dediqués un carrer. 

Abans de començar la manifestació, el coordinador d'Acció Cultural, Toni Gisbert, ha dit als mitjans que aquesta manifestació reclama una societat "més plural" i ha lamentat que darrerament hi ha "un context d'emergència d'ideologies d'odi, de foment de la violència verbal i física en el debat polític".

Gisbert ha dit que amb la mobilització d'aquest dissabte es vol reivindicar que el País Valencià és "un país plural i divers que es reconeix en la llengua i la cultura i que vol construir el futur en positiu". A més, ha afirmat que la manifestació ha estat una manera de plantar cara a "les ideologies d'odi i de la discriminació". 

Present a la manifestació, el portaveu d'Òmnium Marcel Mauri ha explicat que aquest és un "any especial", ja que cada any el president d'Òmnium assistia a la manifestació i enguany "és injustament empresonat". "Som aquí per agrair la solidaritat del País Valencià amb Òmnium, Jordi Cuixart i el poble català en aquests moments tan durs, de repressió i vulneració dels drets fonamentals".

Tant a la manifestació com a l'acte posterior han participat la Coordinadora d’Associacions VIH-SIDA (Calcsicova), el Centre Cultural Islàmic de València, la Comunitat Israelita de València, la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR-PV), la Federació Maranatha d’Associacions Gitanes, Lambda, el Movimiento contra la Intolerancia, la Plataforma contra la Islamofòbia, Ververipén Rroms per la Diversitat, juntament amb Acció Cultural. 


Creixen els partidaris de celebrar un referèndum

22 April[ —]

El 80% dels catalans són partidaris de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (1,3 punts més que fa un any) i un 72,9% veu necessària una reforma federal de la Constitució, segons un sondeig elaborat per GESOP per 'El Periódico'.

Al conjunt de l'Estat espanyol també han incrementat els que opten per celebrar un referèndum per resoldre l'actual crisi política (el 46,9%, 7,2 punts més que l'any passat), mentre que els partidaris d'una reforma arriben al 47,6%, 3,2 punts més que el 2017.

El baròmetre també conclou que en cas que se celebressin unes eleccions estatals, Ciutadans guanyaria les eleccions estatals amb el 28% dels vots i una forquilla de 110-114 escons (actualment en té 32), en segon lloc quedaria el PP, amb un 21% dels vots, i una forquilla de 79 a 82 diputats (137). En tercer lloc se situaria el PSOE, amb el 20,5% dels vots i una estimació de 75 a 79 escons (85). 

Els partidaris d'un estat plurinacional s'imposen a Catalunya, el País Basc i el País Valencià, on la majoria s'oposen a la presó preventiva dels dirigents independentistes, que, a nivell estatal, és aprovada pel 49,2% i suspesa pel 43,5%. La gran majoria, un 64,5% creu que el 'procés' s'ha d'acabar mitjançant el diàleg, en canvi, un terç dels enquestats prefereix que actuïn els tribunals.

C's s'imposaria en unes eleccions estatals

Rivera guanyaria les eleccions amb 114 escons i Rajoy cauria a 79, segons l'enquesta del GESOP elaborada entre el 12 i el 18 d'abril, en ple 'Cas Cifuentes'. En tercer lloc se situaria el PSOE, amb el 20,5% dels vots i una estimació de 75 a 79 escons (85). El seguiria Units Podem, amb un 18,1% dels vots i entre 55 i 59 diputats (71). ERC passaria dels 9 escons actuals a una forquilla de 10 o 11, mentre que el PDeCAT es mantindria o podria perdre un dels 8 diputats que té ara.


LLIBRE - Els Barcelonins

22 April[ —]

L’autor —que el seu llibre Picadura de Barcelona ja s’havia mostrat com un bon flâneur— surt als carrers de Barcelona armat amb els cinc sentits i una llibreta. L’objectiu és mirar de descobrir qui són i com són els barcelonins. I ho fa a través d’una sèrie de personatges, no sempre ficticis, que per a ell resumeixen el ser barceloní: «Triaré els que se’n senten i en fan bandera. I els barrejaré amb els que en són i potser ni s’ho han plantejat.» A mesura que passen els mesos, veurem que l’objectiu és quimèric: la ciutat és un indret en el qual la identitat esdevé una joguina, i Barcelona és un bagul ple disfresses barrejades, a punt per al carnestoltes permanent.

 

Biografia de l'autor

 

Adrià Pujol i Cruells (Begur, 1974) és un antropòleg i escriptor català. És professor de l'escola ELISAVA i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana. Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no ficció. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com el Petòman. El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any.


València contractarà 500 joves sense experiència atrapats en el "bucle" de la desocupació

22 April[ —]

"No tinc treball perquè no tinc experiència i no tinc experiència perquè no tinc treball". Aquesta és la situació en què es troben molts joves que van acabar els seus estudis en els anys més durs de la crisi o fins i tot ara que la recuperació econòmica no està encara consolidada. La taxa d'atur de menors de 25 anys al País Valencià frega el 40% "i qui no s'enganxa al mercat laboral a temps arrossega les conseqüències durant tota la vida".

Així ho va explicar aquest dijous la regidora d'Ocupació de l'Ajuntament de València, Sandra Gómez, davant un grup de joves als quals va presentar el programa Anem!. Es tracta de la segona edició d'una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de València que busca ajudar els joves menors de trenta anys a tindre una primera experiència laboral "que no siga en negre". El consistori ofereix 500 contractes a joves que estiguen apuntats al Servef, a València Activa i a la Garantia Juvenil. 

La durada dels contractes és d'un any i la remuneració dependrà del càrrec ocupat. Gómez va insistir que el sou dels beneficiaris del programa serà el que marque el conveni per a cada lloc de treball i va assegurar que es contractarà joves amb tots els perfils professionals. "L'Ajuntament de València té competències en moltes coses" i per això pot oferir tot tipus de feines, va explicar. En aquest sentit, la també primera tinent d'alcalde va apuntar que no s'exclourà ningú que no tinga formació acadèmica, "ja que l'Ajuntament vol ajudar aquells que no han tingut l'oportunitat de formar-se".

Un dels objectius d'Anem! és fer de pont amb l'empresa privada per a ajudar els joves a eixir del "bucle" de no trobar feina perquè no tenen experiència. Per a aconseguir-ho, l'edició d'enguany inclou la figura del mentor. La seua tasca serà fomentar la inserció laboral dels més joves aprofitant l'experiència laboral de les persones beneficiàries dels programes de contractació. L'objectiu és que en una entrevista laboral la pregunta "tens experiència?" deixe de ser un impediment.

 

Sandra Gómez durant la presentació d'Anem! / VALÈNCIA ACTIVA

 

En aquest sentit, Sandra Gómez va destacar que no es tracta de pràctiques, sinó d'un contracte laboral normal amb què gaudiran dels mateixos drets que els seus companys, però també tindran obligacions i se'ls exigirà "que treballen de veritat". Haver optat per aquesta modalitat és una mostra de "la voluntat de l'Ajuntament de lluitar contra la precarietat laboral". Així, la regidora va insistir que no els contractaran "per a fer fotocòpies o portar cafés", perquè no busquen "becaris precaris". "Això era el que es feia en anys anteriors per a complir l'expedient", va lamentar Gómez en referència a les polítiques de contractació juvenil del Consistori en l'època del PPCV. 

Preguntada pels interessats en el programa Anem!, Gómez va explicar que la durada del contracte no es pot allargar més d'un any, perquè per a treballar en l'administració pública cal aprovar unes oposicions.

"Anglés imprescindible"

Un altre dels reptes als quals s'enfronten els joves a l'hora de trobar una feina és el seu coneixement d'anglés. El domini d'aquest idioma és "imprescindible" per a optar a molts llocs de treball. "Som conscients que les acadèmies són cares", va assenyalar Gómez, que va explicar que la seua família, d'origen obrer, mai va poder permetre's pagar-li'n una. Per això es va sentir identificada amb alguns dels joves presents i els va informar que "aquells que vulguen millorar el seu currículum" poden inscriure's en els cursos gratuïts d'anglés que ofereix l'Ajuntament per als mesos d'estiu.

S'ha triat aquesta data per a afavorir que els joves puguen compaginar l'anglés amb els seus estudis acadèmics o amb la feina. Així, hi haurà torns de matí i de vesprada. Els alumnes d'aquestos cursos que opten per presentar-se a un examen oficial per a certificar el seu nivell d'anglés i l'aproven seran recompensats. "Els preus dels examens arriben als 200 euros", va explicar Gómez. Per això, l'Ajuntament tornarà els diners de les taxes als que aproven. "No volem que per falta de diners els alumnes es queden sense presentar-se a l'examen", va sentenciar la regidora. 


Tantes maneres de dir ‘fulani’

22 April[ —]

Per Júlia Bacardit

Per aquest reportatge es passegen l’Amadou Sam, l’Ebrima S Dem, la Iama amb el Mamadou i el petit Ibrahim, l’Ibrahima Seydi, la Mariama i la Gisela Jawo. Tots i totes m’han intentat fer entendre què vol dir ser fulani (o fulbe, fula, pël, tot de paraules que designen una mateixa manera de viure i, sobretot, una mateixa llengua).

I. Amadou Sam

L’Amadou Bocar Ndiaye Sam és fulbe i és el coordinador d’Associacions Senegaleses de Catalunya. Quedo amb ell al seu despatx minuts abans de que plegui. Té la cinquantena i aparenta més jove del que és. Quan li pregunto sobre els fulbes em respon que els fulbe no són ben bé una nació sense estat, ni tampoc una ètnia. L’Amadou m’ensenya un powerpoint que va preparar temps enrere, una vegada que li van encarregar una xerrada sobre els fulbes. També m’ensenya vídeos del Tabital Pulaku (o Pulagu), una organització mundial de persones parlants de fula. La situació lingüística i social dels fulbes varia en relació al lloc on es troben. Al seu powerpoint, entre altres coses, hi llegeixo:

[…] Des dels seus orígens faraònics, l’organització política del poble pël és molt aristocràtica, amb poders paral·lels que faciliten la governança. És una comunitat molt estratificada i clànica en la qual l’origen determina la posició social i política. Els parlants de fula o haal pulaar van ser els primers en adoptar la religió musulmana, que va influenciar molt la cultura pël o fulbe. Extret d’un document elaborat per Amadou Bocar Ndiaye Sam, coordinador d’Associacions Senegaleses de Catalunya.


“Quina mena de reportatge vols fer? La meva història és la de l’Amadou Sam, però no pots generalitzar les vides i les històries de tots els fulbes de Cataunya a partir de la meva”. Malgrat la reticència, l’Amadou m’explica que els fulbes són arreu de l’Àfrica, que eren sedentaris fins que van resseguir el riu Nil com a pastors nòmades. Així es van escampar, i això contribueix al fet que els dialectes de la llengua fula presentin moltes variants. Només al nord del Senegal, el que en l’antiguitat era el regne fulbe de Futa Toro (les localitats que comencen per Futa són d’origen fulbe), ja hi ha molts dialectes diferents. Tot i així, els fulbes s’entenen perfectament entre ells. L’Amadou m’explica que algunes comunitats fulbes eren matriarcals abans de l’islam, religió que van estendre per la via de la gihad a bona part de l’Àfrica occidental.

AMADOU: Una vegada vaig compartir seient d’avió amb un camerunès fulbe. Com que parlàvem la mateixa llengua em va convidar a casa seva, em va oferir una habitació i un lavabo només per mi i em va dir: ara, si vols, pots buscar-te un hotel. Em vaig quedar a casa seva, és clar. És l’hospitalitat o tedungalteranga en wòlof: el fet de rebre els estrangers com si fossin un més és una marca dels fulbes, tot i que és cert que molts africans d’altres ètnies també consideren que l’hospitalitat és part de la seva identitat.


Amadou Sam. / Imatge: Júlia Bacardit


II. Figueres

La Mariama i el Mamadou viuen a tocar de l’estació de tren de Figueres. La Mariama apareix a la plaça de l’estació i em porta al Mercadona. M’incita a agafar una cervesa sense alcohol calenta del prestatge. Li responc que per mi no cal però ella insisteix, diu que, si vull, ella té gel a casa. La Mariama (Iama, pels amics) agafa una cocacola i un suc, perquè ella no beu cervesa. Quan ens saludem poso en pràctica la cordialitat assajada de dir-li “Ko mi Júlia”, però ho pronuncio malament i no m’entén fins que li ensenyo el llibret de l’Ebrima S Dem, el diccionari de fula-castellà. “Oh, està molt bé aquest llibre, jo no el necessito perquè ja sé fula, és clar, però m’agradaria comprar-lo”. La Iama m’explica que quan ella era nena i estudiava a la Casamance, al sud del Senegal, no hi havia educació en fula ni en cap altra llengua africana. “Si vols aprendre fula has d’anar a una acadèmia; a mi a l’escola em renyaven per no parlar francès”, em diu.

La Iama té 26 anys i en fa 12 que viu a Catalunya. Quan va arribar a Arbúcies per trobar-se amb el seu pare, la seva mare i el seu germà gran, tenia 14 anys. Tant ella com el Mamamdou són fulbes de la província de Kolda de la Casamance, però no van emigrar junts.

“Quan vaig arribar em veia tancada, no coneixia ningú. Aquí només érem els meus pares, el meu germà i jo, no hi havia tiets, ni cosins, ni avis. Vaig anar a l’aula d’acollida, que t’ensenyen les assignatures en la teva llengua mentre aprens català i castellà. Però em va costar adaptar-me. A Kolda havia estudiat una mica, però vaig notar un canvi gegant, perquè a mi estudiar em costa i tot plegat va ser difícil. De vegades a la feina parlo castellà i se m’escapen catalanades, perquè a Arbúcies només parlava en català amb tothom. Llavors em diuen: ‘Mira, la catalana’ [riu], però aquí a Figueres tothom parla en castellà i jo passo del castellà al fula tot el dia”. La Iama m’explica que a Figueres hi ha bastants fulbes i que es coneixen entre ells, però que en general cadascú fa la seva vida. N’hi ha alguns que s’associen, com ha fet el pare del Mamadou, però ells dos no han sentit la necessitat de fer-ho. Mentre converso amb la Iama, el Mamadou està immòbil al sofà, tapat amb una manta fins dalt i l’estufa a tocar. El petit Ibrahima balla davant de la pantalla gegant, que contrasta amb la petitesa del menjador i que projecta llums estridents dels videoclips de cantants senegalesos i nigerians que la família veu via Youtube. Cada deu minuts la criatura cau, però cap de les caigudes sembla inquietar-lo gaire i de seguida es refà. “Él es solo comer y alegría”, em diu son pare. El nen té poc més d’un any, però té una mida considerable i un gran interès en el Jande Pulaar que em va vendre l’Ebrima S Dem.

“Creixerà parlant fula, català i castellà, però jo vull que aprengui anglès i francès en una acadèmia, perquè això sí que és important, i a l’escola no s’estudia bé”, assegura sa mare. Aviat la Iama començarà a treballar d’ajudant de cuina al restaurant Peralada, prou ben reputat i car (“treballar de què? Doncs del que he fet sempre!”). Entrarà a les 3 de la tarda i sortirà a les 12. En Mamadou entra a treballar a les 5 del matí a l’escorxador de porcs i en surt a les dues de la tarda, just una hora abans que comenci el torn d’ella: “Així jo puc estar amb el nen els matins i ell pot ocupar-se del nen a la tarda”. El curs vinent el petit aviat anirà a la guarderia, però encara no hi va. D’aquí a pocs dies, la Iama tindrà feina a la cuina del restraurant també durant els caps de setmana.

No tinc temps de preguntar els cognoms a la Iama i al Mamadou, me’n descuido. Com també passa amb els dioles i amb els mandings, els fulbes o d’ascendència fulbe s’identifiquen pels cognoms. Fatty i Camara són cognoms de mandings; Diedhou i Diatta són cognoms dioles; Sam o Dem són cognoms fulbes. L’Amadou Sam m’ha explicat que hi ha moltes branques fulbes, que ell va conviure deu mesos amb els fulbes bororo a la República Centreafricana. Recordo les paraules de l’Amadou: “A Burkina Faso els fulani són minoritzats, en canvi a Mali no; a la República Centreafricana i al Camerun hi ha conflictes sempre que els ramats dels fulanis destrossen els camps dels agricultors. A Nigèria també hi ha fulbes, i també n’hi ha a Etiòpia i a Somàlia. Fulbe és una manera de ser, d’habitar, d’organitzar-se. Tradicionalment les societats fulbes eren estratificades i jeràrquiques, tot i que en l’actualitat els fulbes sí que es barregen amb altres ètnies. Abans la pràctica era l’endogàmia, que vol dir que tot es feia entre els fulbes per preservar la sang; fins i tot estava pautat quines castes fulbes s’havien de casar amb quines; les castes estaven dividides per oficis amb diferents graus de prestigi, i a més de les castes els fulbes se separen també en clans”.

—Ets musulmana, Mariama?

—Som musulmans, però no som practicants. Com un catòlic que no va a missa.

En Mamadou no és l’únic musulmà que treballa a l’escorxador: té tres companys de feina magribins que també es guanyen la vida esquarterant porcs.

MAMADOU: No en tenim costum, de menjar porc, i quan ja t’ho han ensenyat de petit ja no ho fas. Però els musulmans no odiem el porc. Diuen que el profeta estava a punt de morir-se de gana i de set quan va veure un porc que es rebolcava en un bassal d’aigua i de fang. En adonar-se de l’estat del profeta, el porc el va fer seure al seu llom, i així Muhàmmad va fugir volant damunt de l’animal. D’aquí ve la prohibició de menjar porc, perquè un porc va ajudar Muhàmmad i el profeta va decidir que no es podia matar cap porc per menjar-se’l.

“La paraula ‘fulani’ ve de pull, de la manera de dir-nos que tenen els hauses de Nigèria; els mandings ens diuen fula i els wòlofs senegalesos ens diuen peuhl (pël), que és com ens diuen a totes les colònies franceses. Molta gent es confon, amb tants noms, i es pensen que es tracta d’ètnies diferents. Som l’ètnia fulbe, així és com ens diem a nosaltres mateixos, els que formem part d’aquest grup etnolingüístic. L’idioma és el pulaar, i els hal pulaar són parlants de pulaar (però que parlin pulaar no vol dir que siguin fulbe, igual que jo puc parlar gallec i això no em fa gallec). Fulfulbe és una variant que es parla a Ghana, Nigèria, Burkina Faso, Camerun. És un dialecte més del sud: el que parlem els fulbes de Senegàmbia és el pulaar. Els fulbes som a 15 països africans diferents i provenim del cinturó del Sahel, per això som tant a l’Àfrica occidental com a Somàlia. Hi ha molta barreja entre els berbers, els àrabs i els africans negres. Els fulbes són originaris d’una zona intermèdia entre el nord d’Àfrica i l’Àfrica negra, i per això hi ha un canvi de color en les nostres pells. Alguns fulbes tenen la pell clara dels berbers i dels magribins, però d’altres tenen la pell més fosca dels serers, l’ètnia considerada més purament negra de l’Àfrica. Conversa amb Ebrima S Dem, autor del petit diccionari fula-castellà


IAMA: Balants, mandings, bambares, fulbes: jo si els veig sé distingir-los. De fulbes n’hi ha molts que som de grups diferents, però et puc dir que nosaltres els fulbes de Kolda fem servir més paraules que els fulbes gambians. Si ells tenen una paraula per dir cadira, nosaltres en tenim tres. Segons com, si nosaltres parlem ells no ens entenen, però nosaltres sempre els entenem a ells.

De fons, el Mamadou mussita alguna cosa així com “nosaltres som els originals, els que portem més temps a la zona”, però la qüestió de l’originalitat i els diferents graus d’africanitat pura m’és massa desconeguda per assentir amb convicció; tampoc sé prou res per rebatre-li, tot i que he llegit que els dioles són els primers habitants de la Casamance, els més antics, i també he sentit dir en boca de l’Ebrima S Dem que els serers són l’ètnia africana negra per excel·lència, els més foscos i els que hi eren abans que la resta, els més purs. Els pregunto per la Casamance, pel sentiment independentista i la guerra latent; els dos coincideixen que els membres de l’ètnia diola són els més partidaris de la independència, i que molta gent que abans la volia, amb el desgast del temps i la violència, se n’ha cansat.

MAMADOU: A Ziguinchor, els fundadors del moviment de l’MFDC volien aconseguir la independència per la via pacífica, però els rebels que han vingut després són bandits que amenacen la gent i ataquen els senegalesos que es troben. Els demanen la documentació i si són senegalesos potser se’ls carreguen. Els rebels deixen mines antipersona al seu pas a la frontera amb Guinea Bissau, i els militars senegalesos salten pels aires quan les trepitgen.

Pel que m’expliquen la Iama i el Mamadou, a alguns civils també els toca el rebre, i no és gaire estrany veure gent faltada d’una extremitat o una altra. La Iama recorda una història. “Molta gent ha mort en explosions de mines posades pels rebels casamancesos contra l’exèrcit senegalès. Un familiar llunyà meu anava a peu fins a Guinea per veure la família d’allà. Caminava amb la seva dona i el seu fill quan la dona va trepitjar una mina; ella i el nen van morir. [...] També recordo sentir des del llit el soroll que feien els animals quan trepitjaven mines, perquè nosaltres ja sabíem per quins camins n’hi havia i no hi passàvem, però els animals sí”.


La Mariama, de Figueres, a casa seva. / Imatge: Júlia Bacardit.


Quan li pregunto a la Iama què és el que troba més a faltar de Kolda em respon sense pestanyejar: “El mango!”. La conversa canvia, passem a parlar de fruita i de nostàlgia: la guaiaba, el mango, els anacards frescos. La parella m’explica que el preu de l’anacard ha pujat molt, al Senegal, igual que ha passat amb el cultiu del cacauet: “Allà dels anacards en fan oli combustible, i a més de menjar-se’n el fruit aprofiten la part superior de la planta, els mamoncillos. El mamoncillo no es cultiva ni es compra: es recull del bosc, i dels mamoncillos destil·lats se’n fa un licor”m’explica ella. Ella i el Mamadou m’ensenyen fotografies de fruites que no he vist mai. Tot i que aquestes fruites no deuen ser fàcils de comprar a Catalunya, diuen que aquí ells dos cuinen el mateix que cuinarien al Senegal: “Els marroquins d’aquí el costat venen molts productes senegalesos que compren a l’engròs”, comenta la Iama.

El pulagu o pulaku és un codi de conducta que marca els requisits per identificar-te com a fulbe: hi ha algunes condicions que has de complir. Autocontrol, disciplina, paciència, prudència. També és important la modèstia, que es refereix sobretot al respecte que has de mostrar a la família. Cal saber parlar l’idioma, cal actuar com un fula i estimar la cultura fula. També és un requisit la saviesa o hakkil i la voluntat de compartir-la; i per últim, una cosa més: cal tenir coratge o tinaade. El pulagu no està escrit, però és una cosa que tots els fulbes, siguin de Gàmbia, del Senegal o de Ghana, coneixen. La música i la manera de vestir també és molt important per la comunitat; no ets fulbe si no practiques el pulagu: és impossible, és com dir que ets musulmà i que no reses. El pulagu s’ha transmès oralment i ha ajudat l’ètnia fulbe: és igual on visqui un fulbe, sempre s’ha de mantenir la cultura. Un fulbe que estigui a Gàmbia i un altre fulbe que està a Nigèria no importa que estiguin separats per 5.000 o 10.000 quilòmetres, perquè sempre poden conversar en fula. Només veure una persona ja saps que és fulbe, sense necessitat d’explicar res. El pulagu ha contribuït a mantenir la llengua, perquè si no, el fula podria morir. Conversa amb Ebrima S Dem, autor del petit diccionari fula-castellà


A casa de la Iama i el Mamadou, la música de fons no ha parat de sonar. Durant l’estona que he estat allà el nen ha caigut, s’ha aixecat, ha tocat el diccionari i a poc a poc s’ha anat acostant a mi, sense el recel natural del principi. El fill d’ells dos es diu Ibrahima, però tant la Mariama com el seu home li diuen Papa. La Iama m’explica per què: “El meu pare es diu Ibrahima, i jo vaig posar aquest nom al meu fill per respecte al meu pare. Al nen li dic Papa també per respecte al meu pare, perquè tenen el mateix nom”.

—Iama, segueixes el pulagu, el codi de conducta no escrit dels fulbes?

—Crec que el pulagu depèn de la casa, de la llar on et crien. Que el teu fill creixi segur de si mateix i amb paciència depèn de com l’eduquis. Una persona insegura és fàcil que eduqui el seu fill en aquesta inseguretat.

—Quins són els moments més importants de la vida d’una fulbe?

—El bateig, la circumcisió i la boda. Si ets gran i no t’has casat està mal vist, sobretot si ets una dona. A la ciutat encara, però ell i jo som de poble i a la nostra regió està mal vist.

—T’han practicat la circumcisió?

—Sí. Jo no estic a favor de la circumcisió. A mi me la van fer i era massa petita per decidir, no recordo res de l’experiència, només sé el que m’han explicat. Se’n va encarregar la meva àvia sense que els meus pares ho sabessin. Les meves tres germanes petites ja han nascut aquí, i un cop que vam anar a Kolda a veure la família el meu pare li va dir a la meva àvia: “Si les talles no em tornaràs a veure”. I a elles la meva àvia ja no es va atrevir a tallar-les.

...

Segueix llegint aquest reportatge aquí.

(L'elaboració d'aquest reportatge ha comptat amb el suport de la direcció general d'Acció Cívica i Comunitària del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i de la direcció de Justícia Global i Cooperació Internacionalde l'Ajuntament de Barcelona.)


Famílies i mestres acusen Ensenyament de “voler privatitzar” l'educació amb el tancament de grups a l'escola pública

21 April[ —]

Continua la picabaralla pel nombre de grups de P3 de l'escola pública que tancarà el Departament d'Ensenyament el proper curs 2018-2019. USTEC-STEs alerta ara que, un cop analitzades les dades rebudes i després de comparar-les amb les informacions de què disposen, tancaran 39 grups mentre se n'obren 26 a la concertada. La FaPaC fa tan sols una setmana denunciava que se'n tancaven almenys 15, en contra dels 11 que assegurava Ensenyament, i la darrera setmana encara recopilava més grups que podrien veure's afectats.

Detallen des del sindicat majoritari de mestres, doncs, que hi ha 11 escoles de la província de Tarragona que han perdut un grup de P3, nou a Lleida, vuit a Girona i 11 de Barcelona. I denuncien: "En la situació d’excepcionalitat política en què ens trobem, amb un 155 aplicat i sense Govern, s’ha aprofitat la pròrroga pressupostària dictada des de Madrid per continuar aplicant polítiques neoliberals que beneficiïn l’escola privada".

A més, asseguren que la decisió de tancar grups de l'escola pública s'ha pres malgrat que en la disposició addicional tercera dels darrers pressupostos del Parlament es va adoptar "el compromís explícit" de donar continuïtat a l'oferta del curs 2017-18. També recorden que, any rere any, cada vegada hi ha més famílies que opten per l'escola pública.

Una discriminació que pot motivar la segregació escolar

La discussió sobre el tancament de grups per part d'Ensenyament és només la punta de l'iceberg d'un debat encara més profund. La comunitat educativa, des de la FaPaC als sindicats majoritaris, fa anys que denuncia que la reducció de grups a l'escola pública "és intolerable" i "afavoreix" l'escola concertada i "ajuda a blindar els concerts de les escoles privades". 

Tal com argumenten des de l'USTEC-STEs, "hi ha famílies que, condicionades per la necessitat d'assegurar-se un lloc per al proper curs prop del seu lloc de residència, acaben optant per l'escola privada o concertada", a les quals els hi resulta més fàcil mantenir els grups, perquè només necessiten 19 alumnes per tancar la inscripció.

En canvi, aquest nombre mínim contrasta, segons el sindicat, amb el que s'exigeix a la pública, on calen 23 alumnes per evitar el tancament d’un grup. "I això sense tenir en compte que l’escola concertada pot tornar a oferir el curs vinent el grup el concert del qual s’ha suprimit, mentre que a l’escola pública no existeix aquesta possibilitat i la línia queda tancada", alerten des del sindicat.

De fet, tal com denuncia la FaPaC, això ha comportat que dels 675 grups tancats durant el període 2011-2017, 551 han estat a l'escola pública i 124 a l'escola concertada. Això suposa que vuit de cada deu grups tancats en aquest període correspondrien a l'escola pública. "El tancament de línies públiques no respon a una davallada demogràfica, sinó a una clara intenció del Departament d'Ensenyament de potenciar l'educació concertada enfront de la pública", avisen les famílies.

Per aquest motiu, reclamen que no es discrimini l'escola pública i recorden que el Síndic de Greuges va provar en un informe fa tres anys que la discriminació de l'escola pública en el tancament de grups "pot afectar a l'equitat i contribuir a reproduir la segregació escolar".

 

Reduir les ràtios, la solució per augmentar la qualitat

Des d'Ensenyament justifiquen el tancament de grups de P3 per la baixa natalitat, però des del sindicat majoritari de mestres recorden que, de fet, aquest no és un argument per tancar grups sinó "una oportunitat immillorable per augmentar la qualitat de l'educació pública de Catalunya i avançar cap a una veritable escola inclusiva".

Aquesta premissa la comparteixen amb la CGT d'Ensenyament, que també va emetre un comunicat reclamant una disminució de les ràtios, que permetria treballar amb grups més reduïts i disposar de més temps i recursos per dedicar-los a cobrir les necessitats de l'alumnat.

"Malauradament, ja fa temps que les prioritats del Departament d’Ensenyament són unes altres a l’hora de concretar les minses partides econòmiques d’uns pressupostos que només destinen un 2,4% del PIB a l’educació obligatòria, amb la qual cosa la inversió en educació al nostre país se situa a la cua de la Unió Europea, malgrat que la Llei d’Educació de Catalunya n’exigeix un 6%, que ens situaria just a la mitjana europea", assenyala l'USTEC-STEs.

La campanya ‘Matricula a la pública!’

Per això, la comunitat educativa ha impulsat una campanya perquè els pares escullin l'escola pública,ara que s'han obert les matrícules pel proper curs, perquè consideren que és la que garanteix "igualtat d’oportunitats per a tothom", perquè fomenta una educació "de qualitat, catalana, laica, inclusiva, gratuïta, democràtica i feminista".


LLIBRE - De Miami a Sitjes, l'últim viatge

21 April[ —]

Aquesta obra es basa en tot el que envolta la vida de Charles Deering, un magnat americà que arribà un dia a Sitges i se n’enamorà. Aquest fet tingué un fort impacte i provocà un seguit de canvis en la blanca vila, transformant-la per sempre més. En un viatge a París, Deering coneix el pintor Ramon Casas, ben aviat viatja a Barcelona, coneix Miquel Utrillo i els artistes que freqüenten la cerveseria dels Quatre Gats. Amb Casas i Utrillo, Deering arriba a Sitges per visitar el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, aleshores un referent europeu en l’àmbit artístic. Entusiasmat decideix comprar l’antic hospital enclavat sobre les roques abocades al mar, per edificar-hi la seva residència i guardar-hi una col·lecció d’art. Sota la genial direcció d’Utrillo, home culte i entès en art, l’edifici es convertirà en el Palau Maricel.


L’alcalde de Ginebra ofereix la ciutat i Suïssa per mediar entre Catalunya i Espanya

21 April[ —]

L’alcalde de Ginebra, Rémy Pagani, ha ofert la seva ciutat i Suïssa sencera per fer de mediadors entre Catalunya i Espanya amb la intenció de “trobar un acord” i una solució “política” i amb “diàleg” al conflicte actual.

Així ho ha explicat ell mateix després de trobar-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, a la seu de l’alcaldia de Ginebra. Pagani ha explicat que traslladarà a l’ambaixador espanyol a Suïssa la mateixa proposta i espera que la idea fructifiqui.

Per la seva part, Torrent s’ha congratulat de l’oferiment i ha considerat que demostra que el cas català és un afer europeu. A més, ha explicat que espera que el seu viatge a Ginebra es tradueixi en una defensa “irrenunciable dels drets fonamentals a Catalunya” per part dels estaments internacionals.

La reunió, de poc més de mitja hora de durada, ha estat de les poques que Torrent ha pogut explicar i revelar amb normalitat. La major part de les trobades han estat discretes o fins i tot secretes. Abans, però, de concloure el seu viatge a Ginebra trobant-se amb el relator espacial de l’ONU per al Dret a la Lliure Assemblea, ha passat per l’Ajuntament de Ginebra per veure’s amb l’alcalde, que s’ha mostrat més que favorable a que Catalunya i Espanya seguin a negociar una solució política al conflicte.

“Suïssa i Ginebra en particular resten a disposició de les dues parts per intentar trobar un acord, perquè de totes maneres caldrà asseure’ns en una taula un dia. És el més intel·ligent per trobar una solució”, ha sentenciat Pagani en declaracions als mitjans després de la reunió amb Torrent. I és que, tot i ser conscient que la proposta farà que rebi crítiques, creu que és el moment de “posar a disposició una plataforma aquí perquè hi hagi un veritable diàleg” entre Catalunya i Espanya. “Hi ha solució. Aquí, a Suïssa hi ha per exemple quatre llengües, i vivim tots junts correctament, més que correctament. No sé perquè Espanya no pot fer el mateix”, ha comentat.

Aquest nou oferiment de mediació internacional, és sense dubte fruit de la política catalana de fer conèixer la causa nacional catalana al món, i al mateix temps de la maldestra política repressiva de l’estat espanyol i el seu demencial sistema judicial que veu rebutjar les ordres d’extradició contra polítics catalans, per part dels sistemes judicials democràtics d’arreu d’Europa.


OPINIÓ - Gabriel Bibiloni: Cal triar bé i escollir poc

21 April[ —]

Observo encuriosit l’ús extraordinari que al Principat —o potser només a la part de Barcelona, no ho sé— es fa del mot escollir. Que si el Parlament ha d’escollir un president, que si tal persona ha estat escollida com a representant de no se què, que si no sé qui ha estat escollit a les urnes, etc. El verb s’empra tant si l’elecció es fa mitjançant una votació com si no. Veig el mateix ús en espanyol («escoger un presidente», se suposa que votant) i no és sols espanyol de Catalunya, sinó que en veig exemples a la premsa espanyola i hispanoamericana. És, doncs, un ús comú a català i espanyol. Diverses fonts ens diuen que escollir tenia poc ús al Principat, on era més usual triar (a part d’elegir, sobretot si hi ha votació), per la qual cosa deu haver-hi hagut una evolució, car sembla que ara triarrecula davant l’omnipresent escollir.

Ens explica Coromines (DECLC, s.v. collir), que en llatí antic legere significava ‘collir, agafar’, i que amb el prefix ex– es formà exlegere (simplificant,  elegere o eligere) que significava ‘triar’ i d’on surt per via culta el mot panromànic elegir. Però el legere(‘collir’) aviat va restar antiquat i va ser substituït per una altra forma prefixada, colligere, d’on surt l’actual collir. I quan el legere (‘collir’) va restar antiquat era lògic que el prefixat eligere (‘triar’) també flaquejàs i que sobre el seu vencedor, colligere, es formàs un altre mot prefixat, excolligere, que agafà el significat de ‘triar’. Això darrer degué ser sobretot en llatí hispànic dels dominis actuals espanyol i portuguès. Del colligere vénen el català collir, l’espanyol coger, el portuguès colher, el francès cueillir o l’italià (rac)cogliere. Amb la particularitat que els mots espanyol i portuguès signifiquen agafar qualsevol cosa mentre que a les altres llengües romàniques signifiquen agafar només flors, fruits o semblants. Llevat d’un ús aberrant i espanyolitzant que fan alguns mallorquins, que cullen el telèfon, el tren, l’autobús, els lladres, refredats, manies i tot allò que en espanyol es pot coger. Del llatí excolligeresurten l’espanyol escoger i el portuguès escolher, que signifiquen ‘triar’. És un mot bàsicament propi d’aquestes dues llengües iberoromàniques, absent en les altres de la família romànica. En espanyol escoger surt profusament en totes les èpoques, començant pel Cantar del mío Cid. En català ja és una altra cosa.

Respecte al català, Coromines ja ens diu al diccionari etimològic espanyol (DCECH) que no en coneix exemples antics; dada interessant. De totes les aparicions que hem vist a la documentació medieval només en coneixem algun ús en Jaume Roig. Res més, cosa que indica que a l’Edat Mitjana el mot era pràcticament inexistent en català. En el CICA (Corpus Informatitzat del Català Antic), que arriba al segle XVIII, no n’hi hem sabut trobar cap cas. I en el CIVAL, corpus de textos valencians, en trobam un exemple en el segle XVII (Gaspar Blai Arbuxech, 1666), que ja pot ser clarament induït per l’espanyol. Després ja passam a una aparició del 1853. El diccionari Torra (1640), que és una adaptació d’un diccionari castellà, enregistra escullir amb una simple remissió a triar. I el mot escollir és totalment absent del diccionari Lacavalleria (1669), molt més consistent que el de Torra. Sí que surt ja als diccionaris del segle XIX.

Pel que fa a la llengua parlada, Coromines, en el seu diccionari etimològic espanyol, ens deia que a la Catalunya del Nord només s’usa llestar i que en el Principat [sud] triar és més popular que escollir. Ho referma en el diccionari català (DECLC), on diu que escollir és «un mot molt rar a l’Edat Mitjana, i no general avui, en què segueix dient-se més aviat triar en tot el Principat i llestar (amb caràcter preferent, potser únic) en rossellonès; tanmateix escollir és també actualment d’ús més o menys general a les Illes, el Principat i sobretot en valencià (on triar no s’usa si no és en alguna accepció especialíssima, de triatge de productes agrícoles.». Pel que respecta al Principat, és evident que hi ha hagut una evolució, car ara escollir es diu per pa i per sal, fins i tot quan no cal dir triar sinó elegir. Desconec els usos exactes del País Valencià; els lectors valencians d’aquest post podran fer-hi les seves aportacions. Quant a Mallorca puc dir que escollir és una cosa molt rara i que en el meu entorn, i a l’entorn de persones que he consultat, és perfectament inexistent.

La semàntica d’aquests mots també és un capítol ben interessant. Notem que el català té tres mots (elegirtriar i escollir) mentre que les altres llengües de l’entorn només en tenen dos, com l’espanyol (elegir i escoger), el portuguès (eleger i escolher), el francès (élire choisir), l’italià (eleggere scegliere ) o l’anglès (to elect to choose). Vegem quina és la semàntica en aquestes llengües que tenen dos mots. En totes elegir(elegirelegerélireeleggereto elect) significa en primer lloc triar una persona o diverses per a ocupar algun càrrec o alguna responsabilitat, sobretot mitjançant una votació. En segon lloc, elegir és l’acció de mostrar una preferència per una persona, un poble, un col·lectiu, etc.: «el poble elegit per Déu», «molts són cridats i pocs, elegits (frase evangèlica)». Per al significat de triar entre diversos objectes o diverses opcions el mot normal i neutre és triar (escogerescolherchoisirscegliereto choose). Elegirper a referir-se a una tria entre coses sol ser literari o d’un to més o menys pujat («el destí que cadascú ha elegit»).

Ara vegem com els diccionaris catalans administren els nostres tres mots. La primera cosa a remarcar és que utilitzen el mot escollir com a instrument per a la definició dels altres. «Elegir: escollir entre diverses possibilitats» (DIEC); «elegir: escollir qualcú o qualque cosa per a un fi determinat» (DCVB); «elegir: escollir (algú o alguna cosa) per a un fi determinat» (DFabra). Cosa que, curiosament, no fa el Labèrnia: «elegir: triar, destinar una persona ó cosa á algun fi». Ni el Lacavalleria: «elegir: triar alguna cosa». Això a part, els diccionaris catalans són poc clars respecte del significat dels tres mots. Sobre elegir, i descomptant les eleccions amb votació, el DIEC ens diu (accepció 1) que elegir és «escollir, seleccionar, entre diverses possibilitats per a un fi determinat», definició que tot d’una pensam que també pot servir per a triar. I si anam a triar, veurem que —descomptant significats com els de triar llana o bestiar o triar-se la llet— simplement ens remet a escollir. I d’escollir només diu que significa «prendre de preferència», una definició que ja és de Fabra. És a dir, que escollir i triar són sinònims, amb l’agreujant que la forma definida (primària) és escollir i no triar. Els altres diccionaris actuals no aporten res més d’útil.

En resum, la introducció discreta del mot escollir en segles passats, deixant a part el cas isolat de Jaume Roig, pot ser molt bé un fenomen d’interferència. Era un mot innecessari, perquè el seu significat ja estava cobert per triar. A partir d’aquí, la asimetria entre el català (amb dos mots, triar i escollir) i l’espanyol (un sol mot, escoger) i la semblança formal entre escoger i escollir han afavorit en temps moderns l’expansió d’escollir i el replegament del mot inexistent en espanyol (triar). Faríem bé de promoure la parella dels mots genuïns, elegir i triar, i fer-los servir com ho fan les altres llengües romàniques.

 

Artícle publicat orginalment aquí.


Domènech creu que Valls 'no coneix ni té cap projecte' per a Barcelona

20 April[ —]

El secretari general de Podem Catalunya, Xavier Domènech, ha assegurat aquest divendres a la tarda que la posició de l'exprimer ministre de França Manuel Valls constata que "no coneix, ni li preocupa ni té cap projecte" per a Barcelona.

Domènech ho ha assegurat així després que Valls hagi anunciat que "es pensarà" presentar-se amb Cs a les municipals perquè està interessat en el debat independentista enlloc de plantejar-ho per fer política a la ciutat. De fet, Domènech ha emmarcat les declaracions del dirigent francès en una "política espectacle" i creu que és un "globus sonda" d'un polític amb "la carrera esgotada" i d'un partit, Cs, que amb Valls "pot anunciar alguna cosa davant la impossibilitat d'anunciar res". 

D'altra banda, Domènech ha valorat el comunicat d'aquest divendres d'ETA. "Qualsevol lògica de vencedors i vençuts no és una bona lògica per construir futur; [...] hem de passar pàgina, mirar el futur i alegrar-nos de la notícia", ha assegurat el secretari general de la formació morada. 

Ho ha dit just el dia que es reuneix per primer cop el Consell Ciutadà de Podem Catalunya, des de les primàries que a principis d'abril van situar el també líder dels comuns cal capdavant de la formació morada. "Iniciem una nova etapa que ha de transcendir etapes anteriors; convertim Podem en una força que estengui la taca morada per tot Catalunya i ens faci més forts en la capacitat del canvi polític", ha resolt. 

Domènech es va imposar a la resta de candidats a la secretaria general de Podem Catalunya amb el 72,7% dels vots. En la reunió d'aquest divendres hi han assistit dues de les seves candidates rivals a les primàries, Celia Cánvoas i Noe Bail, ja que les seves llistes van aconseguir 3 dels 44 llocs al Consell Ciutadà que ara pilota Domènech. A la reunió d'aquest divendres, Domènech proposarà previsiblement l'equip que integrarà la direcció executiva de l'organització.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER