HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 4 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



Rivera insisteix en equiparar Puigdemont amb Le Pen i els populismes antieuropeistes

16 December[ —]

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha tornat a comparar Puigdemont amb Marine Le Pen, líder del Front Nacional Francès, i amb els moviments populistes que volen ''trencar Europa''. Rivera ha reivindicat el paper de la UE per aturar ''el cop humiliant i decepcionant'' a la democràcia que es va donar al Parlament i ha defensat el projecte europeu per garantir la sobirania. El líder de Cs també ha criticat el Brexit i ha assegurat que el millor que es pot fer és ''vacunar-se'' contra el fenomen i fer autocrítica per buscar les causes d'alguns fracassos europeus. La candidata de Cs, Inés Arrimadas, ha reconegut que ''la democràcia no és té'' sinó que ''es manté'' i per això, ha animat a ''regar-la'' cada dia com fan els independentistes ''amb la llavor nacionalista''


Junqueras irromp a la campanya d’ERC: 'Aturem la infàmia, no deixarem que passin la piconadora per tot el país'

16 December[ —]

El cap de llista d’ERC a les eleccions del 21 de desembre, Oriol Junqueras, ha irromput per sorpresa en aquesta campanya amb un missatge d’àudio gravat a través del telèfon i que ha enviat des de la presó d’Estremera on està preventivament i una carta escrita per a l’ocasió. Aquesta és la primera incursió directa que fa Junqueras als actes d’ERC i ho ha fet aprofitant el míting central dels republicans celebrat a Barcelona, al costat del Born. Els diputats al Congrés Gabriel Rufián i Joan Tardà, han llegit la missiva que Junqueras ha escrit a la presó per ser llegida en aquest míting central. En aquesta carta, Junqueras ha volgut esperonar els seus assegurant que serà ERC qui “aturarà la infàmia, qui no deixarà que passin la piconadora per tot el país, qui plantarà cara un cop més a tot intent de destruir la convivència i fracturar la societat”. “I també serem nosaltres els que seguirem fent camí i somniant fins atrapar el somni, amb la mà estesa i ferma, resistent com la mata de jonc i sòlida com el roure”, ha conclòs a la carta. A l’àudio, el cap de llista ha anat una mica més enllà en les seves reflexions i ha entrat en campanya per demanar que els catalans “votin ERC”.

Els assistents s’han posat en peu vàries vegades i ha aplaudit fervorosament la carta i el missatge d’àudio escoltat a l’acte. I ha estat des d’aquest moment que l’escenari ha quedat presidit per una gran fotografia de Junqueras, en un dels moments més emotius per als assistents. 


LLIBRE - Ser jove a la Lleida d'avui

16 December[ —]

Com són els Millenials lleidatans i lleidatanes? Què opinen sobre l’educació i la família, el treball i l’atur, l’oci i la cultura, el barri i la ciutat, la salut i l’afectivitat, la participació i la política? Com veuen la ciutat on viuen i quines millores voldrien introduir en aquesta i en les seues vides? Què els iguala i què els diferencia de generacions anteriors?

Aquest llibre analitza en profunditat els resultats d’una enquesta a la joventut de Lleida, impulsada pel Consell Local de la Joventut de Lleida el 2014, amb el suport de la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, i els compara amb els resultats de dues enquestes anteriors, realitzades el 1983 i el 1998. El resultat és un retrat en moviment sobre què significa ser jove avui a Lleida.

 

Biografia dela autora

 

Carles Feixa (1962) és catedràtic d’antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha especialitzat en l’estudi de les cultures juvenils. Entre els seus llibres destaquen La joventut com a metàfora (1993), De jovenes, bandas y tribus (1998) i Youth, Space and Time (2016). Ha estat assessor per a polítiques de joventut de Nacions Unides i vicepresident del comité de recerca “Sociologia de la Joventut” de la International Sociological Association.

M. Àngels Cabasés (1963) és professora d’economia aplicada a la UdL. És autora de diversos articles, capítols de llibres i monografies i ha participat en diversos projectes d’àmbit nacional i europeu i d’innovació docent. Actualment és investigadora en diversos estudis relacionals amb l’aplicació de la Garantia Juvenil i amb el mercat laboral juvenil.

Eduard Ballesté (1988) és becari predoctoral a la UdL. Graduant en Geografia i Ordenació del Territori, actualment escriu la seva tesi doctoral sobre moviments socials, joventut, poder i política a Lleida després del 15M. Membre del grup JOVIS, participa en diversos projectes de recerca relacionats amb la joventut tant amb finançament català com espanyol i europeu.


#RacóElectoral: tot el que ha donat de si la jornada 11/15

16 December[ —]

El tuit de la jornada

La frase més sonada

"El mur de la presó m'impedeix ser aquí. Com diu Espriu, tenim la raó contra bords i lladres, però amb la raó no en tenim prou, hem de guanyar a les urnes. HO hem de fer per seguir avançant i per revertir les decisions de Rajoy i dels seus amics" - Jordi Sànchez

La fotografia del dia

 

(El conseller destituït Jordi Turull abraça l'expresident del grup parlamentari de JxSí Lluís Corominas, al pavelló d'esports de la Vall d'Hebron per l'acte central, el 15 de desembre de 2017)

 

Els hits del dia

Junts per Catalunya

El president Carles Puigdemont ha confirmat que no tornarà a Catalunya abans de les eleccions del 21 de desembre. Ho ha dit en una entrevista que 'La Vanguardia' publicarà diumenge i de la qual en fa un avançament al seu web aquest divendres. Puigdemont ho qualifica de "rumor fals", un rumor que aprofundia en la idea que el president podia tornar abans del comicis per reforçar la candidatura que encapçala, Junts per Catalunya. Un altre fet que reforçava la hipòtesi del retorn va ser el reforç policial a les fronteres, que ahir va confirmar el Ministeri de l'Interior. Puigdemont ha qualificat de "delirant" que "tot un Estat defineixi la política de fronteres en funció d'un rumor que és fals".

Esquerra Republicana de Catalunya

La pugna entre ERC i Cs és més que evident. La seva lluita per una possible primera posició a les eleccions del 21 de desembre fa que els mítings dels republicans tinguin en el partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas una de les seves principals dianes. És en aquest context que el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián ha aprofitat la seva intervenció a l’acte de la formació a Lleida per carregar durament contra Cs, tot acusant-los de ser “la falange taronja del PP i el trol del PP”, i anomenant a la seva candidata a la presidència de la Generalitat, Inés Arrimadas, “Íbex Arrimadas”. “Si la normalitat és sortir del Parlament per no condemnar el franquisme, votar amb el partit més corrupte d’Europa i voler condecorar als salvatges que ens van apallissar, ens sentim molt orgullosos de ser anormals”, ha afegit Rufián al seu discurs.

Ciutadans

La candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha visitat Santa Coloma de Gramenet aquest divendres i, davant de 1.200 persones, ha tornat a criticar la proposta d'indults que Iceta ha posat sobre la taula als polítics catalans i ha recordat que ''ningú no indultarà els autònoms de pagar les quotes, ni a les famílies de pagar rebuts de la llum'' i per tant, encara menys ''als polítics condemnats per malversar fons públics''.

Arrimadas s'ha mostrat partidària d'eliminar els privilegis com ara els aforaments i per tant, també eliminar els indults als polítics per corrupció. La cap de llista de Cs ha demanat el vot dels barris obrers com Santa i ha animat al públic a anar a votar taronja perquè puguin ''escriure amb vots el futur de Catalunya'' els mateixos que la van aixecar.

Partit Socialista de Catalunya

El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha reivindicat que la solució a la situació actual de Catalunya "no és el PP ni la seva mitja taronja" i ha demanat "concentrar el vot" en el PSC perquè el canvi sigui possible.

Ho ha dit durant un míting a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), on ha estat rebut per un reduït grup de persones mostrant llaços grocs. Iceta ha asseverat que la solució "no pot ser més dreta i menys autogovern" i ha defensat que cal un projecte alternatiu "que no només aspiri a guanyar" sinó que busqui anar recollint suports per reduir el suport a l'independentisme en un termini "raonable".

"Els hem de guanyar sobre la base d'oferir un projecte que en un termini raonable obtingui resultats", ha declarat. Sobre les formacions independentistes, ha reiterat que votar tant Oriol Junqueras (ERC) com Carles Puigdemont (JxCAT) "porta al mateix lloc" i ha assegurat que l'alternativa a ambdós és ell.

Catalunya en Comú Podem

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha insistit aquest divendres al vespre en la tesi dels comuns de cara als pactes postelectorals. Colau considera que com més avança la campanya més es visualitza que "les úniques majories" són la suma de les esquerres.

"Un govern d'esquerres, progressista, és possible", que "superi" la dinàmica de blocs i que posi al centre l'agenda social. L'alcaldessa de la capital catalana considera que aquest nou govern hauria treballar per "avançar en l'autogovern" i en aquest sentit ha reivindicat la candidatura de Catalunya en Comú-Podem a les eleccions del 21-D.

Un govern "que no posi excuses i que s'arremangui i es posi a treballar fins a donar resposta a les necessitats d'aquest país", ha reclamat Colau en obrir un acte electoral dels comuns aquest divendres a Badalona al costat del cap de llista, Xavier Domènech; de l'escriptor britànic Owen Jones i del líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon.

Partit Popular 

El candidat del PPC a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, ha apel·lat aquest divendres al “vot útil” per la seva formació i ha alertat que quedar per darrere de la CUP el 21D (com apunten algunes enquestes) seria un “autèntic descrèdit” per al partit que ha aplicat l’article 155 per retornar “la normalitat” a Catalunya.

“És inadmissible que el partit que ha aplicat el 155 aparegui per darrere la CUP” a les enquestes, ha dit, un fet que “dona autoritat moral els que ens han portat a aquesta situació”. Albiol ha fet aquestes manifestacions després de lliurar aquest divendres a Càritas de Badalona una remesa d’aliments recollits per les Noves Generacions del PPC, en un acte on ha pres la paraula per acusar el govern de Puigdemont d’haver prioritzat el “procés” per sobre “els més necessitats”.

CUP

El candidat de la CUP per Tarragona, Xavier Milian, ha advertit a ERC i JxCat, a qui s'ha referit només com a Convergència, que els cupaires no cediran en un eventual escenari postelectoral on la CUP sigui necessària per investir un candidat independentista. Milian assegura que "no estarem quatre anys més de processisme" i que l'únic full de ruta que avalarien ha d'incloure el desplegament unilateral de a república, l'agenda social i el procés constituent: "Si no és això que s'espavilin perquè si convé tornarem a anar a eleccions".

I avui...

[Junts per Catalunya]

Acte de suport al model d'escola catalana, amb les intervencions d'estudiants i professionals del món de l'ensenyament, a més dels candidats Rosa Artigal i Joaquim Font, la consellera Clara Ponsatí i el president Puigdemont. L'acte tindrà lloc a partir de les 11 del migdia a Barcelona.

aA partir de les 8 del vespre, míting a Tarragona amb Eusebi Campdepadrós, Teresa Pallarès, Albert Batet, Elsa Artadi, el conseller Jordi Turull i el president Puigdemont. 

[ERC]

Acte central de campanya a Barcelona. Tindrà lloc a partir de dos quarts de 12 del migdia i hi participaran Marta Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell i Carles Mundó, entre d'altres.

[C's]

A dos quarts de dotze, hi ha un acte amb Inés ArrimadasAlbert RiveraMario Vargas Llosa, escriptor, i l'ex-primer ministre francès Manuel Valls al Teatre Goya de Barcelona.

[PSC]

A les dotze del migdia hi ha un míting a Girona amb Miquel Iceta i Pedro Sánchez. Concretament, a l'Auditori Palau de Congressos de Girona.

[CECP]

A dos quarts de 12, hi ha un míting central amb Xavier DoménechPablo Iglesias i Ada Colau a Barcelona, concretament a la Plaça Major de Nou Barris, Barcelona. A dos quarts de 8 del vespres també hi ha un acte a Vilanova i la Geltrú amb Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet.

[PP]

A dos quarts de 10 hi ha un cafè col·loqui amb Xavier García Albiol, la ministra María Dolores de Cospedal i l'ex-primer ministre francès Manuel Valls a Barcelona. Concretament al Hotel Grand Marina. Després, a 3 quarts d'una, hi ha un dinar míting amb Xavier García AlbiolSoraya Sáenz de Santamaría i Enric Millo a Girona.

[CUP]

Acte de campanya, a partir de les 12 del migdia, a Santa Coloma de Gramenet. 

A partir de dos quarts de 8 del vespre, acte al Poblenou de Barcelona. 


RACó GASTRONòMIC: Saltat de calamar, trompetes de la mort i espàrrecs verds

16 December[ —]

Avui us presento un agradable, saludable i senzill plat de temporada que podeu fer en tan sols 15 minuts.
Si bé és una recepta que podeu fer amb qualsevol tipus de bolet, la combinació amb trompetes de la mort fresques és especialment recomanable.
Per arrodonir-ho tot plegat, uns espàrrecs verds li donaran 
Les quantitats d'aquest plat corresponen a dues persones.


INGREDIENTS
1 calamar
200 g de trompeta de la mort fresca
2 alls laminats
6 espàrrecs verds  
oli d'oliva
julivert
sal

VARIANTS:
- Podeu emprar altres tipus de bolets
- Es pot fer amb ceba tendre en lloc d'espàrrecs

ELABORACIÓ

El plat es pot fer amb trompetes rehidratades, però llavors poseu-ne la meitat, ja que son molt més intenses de gust. Les trompetes fresques de temporada tenen un sabor suau i agradable.

Podeu escaldar-les prèviament, per trencar les fibres i fer-les més amoroses, tot i que es poden saltar directament.

Un cop escaldats els bolets...

els heu d'escórrer bé i els reserveu.

Ara, netegeu el calamar.

Talleu-lo a tires.

Ara, en una paella amb un raig d'oli i sal, salteu els espàrrecs verds.

Deixeu que es facin bé i els reserveu amb el foc apagat.

En una altra paella, poseu a daurar una mica d'all laminat amb oli d'oliva i sal.

Seguidament, tireu-hi els bolets escorreguts. Deixeu que perdin tota l'aigua.

En aquest punt, ja hi podreu incorporar el calamar.

Saleu-ho una mica.

Tireu julivert trinxat per sobre.

 

 

 

Bon profit!


I PER BEURE...


Nom: Parvus Rosé 2016 
Varietat/s: Syrah, Cabernet Sauvignon 
Capacitat: 75cl
Zona: D.O. Alella
Fabricant: Alta Alella 
Font: www.roseatis.com
Nas Intensitat aromàtica alta on ressalten aromes afruitats de maduixes, gerds i notes florals de violeta, amb un rerefons d'aromes de fulles de tomaquera.
A la boca Entrada amb un punt dolç i elegant, on recordem els aromes de fruites vermelles. Pas per boca gras, afruitat, fresc i molt equilibrat amb un post gust llarg i persistent. Gust Aromàtic


La Conselleria de Justícia organitza cursos de valencià per al personal dels jutjats

16 December[ —]

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques organitza 24 cursos de coneixement de valencià per al personal de l'Administració de Justícia i ha estés als jutjats d'Oriola, Sant Vicent del Raspeig, Dénia, Gandia i Paterna la iniciativa formativa.

D'aquesta manera es completa l'oferta existent en altres seus judicials de les tres demarcacions com ara el Palau de Justícia d'Alacant, la Ciutat de la Justícia de València i els complexos jurídics de Castelló, Elx, Benidorm, Vinaròs i Torrevella.

412 persones (d'un total de 3.000 que conformen la plantilla autonòmica) s'han apuntat als diferents cursos oferits pel departament de Justícia. A les seus judicials d'Alacant s'han inscrit un total de 224 treballadors en 14 cursos, seguit de les de València amb 119 inscrits en 10 cursos, mentre que a Castelló se n'han apuntat 69.

El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, ha destacat "l'elevat nombre d'alumnat als huit cursos del nivell C2 (l'antic Grau Superior) amb 154 alumnes, una xifra que pràcticament iguala la dels 174 inscrits en els 10 cursos de nivell C1 (l'antic Grau Mitjà)" i ha mostrat "la seua satisfacció per la incorporació de cinc noves seus judicials al catàleg de cursos, amb la qual cosa, per primera vegada, tenim dues seus situades en zones de predomini lingüístic castellà com són Torrevella i Oriola".

Puchades també ha remarcat que l'objectiu del Consell és "garantir els drets lingüístics de les persones valencianoparlants davant l'administració de Justícia" i aconseguir l'augment de la presència del valencià en el món judicial.


ENTREVISTA - Aurora Madaula: 'Qualsevol que no sigui Puigdemont, serà el president del 155'

16 December[ —]

Durant uns dies va treballar perquè es configurés una llista unitària per concórrer a les eleccions del proper 21 de desembre. En veure que aquesta proposta no quallava entre els partits i davant l'oferiment de ser la número 9 de la llista del president Puigdemont, Aurora Madaula -historiadora de professió- va decidir llençar-se a l'arena política. Parlem amb ella de com veu aquestes eleccions i de quines són les propostes que defensa la seva candidatura. 

Per què decideixes formar part de la candidatura de Junts per Catalunya?

Perquè aquest és un procés de la gent, del carrer. Ens hem mobilitzat de mil formes diferents, hem sortit al carrer, ens hem donat les mans... tot això no és casual. Tots estem molt implicats. Gent que no s'havia manifestat mai ho està fent. Hem anat a vetllar les escoles, les urnes. A partir de la idea de fer una llista única, començo a tenir contactes reals amb la política. Jo volia que es posessin d'acord els principals partits independentistes. A partir d'aquí, com que no s'aconsegueix i el president té la idea de fer una llista el més transversal possible, que representi la majoria de la gent, m'hi sumo. 

"En la nostra llista hi ha gent que tenia el carnet d'ERC, d'Iniciativa, dels socialistes, entre d'altres. Per tant, hi ha gent d'ideologies molt diferents"

Junts per Catalunya és la candidatura d'electors que va fracassar?

Sí, si no, no en formaria part. Jo no volia anar a una llista d'un partit, hauria estat una gran contradicció després de reclamar la llista unitària. Però em van dir que volien gent que vingués de móns professionals molt diferents, fins i tot, d'ideologies diferents. En la nostra llista hi ha gent que tenia el carnet d'ERC, d'Iniciativa, dels socialistes, entre d'altres. Per tant, hi ha gent d'ideologies molt diferents. 

Què et diu el president Puigdemont per convèncer-te?

No em truca directament el president Puigdemont. Em truquen des de Brussel·les i em diuen que els agradaria que formés part del projecte, d'una candidatura de país i no de partit. 

En algun míting has dit: "Sóc d'esquerres, independentista i formo part de la candidatura Junts per Catalunya". Per què?

Perquè molta gent creu que és la llista del PDECAT. Diria que el 70% de la llista són persones independents. El PDECAT ens ha donat suport, ha fet un gest molt altruista i generós per la seva part perquè ha deixat que utilitzem aquesta plataforma que ells tenien registrada. 

"Cal recuperar el president, que no és una persona sinó una institució, segons les nostres lleis"

Quin és el principal objectiu de la campanya de Junts per Catalunya? El retorn del president Puigdemont?
El retorn no només del president Puigdemont sinó de tot el govern. Nosaltres no fem distincions en aquest sentit. Volem el president, el vicepresident i tots els consellers al govern. I com va dir el president Puigdemont, encara que sigui una imatge que no sabem si es podrà donar d'aquesta manera l'endemà de les eleccions, ens agradaria que tornessin a entrar tots junts al Palau de la Generalitat com a govern legítim. Aquest és el principal objectiu perquè ara no tenim govern a la Generalitat de Catalunya, ens manen des de Madrid. Aquesta candidatura es forma per recuperar les institucions catalanes. Cal recuperar el president, que no és una persona sinó una institució, segons les nostres lleis. Per tant, recuperem la institució del govern de la Generalitat i el Parlament. 

"Nosaltres no hem vingut per fer una autonomia més gran, manllevant les paraules de Prat de la Riba, hem vingut a fer un estat"

S'ha de parlar de la restitució del govern abans de la construcció de la República?

S'ha de recuperar perquè ara no tenim ni autogovern. Ara no tenim sobirania. Però nosaltres no hem vingut per fer una autonomia més gran, manllevant les paraules de Prat de la Riba, hem vingut a fer un estat. No hem vingut aquí a parlar del corredor Mediterrani o d'un pacte fiscal. No hem vingut a fer una autonomia més gran amb més competències, hem vingut a fer una Catalunya-Estat, hem vingut a recuperar el que va sorgir dels vots de l'1-O i el que vam defensar el 3-O als carrers. 


Quins són els altres punts clau, més enllà de la restitució del propi govern, que defenseu des de Junts per Catalunya?

El programa electoral és tenir un estat. Nosaltres ja teníem un govern i aquest s'ha vist interromput per un cop d'estat, el 155. El que volem és recuperar tota la feina que estàvem fent perquè hi ha una pila de lleis aturades o tombades pel TC. Tenim un estat, però un estat en contra. Necessitem un estat a favor, ens el mereixem. En plena campanya electoral, el TC ha tombat la primera llei de prevenció del canvi climàtic que ha fet un país del sud d'Europa. Ha aturat la llei d'igualtat, la llei dels comerços... tot el que volem i necessitem per a Catalunya no ho podem fer sense un estat. 

"Aquestes eleccions són un referèndum. Són binàries en molts aspectes. O Puigdemont o Rajoy"

De forma unilateral?

Aquestes eleccions són un referèndum. Són binàries en molts aspectes. O retorn del govern o repressió. O nació o submissió. O Puigdemont o Rajoy.

Aquest és el referèndum que no es va poder fer?

Jo penso que sí, aquest és el referèndum que no s'ha pogut fer. I, de fet, crec que -sense saber ben bé com han anat les coses- hi ha algú d'Europa que va demanar convocar eleccions. 

Algú d'Europa o del País Basc?

D'Europa. El missatger crec que no vol pas que Catalunya sigui un estat, o és el menys interessat en què això passi. 

"No descartem cap escenari. El govern espanyol no ha descartat la unilateralitat quan ha vingut a atonyinar-nos a les portes dels col·legis electorals o quan ha decidit aplicar el 155 i desfer el govern"

Si el 21-D és un referèndum i la gent vota "independència", què caldrà fer l'endemà?

No descartem cap escenari. El govern espanyol no ha descartat la unilateralitat quan ha vingut a atonyinar-nos a les portes dels col·legis electorals o quan ha decidit aplicar el 155 i desfer el govern, convocar eleccions, endur-se les obres de Sixena. Això és unilateral també. No esperen cap negociació ni cap resolució judicial, com en el cas de Sixena. La unilateralitat tampoc la podem descartar perquè ells no ho estan fent. De tota manera, quan és amb una majoria social, no se'n pot dir unilateral. 

Si guanya Junts per Catalunya, el primer pas és restituir el govern i recuperar les institucions. Però, quin ha de ser el següent pas?

Implementar la República.

"No ens poden dir: "podeu ser independentistes, però de sucre". És a dir, podeu ser independentistes en els programes, però a l'hora de la veritat, no ho podeu fer possible"

Com?

No sóc de les que penso que la història és cíclica, però sí que crec que els historiadors som com els tarotistes. Les cartes no marquen però sí que poden insinuar què pot passar. Per tant, la història no marca, no determina però sí que pot ensenyar-nos què és el que podrà passar. És cert que la història ens demostra que mai ens han ajudat internacionalment. Però crec que ara, amb el cop d'efecte del govern a l'exili, sí que hi ha una opinió internacional que està molt pendent del que passi. Per tant, nosaltres som demòcrates, no ens fan por les urnes i, evidentment, la República s'ha de fer amb un procés constituent que s'ha de decidir amb la veu i el vot del poble. Però hem de preguntar: el bloc del 155, el bloc de la dictadura que ens volen imposar a Catalunya, respectarà els resultats de les urnes? Si surt una victòria independentista, respectaran que aquest anhel s'ha de fer possible? No ens poden dir: "podeu ser independentistes, però de sucre". És a dir, podeu ser independentistes en els programes -perquè és legal i està validat per la Junta Electoral- però a l'hora de la veritat, no ho podeu fer possible. Totes les coses, sempre que es fan de manera cívica, pacífica i democràtica s'han de poder realitzar i més si ho diu una majoria de la població.

"La negació de la Junta Electoral Central per acollir observadors internacionals en unes eleccions és una cosa bastant inaudita"

Dius que Europa mira Catalunya. Ara sí?

Sí. Jo no dic Europa com a institució, perquè molts la voldríem diferent. Som profundament europeistes, però creiem que caldria canviar algunes coses, començant pel tractament dels refugiats i passant per les polítiques en contra dels pobles perquè no han fet res davant de tot el que ens ha fet el govern espanyol als catalans. Però, efectivament, fins a l'1-O aquest era un problema domèstic que s'entestaven en dir els portaveus de la Comissió Europea que s'havia de solucionar dins dels marcs legals espanyols. A partir de l'1-O i de l'exili d'una part del govern, es posa un focus a Brussel·les. Es mostra que hi ha un govern electe que està sent perseguit pel govern de l'estat per fer un referèndum. Estem parlant d'això! Els persegueixen per fer un referèndum i deixar votar a la seva població. A Europa, no sé si a nivell institucional però sí d'opinió pública i d'estat, s'està observant això. D'altra banda, la negació de la Junta Electoral Central per acollir observadors internacionals en unes eleccions és una cosa bastant inaudita. 

Creus que es pot produir una "tupinada" en aquestes eleccions?

Tot és possible, desgraciadament. Amb els que parlo de la meva llista i que realment en saben d'aquest tema, em diuen que és bastant difícil i que, sobretot, el que necessitem són interventors i apoderats que ho controlin. A partir d'aquí, tot és possible a Espanya. Ningú es pensava que ens podien atonyinar com ho van fer l'1-O, ningú pensava que entraria la policia a les escoles a arrencar-nos les urnes de les mans de la gent, era una fotografia que ningú volia excepte els que ens estan governant a Madrid. 

"A l'agost els Mossos es dedicaven a desarticular comandos terroristes a nivell mundial per evitar desgracies com la que vam patir el 17A. Ara es dediquen a expoliar museus. Aquesta és la diferència"

Els Mossos d'Esquadra també van utilitzar les porres per evitar que els ciutadans puguessin arribar fins a les portes del museu de Lleida el dia que s'enduien les obres de Sixena.

Els Mossos d'Esquadra són i seran sempre nostres, perquè són la nostra policia. Això està clar. Però mira la diferència entre el mes d'agost i el desembre. A l'agost els Mossos es dedicaven a desarticular comandos terroristes a nivell mundial per evitar desgràcies com la que vam patir el 17A. Ara es dediquen a expoliar museus. Aquesta és la diferència. Al mes d'agost o l'1-O ja tenien porres però el monopoli de la força s'ha de gestionar bé.

"En què s'han convertit TV3, Catalunya Ràdio i els Mossos? En estructures d'estat que tenen contactes a nivell internacional. Ells això no ho entenen"

Marta Rovira defensa que es restituirà el major Trapero si ERC arriba al govern. Farà el mateix Junts per Catalunya?

Sí, efectivament. Al major Trapero l'estan castigant per la magnífica gestió que va fer el 17 d'agost i els dies posteriors, perquè si no no s'entén. Quina relació té el major Trapero amb l'1-O o amb el referèndum? No té res a veure. Se'l castiga per la seva professionalitat després dels atemptats. El problema és el concepte de nació i d'estat. El problema dels Mossos, que per a ells -el govern espanyol- és policia autonòmica perquè ignoren que és un dels cossos més antics d'Europa a nivell policia, és el mateix que tenen amb els mitjans públics o amb el govern de la Generalitat. Què volen ells? Doncs que actuïs com una autonomia i que et dediquis a vigilar els carrers, els pobles i poca cosa més. I amb la ràdio i la televisió pública el mateix, que et dediquis al folklore, que informis del que passa a un poble. Però en què s'han convertit TV3, Catalunya Ràdio i els Mossos? En estructures d'estat que tenen contactes a nivell internacional. Ells això no ho entenen. Ens diuen: us vam donar una autonomia. Què és això d'enviar corresponsals a l'estranger? Què és això de voler ser a la Interpol si sou una policia regional?

Quina és la proposta de Junts per Catalunya pel que fa als mitjans públics?

La llibertat d'expressió no pot estar perseguida en una democràcia. Què és això d'amenaçar la Mònica Terribas o qualsevol altre company? Estan perseguint professors perquè han fet un comentari. Això no és normal! S'ha de dir prou!

Com veus la situació del president Puigdemont. Ell diu que està disposat a tornar si guanya les eleccions.

Tornarà. I l'acompanyarem. Si guanya les eleccions, per què no ha de poder tornar? Quin és el missatge que ens volen enviar des de Madrid? Què poden posar i treure els presidents com ells vulguin? Què si no votem bé -perquè no escarmentem- com ens diu el PP, haurem de tornar a votar? 

"Si el president i tots els consellers haguessin estat empresonats, a nivell internacional no haurien vist el que està passant a Catalunya"

Imaginem que el dia 21-D, Junts per Catalunya guanya les eleccions. El dia 22 podem veure que el president Puigdemont arriba a Catalunya?

Això espero. De tota manera, el primer és la llibertat i la seguretat. No ens podem arriscar a què ens posin el president 30 anys a la presó. Si el president i tots els consellers haguessin estat empresonats, a nivell internacional no haurien vist el que està passant a Catalunya. Mentre hem estat dins de les fronteres, no ha estat un problema a nivell internacional. Però ara tenim el president a l'exili i el vicepresident a la presó. Ens volen portar en una situació preautonòmica, franquista. Ara no tenim autonomia. Hem tornat 40 anys enrere.

"El president legítim i que hi havia abans del cop d'estat és diu Carles Puigdemont i qualsevol altre president serà el del 155"

La proposta de Junts per Catalunya és que si guanyeu tornarà el president Puigdemont per ser investit. ERC defensa que si guanyen, Junqueras serà el president de la Generalitat. Quins són els punts que us diferencien amb els republicans?

Un és aquest. Ho diré una vegada: qualsevol president que sorgeixi a partir de les urnes del 21-D i que no sigui Puigdemont, serà el president del 155. Qualsevol. El president legítim i que hi havia abans del cop d'estat és diu Carles Puigdemont i qualsevol altre president serà el del 155. 

"Qui vol ser el Patxi López català? Em sembla una barbaritat no investir el president Puigdemont"

Oriol Junqueras també?

Evidentment. Les eleccions es van convocar des de Madrid il·legítimament. Qui vol ser el Patxi López català? Em sembla una barbaritat no investir el president Puigdemont. Estem parlant d'un cop d'estat. Ens han manllevat el govern per una ordre de Madrid i ens estan dient que, en funció del que votem, tornaran a aplicar el 155. Això és una situació de dictadura. 

Més enllà de la presidència, quins altres punts us diferencien?

No només parlo de la presidència sinó de recuperar tot el govern. Nosaltres volem que torni el president i tots els consellers. Independentment del partit. Això no va de partits, va de país. 

I amb els Comuns?

Els Comuns han adoptat una posició molt estranya en un conflicte: l'equidistància. I a més ells se'n senten orgullosos. En situacions de conflicte, si no et posiciones, acabes posicionant-te en el costat de l'executor, amb el repressor.

"Els Comuns s'han convertit en un partit sucursalista de Madrid"

Creus que donen suport al 155?

No és que hi donin suport, sinó que han dit que del 155 en tenim culpa uns i els altres. Els Comuns s'han convertit en un partit sucursalista de Madrid. I això és el que veiem. Han fet un cop d'estat a Podem i s'han carregat la facció catalana del partit. Els partits independentistes no portem líders d'Espanya, perquè no en tenim. Perquè són partits catalans que no són sucursals de ningú a Madrid. En canvi, els Comuns han adoptat aquest rol. A mi uns personatges que comparen la víctima amb el botxí i els posen a la mateixa alçada, doncs no em mereixen cap respecte. I uns personatges que comparen el nostre procés amb la violència etarra, em sembla insultant. I això és el que estan fent. 

Per tant, quines són les exigències que feu als Comuns?

Si en el moment de formar govern i de configurar pactes al Parlament, ells rectifiquen i són capaços de veure que per fer la revolució cal sortir d'Espanya, doncs aleshores en parlarem. Si podem arribar a pactes amb ells, em semblarà meravellós. 

Creus que Xavier Domènech pot votar a favor de la investidura del president Puigdemont? 

No, no ho crec. Però què farà? Votarà a favor d'Inés Arrimadas?

I la CUP?

Sí, i crec que ja ho ha verbalitzat. 


'Estiu 1993' de Carla Simón queda fora de la cursa per l'Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa

15 December[ —]

L'òpera prima de la cineasta catalana Carla Simón, 'Estiu 1993, ha quedat fora de la cursa a la millor pel·lícula en llengua estrangera. L'acadèmia de Hollywood ha publicat aquest divendres a la matinada la llista de les nou cintes precandidates i entre elles no hi ha el primer llargmetratge de Simón.

Finalment, les preseleccionades han estat una xilena, dues sud-africanes, tres europees, una israeliana, una libanesa i una russa. Només cinc d'aquestes podran aspirar a la preuada estatueta. Les nominacions definitives s'anunciaran el 23 de gener i la cerimònia d'entrega se celebrarà el 4 de març al Dolby Theater de Los Angeles.

'Estiu 1993' era la segona pel·lícula de parla catalana que optava a l'Oscar. La primera va ser la producció 'Pa negre', d'Agustí Villaronga, que va arribar a les portes de Hollywood el 2012.

La cinta, basada en la biografia de la mateixa directora, explica la història de la Frida, una nena de 6 anys que ha d'aprendre a conviure en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare.

Entre les nou cintes precandidates a l'Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa hi ha la xilena 'A Fantastic Woman' de Sebastián Lelio, l'alemanya 'In the fade' de Fatih Akin, l'hongaresa 'On the Body and Soul d'Ildikó Enyedi, la israeliana 'Foxtrot' de Samuel Maoz, la libanesa 'The Insult' de Ziad Doueiri, la russa 'Loveless' d'Andrey Zvyagintsev, la senegalesa 'Felicité' d'Alain Gomis, la sud-africana 'The Wound de John Trengove i la sueca 'The Square' de Ruben Östlund.


800 voluntaris controlaran el número de vots dels catalans a l'estranger a 100 consolats d'arreu del món

15 December[ —]

Una xarxa de 818 voluntaris controlarà el nombre de vots de catalans a l'estranger que arribaran a 100 consolats d'arreu del món per als comicis del 21 de desembre. Calculen que d'aquesta manera podran controlar les seus electorals del 80% de catalans que resideixen de manera permanent fora de Catalunya.

Estan organitzats a partir d'una iniciativa sorgida de la plataforma 'Catalans al món', que agrupa unes 12.000 persones i que té l'objectiu de comprovar que el nombre de vots que arriben als consolats és el mateix que el que finalment s'acaba dipositant a les urnes.

És una suspicàcia que s'origina, per exemple, en els últims comicis del 2015, quan va transcendir que 3.000 vots que s'havien dipositat al consolat de Roma no havien arribat al seu destí. Ho ha explicat a l'ACN l'impulsor de la iniciativa i 'webmaster' de 'Catalans al món' Sergi Marzábal, que denuncia que el procés per votar des de l'estranger té "molts punts foscos".

'Els representants', nom que la plataforma dona als voluntaris que controlaran les votacions, hauran de ser presents als consolats durant els cinc dies que dura la votació per als catalans residents a l'estranger de forma permanent i que han fet la petició de votar, el que s'anomena 'vot pregat'. Inicialment era de tres dies, del 17 al 19 de desembre, però s'ha ampliat fins al 21 després que la Junta Electoral Central hagi atès una petició de Junts per Catalunya perquè s'allargués el període.

Són només dos dies, però són molt importants, perquè un dels grans problemes que presenta la votació des de l'estranger és, precisament, el termini, que en ocasions acaba essent massa curt. La documentació per poder votar s'envia des d'Espanya per correu ordinari després d'un procés laboriós –i sovint llarg- de petició, i a això cal afegir-hi, moltes vegades, la lentitud pròpia dels sistemes postals dels diferents països, que de forma habitual fa que no arribi a temps. 

Si la documentació arriba dins del termini previst, l'elector té dues opcions: enviar el vot per correu al consolat que li quedi més a prop dins del país on resideix o dur-lo presencialment. Tant en una com en l'altra opció, segons explica Marzábal, el votant perd el control de la butlleta en el moment que la diposita o bé a l'oficina de correus o bé al mateix consolat.

"Jo no puc saber si el meu vot arribarà o no arribarà", explica el membre de la plataforma Catalans al món que no dubta a qualificar d'"antediluvià" l'escenari. "He certificat el meu vot, sé que arribarà al consolat, però a partir d'aquí ja no puc saber res més. No sé si el meu vot entrarà en urna al consolat. No sé si arribarà a Madrid a la Junta Electoral Central.

No sé si després serà distribuït per arribar a les Juntes Electorals Provincials. I no sé si finalment entrarà en urna". Tot això, indica, és el que fa que des de la plataforma intentin organitzar-se, "perquè hi ha molts punts foscos en tot aquest procés".

El que volen fer, afegeix, és "una cosa tan catalana com tants caps tants barrets". En aquest sentit explica que, per exemple, la xarxa de voluntaris s'estén a tots els consolats dels EUA, de tal manera que podran saber quants vots de catalans hi han arribat.

"Després quan es faci el recompte, que es fa el dia 24, volem que els vots dels EUA siguin la suma que tenim nosaltres". I és que, com afirma, "des que es vota a l'urna del consolat, fins que es fiquen a l'urna de Catalunya, aquests vots desapareixen de la vista i ningú sap on són".


La CUP es queda sense l'única alcaldia a la demarcació de Lleida

15 December[ —]

La CUP es queda sense l'únic ajuntament que governava a la demarcació de Lleida en compliment d'un acord de govern signat a començament de legislatura. L'acord contemplava dos anys i mig d'alcaldia per a la CUP, que va treure 91 vots, i un any i mig per ERC que en va treure 50 i va acabar sent decisiva.

CIU va obtenir 92 vots a les passades eleccions. El relleu a l'alcaldia de Soriguera, al Pallars Sobirà, es formalitzarà aquesta nit durant el transcurs d'un ple i serà llavors quan Xavi Pedemonte (CUP) passi el testimoni al capdavant de l'Ajuntament a Josep Ramon Fontdevila (ERC). Aquest canvi serà poc visible en el funcionament ordinari de l'Ajuntament donat que seguiran treballant les dues formacions braç a braç però sí que s'evidenciarà en l'àmbit de representació institucional.

La composició de l'ajuntament és: 3 regidors CIU, 3 regidors ERC i 1 regidor la CUP. Fontdevila ha explicat que han treballat molt còmodament durant aquests dos anys i mig i espera poder seguir fent-ho a partir d'ara i ha recordat projectes bàsics per molts nuclis com són la millora dels accessos, de la xarxa d'aigua o del clavegueram.

Pedemonte ha recordat que durant aquest any i mig d'alcaldia s'han posat en marxa les assemblees als pobles i donada la seva bona acceptació per part dels veïns se seguiran realitzant. Fontdevila assumirà les funcions d'alcalde i Pedemonte les de primer tinent alcalde. Serà Pedemonte el que es dediqui per complet a l'Ajuntament com ha fet fins ara i el que rebi el sou que correspon a l'alcalde.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER