HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 3 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



LLIBRE - Matèria grisa

25 June[ —]

El sentit de l’humor, la ironia i l’esperit crític que caracteritzen l’escriptura de Teresa Solana es conjuguen amb mestria en aquest volum d’històries entrellaçades de temàtica negra. Una obra, mereixedora del XIX Premi Roc Boronat, amb els millors ingredients de les intrigues clàssiques: personatges inquietants, suspens creixent i finals que no deixen indiferent.

Un mafiós illetrat que vol desviar els ingressos a Panamà; un assassinat a boca de canó el dia d’un concert de Beyoncé; una jubilada que compensa la precarietat llogant part del seu pis a turistes; una intèrpret neorural amb clients de sang freda i gallet calent; una habitual de les nits del Liceu amb un trist historial familiar de morts accidentals... Escenes quotidianes que descriuen realitats versemblants: una proximitat que fa por. Personatges que circulen d’un relat a un altre, vasos comunicants que embolcallen un conjunt de narracions que incideixen en l’actualitat com un ganivet en un cos desprevingut, com una bala que ningú no sap d’on ha sortit.

 

Biografia de l'autora

 

Teresa Solana i Mir (Barcelona, 1962) és una de les escriptores catalanes més traduïdes. Ha estat distingida amb diversos guardons, com ara el Crims de Tinta, i un dels seus contes va ser finalista als Edgars, els prestigiosos premis organitzats per l’associació nord-americana Mystery Writers of America. La seva literatura, plena d’ironia i d’humor, s’emmarca dins del gènere negre, però el seu estil fresc i la mirada crítica que planteja envers la societat en la qual vivim ha aconseguit traspassar fronteres i connectar amb un públic molt divers. Ha publicat sis novel·les i una sèrie infantil, i aquest és el seu segon llibre de relats, un recull reconegut amb el XIX Premi Roc Boronat.


RACó POèTIC: La tieta, de Daniel Ruiz-Trillo

25 June[ —]

La vida és una bala de palla
i un piano al balcó,
és quan somrius cada tarda
i me'n regales un esbòs.

La vida és una bala de palla,
i la balles com una cançó,
apresa al piano amb paciència,
o un gelat i un sandvitx al balcó.

La vida és una bala de palla,
és que m'abracis a totes les fotos,
és lluitar contra un mur que calla,
o passejar en bici o en moto.

La vida és una bala de palla,
si us plau, salta-la,
una i una altra vegada.

 

Daniel Ruiz-Trillo

Escriu bisetmanalment als diaris cugat.cat, Hora Nova i Diari de Rubí i a les revistes D'estil, L'Escletxa i Llengua Nacional. Ha publicat més de 400 articles d'opinió a El Punt, Hora Nova, Rubricata, Llengua Nacional, El 9 Nou, Directe i Opinió Nacional.

És autor del mural "Pol i de sons" i dels poemaris següents:

Truc curt (El Carro del Sol, 1999).
Sal i vi (El Carro del Sol, 2000).
Sonets sonats (Edicionns 96, 2000). 
Una estona de sal (Edicions 96, 2001).
Partícules i versos (Edicions 96, 2002).
Fibromiàlgia i tu (A Edicions, 2003).
Recer de versos (Edicions 96, 2006).
Sudokus i tu (il bosco blu, 2015).
Ha format part de les antologies poètiques "Sac" i "Això no és una antologia", ha estat citat a Verbàlia, verbalia.com i Bloc Maragall. Ha publicat la novel·la Com un vals de Chopin (Paralelo Sur, 2012) i 40 plaers. i ha escrit reportatges de viatges per a les revistes Ciutat Nova, Excursionisme i Món Inèdit. Actualment, edita versos.cat i és director dels festivals de poesia Poemestiu, Vers l'Aigua, Poemanresa i Dolça Poesia.

Ha rebut els premis literaris següents: La Pinya (1993), Horta-Guinardó (1993), Marató Poètica (2012), Enjoy Barcelona (2012) i Paraules per viure (2013) . 


Punt i seguit als referèndums del Jura

25 June[ —]

Moutier és una localitat de poc més de 7.500 habitants situada a la frontera entre dos cantons suïssos: Berna i el Jura. El segon —francòfon— es va separar del primer —majoritàriament germanòfon— després d’un plebiscit celebrat l’any 1975. Moutier va quedar al costat bernès de la frontera, tot i que la llengua de la vila, com la del Jura, és el francès. I és que, més enllà de la qüestió lingüística, es detecta una correlació poderosa entre sentit del vot i pertinença religiosa: les regions majoritàriament catòliques van votar per separar-se de la protestant Berna i formar el nou cantó del Jura. Per contra, les àrees de majoria protestant, encara que fossin francòfones, van preferir quedar-se dins del cantó germanòfon. Moutier, amb una forta divisió confessional, va quedar igualment partida pel que fa a les preferències: van guanyar els partidaris de continuar dins de Berna, però per un marge molt estret. La tensió va ser tan alta que centenars de policies i d’independentistes jurassians van esbatussar-se pels carrers, en una escena poc habitual a la Suïssa contemporània.

Aquest 18 de juny de 2017 —42 anys després d’aquell episodi— s’ha escrit un nou capítol d’aquesta història: Moutier ha tornat a votar en referèndum sobre la seva pertinença, o no, al cantó de Berna. Igual que el 1975, el resultat ha estat ajustadíssim. Però ara, a diferència de llavors, els partidaris de la separació han guanyat (al voltant del 52% dels vots). La conseqüència és que caldrà modificar la frontera entre els cantons del Jura i Berna perquè Moutier se segregui del segon per ingressar al primer.

El resultat confirma el que els veïns de Moutier ja van votar el 2013. Després de la creació del cantó del Jura el 1979, els independentistes jurassians no van quedar gens convençuts del resultat del plebiscit. Creien que seria qüestió de temps que les regions francòfones protestants que havien optat per quedar-se dins de Berna (el Jura Bernès) se’n penedissin, i que eventualment tornessin a votar sobre la secessió del cantó de la capital suïssa. Efectivament, el moviment jurassià va aconseguir que, el 2012, s’acordés la celebració d’un nou referèndum al Jura Bernès. El plebiscit es va fixar per a novembre de 2013.

Contra el que el moviment jurassià havia previst, gairebé el 72% dels votants del Jura Bernès van tornar a votar a favor de mantenir-se dins de Berna, confirmant que la correlació entre bernesisme i protestantisme romania més forta que no pas la correlació entre jurassianisme i francofonia. Que la correlació hi sigui no significa necessàriament que hi hagi una causa-efecte immediata. Cal no oblidar altres factors que poden pesar en el sentit del vot, com ara la relativa major fortalesa econòmica del cantó de Berna, l’orientació geogràfica de part del Jura Bernès —més dirigida cap a Berna que no pas cap al cantó del Jura— o, contràriament, una certa sensació d’haver esdevingut perifèria dins del cantó bernès. Pot ser que el factor religiós sigui menys important al període 2013-2017 que no ho era el 1975, que la secularització hagi guanyat terreny a la societat i que els arguments confessionals hagin estat ara molt més absents del debat públic. O que ara, la identitat lingüística pesi més que no pas algunes dècades enrere. Però encara hi ha observadors que opinen que, a l’hora de la veritat, la clivella religiosa continua orientant el vot. Alguns gosen calcular que el 75% dels catòlics són projurassians i que el 75% dels protestants són probernesos.

Sigui com sigui, el plebiscit de 2013 va ser un fracàs rotund per als partidaris de la unificació jurassiana, però amb una taula de salvament: la vila de Moutier, que va votar (55%) a favor d’unir-se al Jura. Coincideix, de nou, que Moutier és l’única localitat del Jura Bernès amb àmplia majoria catòlica.

Dins del Jura el 2021... però la frontera potser tornarà a canviar

El canvi de cantó per a Moutier tindrà lloc l’1 de gener de 2021, després d’un procés legislatiu que encara exigirà un nou referèndum, en aquest cas entre els ciutadans del Jura. Serà el punt final de la qüestió? Potser no. El peculiar sistema suís d’autodeterminació interna podria fer que encara hi hagi més esmenes frontereres. En el procés del Jura, i ja des de la dècada de 1970, Suïssa i el cantó de Berna reconeixen a cada municipi per separat la potestat de decidir a quin cantó volen pertànyer. És a dir: s’admet que les fronteres entre cantons puguin variar a partir d’un plebiscit local. És el que ha passat ara amb Moutier, però podria ser que no s’acabés aquí.

Moutier és el municipi més poblat de tot el districte del Jura Bernès. Així és que algunes localitats properes pivoten el seu voltant, ja sigui en termes econòmics com educatius i administratius. I així, els pobles de Sorvilier (280 habitants) i Belprahon (308), veïns de Moutier, votaran en plebiscit aquest 17 de setembre sobre si se separen de Berna i acompanyen la seva germana gran cap al Jura. El govern del cantó del Jura assegura que amb les eleccions de Moutier, Sorvilier i Belprahon la qüestió jurassiana quedarà definitivament resolta. Potser no serà així: part del moviment considera que amb la victòria a Moutier simplement ha saltat un forrellat que, a la llarga, permetrà la unificació de tot el Jura Bernès amb el Jura cantonal.


S'organitza un homenatge en record de Jaume Llauradó, president d'honor de la Plataforma Proseleccions

25 June[ —]

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i l'Ateneu Barcelonès han organitzat un acte d'homenatge en record de Jaume Llauradó, fundador i president d'honor de l'entitat. L'acte es farà en obert al mateix Ateneu Barcelonès i tindrà lloc aquest dilluns 26 de juny a les set del vespre.

Segons informa la Plataforma Proseleccions, l'homenatge consistirà en un recordatori de Llauradó acompanyat "d'una glossa de la seva polifacètica figura a través de les vivències d'altres persones que el van conèixer de prop i que participaran en l'acte".

Els dirigents de l'Ateneu Barcelonès també ha volgut retre homenatge a Llauradó, ja que va ser soci destacat que va participar en l'entitat del 2001 al 2017. 

L'acte el presentarà Xavier Muñoz i Puiggròs, secretari de l'Ateneu Barcelonès. Hi parlaran diferents personalitats del món esportiu i cultural català. Per exemple: Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes; Toni Strubell, creador d'Amics de Josep Sunyol; Josep Maldonado, patró de la Fundació FC Barcelona i Xavi Torres, periodista. 

Recordem que Llauradó va morir el passat diumenge 2 d'abril. Va ser vicepresident del Barça a l'època de Joan Gaspart, entre el 2000 i el 2003, i president del Fòrum Samitier des de la seva fundació a la dècada dels 90. 

També va estar lligat constantment al món de l'esport català, fins i tot es va presentar com a candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (2011). Llauradó també va presidir l'Hispano Francès (1980-84) i va ser vocal de la Federació Espanyola de Voleibol durant el mateix període. 

A part, va ser president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida (1996-97). Llauradó és l'autor dels llibres El Barça. D'un club d'un país, Seleccions Esportives, un dret de Catalunya, El tancament de l'Orfeó Català i el F.C.Barcelona i Senyora, no fotem!.

Per últim, va publicar diversos articles d'opinió en diaris i revistes especialitzades i també ha patrocinat l'edició de diverses publicacions i llibres (Parlem del Barça, Decàleg del Culé, Onze del Barça).


Campanya per retornar els noms originals a les escoles construïdes durant la República

24 June[ —]

Ha nascut una plataforma perquè els noms originals de les escoles de la República tornin a ser els oficials. Ha estat a Madrid, que els sindicats CCOO, UGT, la Fapa Giner de los Ríos, partits polítics, Podem i IU de Madrid, Moviment de Renovació Pedagògica, i altres associacions de memòria històrica s'han ajuntat per fer força i aconseguir que el govern de Cifuentes tiri endavant la seva demanda. 

“Noms insignes d'una significada representació dels màrtirs de la nostra Croada” que aconseguien esborrar les “finalitats morboses, antipatrióticos i descristianizadores” de la República

La plataforma pels Col·legis de la II República exigeix a la presidenta madrilenya que restitueixi els noms originals, i deixi d'utilitzar la denominació posterior dels centres escolars que premien els membres més destacats del Partit Popular, molts dels quals estan ara presos o a l'espera de judici.

El canvi del nom es remet a les dues ordres ministerials dels anys 1938 i 1939 que van obligar a retirar els noms republicans, entre els quals el de l'escola '14 de abril' que es va acabar anomenant 'José Calvo Sotelo'.

L'ordre ministerial deia que es tractava de “noms insignes d'una significada representació dels màrtirs de la nostra Croada” que aconseguien esborrar les “finalitats morboses, antipatrióticos i descristianizadores” de la República.


LLIBRE - Via Fora!

24 June[ —]

Mariona Masferrer situa l’acció al segle XV, una època on els pagesos de remença van començar un seguit d’accions per intentar que s’abolissin els abusos de poder que els eren aplicats per llei. Van recórrer al rei i van aconseguir, després de moltes lluites, autorització per crear un sindicat i una sentencia per a l’emancipació dels remences. Això comportà un canvi econòmic i social tan important que encetà una nova era, marcant un tret diferencial del poble català.

La novel·la narra una història d’amor que dura tota una vida, la d’en Joan Pagès, implicat en les lluites dels remences. En la joventut, el guia la passió i en la maduresa, la reflexió però sempre des d’un principi de justícia i de dignitat que mai no abandonarà malgrat reconèixer que algunes coses no eren exactament com ell les havia imaginat.

A través de la narració prenem consciència de quina manera la Història en majúscules està formada per les vides dels homes i les dones que van habitar un territori en un moment concret.

 

Biografia de l'autora

 

Mariona Masferrer i Ordis (Barcelona, 1953) és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És escriptora, membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Coneguda principalment per la seva obra en prosa, també s'ha endinsat en la poesia. Va ser finalista del Premi Donna 1999 amb la novel·la El fil d'Arianna. Durant un viatge per documentar-se per a la seva tercera novel·la va sorgir la segona, El cosí de Cuba. El 2006 apareix Màxima, basada en la història d'una besàvia nascuda a mitjans del segle XIX al poble mariner de L'Escala, i el 2009 A punt de neu, sobre el contrast generacional d'avui dia. El 2012 publica Cartes a destemps, basada en la narració Correspondència sui generis, segon premi del concurs Montserrat Roig convocat per una associació de dones amb la col·laboració de l’ajuntament de Martorelles i l’Institut Català de la Dona. El 2013 col·labora amb l'Ajuntament de Castelló d'Empúries en dos projectes escolars amb alumnes de 4t de les escoles Joana d'Empúries i Ruiz Amado que donaran com a resultat les obres il·lustrades Els Ocells viatgers i Jan Bu n'Daw. El mateix any, es publica la biografia novel·lada de Samba Gueye, un noi senegalès que va arribar a Espanya en pastera, Origen Tambakunda, finalista del Premi Setè Cel de Salt.


Entitats memorialistes surten en defensa dels que van ser represaliats per la seva condició sexual durant el franquisme

24 June[ —]

Les associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es concentrarà aquest dissabte en record de totes les persones que van patir repressió física i psicològica per la seva condició sexual durant el franquisme i la transició.

"Ens agradaria dir que l’estigma social o el rebuig a tothom que no ha nascut en la malentesa correcció de l’estàndard de l’heterosexualitat és passat, però per desgràcia és més aviat al contrari i si no treballem plegats per un món inclusiu i respectuós amb els drets humans serà una xacra pel futur", expliquen els seus impulsors d'aquesta concentració que tindrà lloc aquest dissabte 24 de juny a les 12 a la plaça Sant Jaume de Barcelona. 

"No només el nazisme va confinar els homosexuals en camps de concentració i va experimentar amb ells, sinó que l’estat espanyol també va tancar en els seus camps als homosexuals, els va vexar i torturar"

Durant la dictadura les opcions eren el silenci, la mentida o la persecució. El franquisme va mantenir dins de l’armari els dissidents polítics, i les dones que volien ser lliures i els tots els col·lectius que no complien religiosament allò que imposava el nacionalcatolicisme, obligant-los a viure en la clandestinitat. Entre ells, els col·lectius LBTBI. 

Una llei de 'vagos y maleantes'

El 1954 es va reformar la llei de “vagos y maleantes” per a incloure els homosexuals. Estaven perseguits, entre d'altres mesures homòfobes, sota pena d'internament en "institucions especials" i "amb absoluta separació de la resta". Anys més tard, el 1970, aquesta llei va ser substituïda per la llei “sobre peligrosidad y rehabilitación social” que va incorporar presó pels homosexuals de fins a 5 anys i internament en manicomis.

Expliquen els organitzadors de la concentració que cal recordar que "no només el nazisme va confinar els homosexuals en camps de concentració i va experimentar amb ells, sinó que l’estat espanyol també va tancar en els seus camps als homosexuals, els va vexar i torturar, més tard a les presons i als hospitals psiquiàtrics els va sotmetre a electroxocks i altres tractaments". De fet, presons com la Model tenien un mòdul per a homosexuals i per les de Badajoz i Huelva en van passar milers, sobretot de classes populars. 

Aquesta és una concentració 'Veritat, Justícia i Reparació: sense rei és possible' que organitza la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes des de fa cinc anys. "Ho fem per demanar veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme [...] i aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició", expliquen els impulsors que han fet de l'expressió 'L'orgull de la llibertat' el lema d'aquesta concentració. 

"L’orgull de la llibertat és que totes i tots el que volem ser lliures treballem de valent plegats cada dia pels drets humans, aixecant orgullosos les nostres justes veus sense acotar mai el cap", conclouen.


RACó GASTRONòMIC: Menjar blanc, una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya

24 June[ —]

Recepta tradicional número 668 i 669 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. En castellà, "manjar blanco". Una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya, de la que se'n parlava ja en el llibre de Sent Soví, en el segle XXIV.

Segons la Vikipèdia, el menjablanc o menjar blanc (al diccionari trobem menjar blanc; tot i que en les zones on es fa es diu d'un sol cop amb la síl·laba final tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. També es conegut com a Mató de Monja. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (al Tarragonès acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs, mentre que a les balears sol ser midó), pell de llimona i canyella.

Per a en Josep Lladonosa i Giró es tracta de "un exemple de supervivència i adaptació de la cuina antiga als nous gustos".Al menjar blanc de Menorca i al de l'Alguer no se sol usar ametlla sinó llet. S'aromatitza amb canyella i la pell de llimona directament i s'hi afegeix sucre i un espessidor, que pot ser midó d'arròs. Amb aquest menjar blanc es poden fer bunyols.

Al menjar blanc de Reus cal triturar ametlles amb aigua, deixar-ho reposar i colar el líquid obtingut, una llet d'ametlles que serà la que s'aromatitzi amb canyella i pell de llimona, s'ensucri i s'espesseixi amb midó d'arròs. Un aromatitzant tradicional per a aquestes postres a Reus és l'aigua de roses o aigua-ros amb canyella.

A l'àrea de Tarragona, les Terres de L'Ebre i fins a Lleida, es pot trobar a les botigues un preparat natural en pols per a fer aquestes postres a casa (vegeu Menjablanc de Reus), semblants a les existents per a fer flams o crema catalana. A Amposta és típic preparar-lo pel Dijous Llarder i per Pasqua.

Respecte a les dues receptes que trobareu dins el Corpus, la 668 (Menjar blanc) correspon a l'elaboració feta amb farina d'arròs i la 669 (la que us mostro avui, el de Reus) correspon a la que es fa amb llet d'ametlles i midó que pot ser de blat de moro (Menjar blanc 2). Es pot servir amb mel o nata i també, amb més quantitat de midó, totalment quallat (veure fotos finals). També hi ha qui crema amb sucre el menjar blanc com si d'una crema catalana es tractés. 

En qualsevol dels casos, al moment de servir-ho a taula cal posar-hi canyella en pols per sobre. Les imatges corresponen a la meitat de les quantitats proposades en aquesta recepta.

Tasteu-lo i en parlem! I recordeu que cuinar receptes tradicionals és fer cultura!

INGREDIENTS
1 l d'aigua 
300 g d'ametlles crues (marcona)
150 g de sucre
100 g de midó 
1 branca de canyella
1 pell de llimona
una mica de sal 
canyella en pols

Variants:
- Es pot fer amb llet d'ametlles ja preparada
- S'hi poden afegir unes quantes ametlles amargues
- Es poden deixar les ametlles dins del líquid sense colar-lo
- Es pot substituir el midó per farina d'arròs, o fer servir Maizena
- Es pot cremar amb sucre, com la crema de Sant Josep 

- Es pot servir amb nata o mel

ELABORACIÓ

Prepareu tots els ingredients

L'ametlla ha de ser de bona qualitat, tipus Marcona.

Primer de tot poseu l'ametlla en un cassó per triturar.

Tireu-hi l'aigua i tritureu-ho amb una batedora elèctrica.

Molt bé. Ara deixeu reposar aquesta barreja a la nevera entre una i dues hores. Fins i tot una nit.
D'aquesta manera la llet agafarà tot el sabor de l'ametlla. Hi ha qui fa aquestes postres directament amb llet d'ametlles (de venda en grans superfícies).

Ara, passeu aquesta barrejar per un colador.

Ajudeu-vos d'una cullera.

Cal separar la part sòlida (que no aprofitareu) de la part líquida.

Ja està.

Ara necessitareu la pela d'una llimona.

Poseu-la dins la llet.

També una branca de canyella.

I el sucre.

Remeneu-ho bé i enceneu el foc. 

Ah!, i una punteta de sal.

 A banda, heu de dissoldre el midó en una mica d'aigua, que no quedin grumolls.

 Quan arrenqui el bull tireu-hi el midó.

 I ara no deixeu de remenar fins que qualli. Si feu poca quantitat aquest procés serà gairebé immediat.

 Seguidament, ja podeu repartir el menjar blanc en cassoletes

Tapeu-ho amb una mica de paper film per evitar que faci pell i deixeu-lo refredar completament abans de guardar-ho a la nevera. S'ha de servir fred, per tant us recomano fer el menjar blanc el dia abans de servir-lo.

 En el moment de servir, tireu canyella en pols sobre, al gust.

 I a gaudir.

 Ho tastem, no?

 La textura és cremosa.

 Està ben bona! Només ens falta una copeta de "xampany de reus".

Si hi poseu un 20-30% més de midó, el menjar blanc us quallarà completament.

Això us permetrà enmotllar-ho.

I servir-ho en estat sòlid.

Canyella per sobre, unes ametlles i llestos.

Bon profit!



I PER BEURE...


Nom: Codorniu Pinot Noir Brut Rosat 
Varietat/s: Pinor Noir 
Capacitat: 75cl
Zona: D.O. Cava
Fabricant: Caves Codorniu 
Font: www.decantalo.com 
Cava rosat monovarietal adequat per als amants de la novetat per la seva personalitat i el seu sabor incomparable. L'exclusivitat de la varietat Pinot Noir ofereix un brut atrevit, elegant i de bellíssims tons cirera pàl·lid. Ple de frescor i vivacitat, presumeix de ser diferent, únic i autèntic. Atrevit en el seu cos i elegant en la seva ànima. Així es distingeix aquest cava autèntic i singular. Ple de vivacitat i l'empara de la delicadesa de la varietat Pinot Noir.
Tast a la vista Tons cirera pàl·lid, molt lluminosos, que s'exalten amb un abundant i fi bombolleig. Tast al nas A les aromes de gerd, de mora i de maduixa s'uneix un lleugeríssim aroma cítric que potencia els anteriors i li confereix frescor.  
Tast a la boca En boca és fresc, suau, alegre i vivaç, molt saborós, amb fruita molt present. L'abundant i fina bombolla, potencia les sensacions gustatives.


Catalunya assumeix aquest divendres la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània

23 June[ —]

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es desplaça aquest divendres fins a Perpinyà per formalitzar el traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que estava en mans de la regió d’Occitània, i que ara assumirà Catalunya per als propers 18 mesos. Durant la seva visita a la vila, el cap del Govern mantindrà també una reunió amb alcaldes dels Pirineus Orientals i participarà en la inauguració del Museu d’Art Jacint Rigaud.

El cap de l’executiu català ho fa acompanyat del conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. Ambdós prendran part en l’assemblea extraordinària de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) Pirineus Mediterrània. Hi participaran també les presidentes d’Occitània i de les Illes Balears. Un cop finalitzada la reunió tindrà lloc l’acte de traspàs de la presidència. En el decurs d’aquesta sessió, hi haurà la signatura del full de ruta “Euroregió 2020” i els parlaments de Carole Delga, Francina Armengol i Carles Puigdemont. Els tres presidents finalitzaran la jornada visitant les obres de la futura nova seu de l’Euroregió a Perpinyà.


102 cançons en català per animar la nit més curta de l'any

23 June[ —]

La Plataforma per la Llengua ha elaborat una llista ideal per escoltar durant la revetlla de Sant Joan (o també durant altres nits d'aquest estiu). L'ONG del català assegura que les 102 cançons que comprenen, de moment, aquesta llista d'Spotify són la "millor música en català" per aquest tipus d'esdevenments.

Hi podem trobar artistes d'arreu dels Paísos Catalans, com per exemple: Obrint Pas, Txarango, Oques Grasses, Antònia Font o Els Pets, entre d'altres. El títol de la llista és "Fes-te la festa" i la temàtica és molt variada. Hi podem trobar cançons d'ska, rumba, rock o folk.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER