HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 5 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



Tres de cada cinc municipis tenen el nom oficial en català

19 February[ —]

Andrea Moreno

"Els topònims són elements essencials per a designar una realitat", afirma el president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Emili Casanova. "Són símbols de la idiosincràsia i la historia d'allò que defineixen i la clau que obri la porta a conceptes, vivències i suggeriments", prossegueix. Per això mateix, Casanova considera que la seua normalització –entesa com a l'oficialització de la seua forma valenciana– "és importantíssima per a atorgar als llocs les seues formes originals i naturals".

Així, dels 542 municipis valencians, 328 ja tenen el seu topònim normalitzat, la qual cosa representa un 60,51% del total. En la zona castellanoparlant, és a dir, les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel-Requena, la Canal de Navarrés, la Vall de Cofrents, el Baix Segura i l'Alt Vinalopó, no hi ha cap topònim amb la forma valenciana oficialitzada, segons les dades de l'AVL.

Per contra, en la zona valencianoparlant, un 83% dels municipis sí que tenen el seu nom oficialitzat en valencià. Dels 395 municipis de les comarques de predomini lingüístic valencià, sols 33 encara no tenen el seu topònim normalitzat (el 8,3%), mentre que en són 34 els que han optat per la denominació bilingüe (un 8,6%), com és el cas d'Alcoy/Alcoi.

El primer poble que va aconseguir normalitzar el seu topònim va ser la Font d'en Carròs, el 23 de desembre de 1977. Aquest i tots aquells que van dur a terme el seu canvi de nom, abans del decret 74/1984 que va començar a regular aquest procediment, ho sol·licitaven directament al govern espanyol i era el Consell de Ministres qui ho aprovava mitjançant un reial decret. A partir del decret del 84, va ser la Generalitat qui va assumir les competències per tal de gestionar les modificacions. 

Vinaròs va encetar la normalització de topònims a la demarcació de Castelló l'any 1980. / AJUNTAMENT DE VINARÒS
La iniciativa de la normalització toponímica ha de ser dels mateixos ajuntaments. El procés comença quan el plenari municipal consensua per unanimitat una proposta, de la qual s'ha d'elevar un informe sobre l'adequació del nom. Normalment se n'encarrega el cronista del municipi, i en cas que no hi haja –com pot passar als municipis més menuts–, la mateixa AVL també els duu a terme.

A banda d'aquests informes inicials, l'AVL també n'emeteix un altre amb el seu vistiplau, d'igual manera que el Registre d'Entitats Locals del Ministeri de Foment, per a garantir que no hi ha a l'Estat cap altre municipi amb nom idèntic. Tot açò es remet a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat perquè després el Ple de Consell autoritze oficialment la variació toponímica. 

El responsable de la secció d'Onomàstica de l'Acadèmia, Emili Casanova, creu "massa farragosa" tota aquesta tramitació. "Hauria sigut millor que, en lloc de ser els ajuntaments els qui han de començar cada procés, el govern valencià haguera fet una llei que donara opció a cada poble de canviar als noms històrics i accelerar els mecanismes; així s'haurien reduït molts problemes", assenyala.

Per tal que un projecte de normalització toponímica aconseguisca l'acceptació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, es tenen en compte tres criteris tècnics: l'etimologia, la pronunciació en el lloc i la resta del domini lingüístic i l'existència de documentació que l'acredite. Per a Maite Mollà, tècnica superior d'Onomàstica de l'AVL, als pobles de l'àmbit valencianoparlant es genera una particularitat: "La forma oficial ha de ser l'endònima –en la llengua de la zona on s'ubica el municipi–, però, moltes vegades, per la tradició d'una administració castellanitzadora, s'han modificat i castellanitzat i la forma original mai hauria d'haver deixat de ser la oficial". Mollà matisa que "no hi ha cap problema amb les formes exònimes, totes les llegües en creen, però cal protegir la forma tradicional oficialitzant-la i això és pel que treballa l'AVL".

En 1981 Benissa estableix que el seu nom oficial siga en valencià i es converteix en el primer de la demarcació d'Alacant en fer-ho. / BENISSA TURISME
Pel que fa a la situació de la zona castellanoparlant, des de l'AVL informen que no hi ha hagut cap variació. "No hi ha cap topònim que tinga una forma valenciana o bilingüe ací. En canvi, en la zona valencianoparlant encara ens queden vora una trentena en la forma oficial en castellà", exposa Maite Mollà. Emili Casanova recorda que fa uns anys van realitzar una campanya per tal que els pobles d'aquesta àrea, encara que no normalitzaren el nom, sí que adquiriren la forma bilingüe: "Vam enviar cartes, informació, férem pedagogia, vam visitar molta gent per tal que respectaren el seu passat històric en valencià, però no va tindre cap èxit i és un tema que reprendrem". 

No obstant això, Casanova també es mostra crític cap a la possibilitat d'oficialitzar la forma valenciana i castellana: "Un topònim no pot tindre dos noms, igual que una persona no en pot tindre dos tampoc", assenyala. "Si un senyor d'Aragó vol dir 'Castellón', perfecte, però sols s'ha d'oficialitzar el nom que se li dóna al territori", continua Casanova, qui opina també que "amb això s'ha fet mal perquè molta gent, per por a repercussions en l'àmbit turístic o d'altre caire, ha optat per la forma bilingüe". "I crec que s'hauria de fer una llei que ho corregira", afegeix.

Així i tot, el president de la Secció d'Onomàstica incideix en el fet que la toponímia "ha de servir per a unir, és un recurs per a definir i identificar-se. Hi ha algun poble que ho polititza, en són pocs, però quan s'arriba a l'enfrontament és molt trist. Els topònims no són inamovibles, es poden adaptar i consensuar sempre que es respecte la tradició històrica". En aquesta mateixa línia, Maite Mollà recalca que "la toponímia és un patrimoni cultural, de vegades el més antic que pot tindre un poble, i hem de prendre consciència d'això i que la millor manera de salvaguardar-lo és que el topònim històric siga la forma oficial".


Una pancarta espanyolista de l'any 1934 reapareix avui a les portes del Suprem

19 February[ —]

Sense nocions d'història, la pancarta que avui ha onejat a les portes del Suprem després que Marta Rovira entrés a declarar seria una pancarta espanyolista més. A priori, el missatge 'Viva la unidad de España' en majúscules no té massa res d'especial. Però si un s'hi fixa bé, el cartell ofereix una doble lectura, tal i com ha denunciat el fotoperiodista Jordi Borràs a les xarxes.

I és que aquesta mateixa pancarta no és la primera vegada que es passeja pels carrers de Madrid. Ja ho va fer en una manifestació contra la proclamació de l’Estat català que va encapçalar Primo de Rivera. Concretament, el 6 d'octubre de 1934. "Els demòcrates jutjats i els feixistes al carrer, així estem", ha escrit el fotoperiodista.

Però quan Borràs ha piulat la fotografia d'aquest matí, juntament amb una de la manifestació dels temps de la República, la xarxa s'ha omplert amb missatges de rebuig. Entre d'altres, n'hi havia que denunciaven que la pancarta ja ha aparegut en d'altres ocasions i que, de fet, és un dels èxits de vendes de la pàgina web de La Falange. 

Ja fa mesos que són habituals aquesta mena de paral·lelismes entre l'actualitat i els temps de la 2a República, com aquest:


Iglesias defensa l'escola catalana: 'La política educativa no la decideixen un grup de corruptes emparant-se en el 155'

19 February[ —]

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat aquest dilluns l'escola catalana i ha considerat que "la política educativa no la decideixen els jutges ni un grup de corruptes emparant-se en l'article 155".

"Seria inacceptable que un grup de corruptes destruís una cosa que funciona molt bé a Catalunya i que és una referència mundial en sistemes pedagògics com és l'escola catalana"

"Les decisions sobre política educativa les han de prendre els parlaments autonòmics i a Catalunya el sistema educatiu és un model d'èxit reconegut a nivell internacional i pel propi ministeri d'Educació", ha continuat Iglesias en una entrevista als estudis de RNE. "Seré molt clar, si hi ha alguna cosa que me n'orgulleix com a espanyol és l'escola catalana. I quan veiem les dades ens demostren que els nens i les nenes de Catalunya estan per sobre de la mitjana respecte a l'Estat", ha recordat el secretari general de Podem, que ha anat un xic més enllà.

"Seria inacceptable que un grup de corruptes destruís una cosa que funciona molt bé a Catalunya i que és una referència mundial en sistemes pedagògics com és l'escola catalana", ha sentenciat Iglesias.


Joan-Lluís Lluís, escriptor de la Catalunya Nord: 'Volia venjar-me literàriament de Franco'

19 February[ —]

L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) fa un nou exercici literari reinventant la història i imaginant que Franco va declarar el 1940 la guerra als Aliats. Amb una picada d’ull a la signatura dels poemes d’Ausiàs March, ‘Jo soc aquell que va matar Franco’ (Proa) imagina que el general s’uneix a Hitler i travessa els Pirineus, bombardejant el camp francès d’Argelers on, juntament amb altres exiliats republicans, malviu el protagonista de l’obra, Agustí Vilamat. Una ucronia que busca “escurçar feliçment” el regnat del dictador, segons ha explicat el mateix Lluís en una entrevista amb l’ACN. “És una venjança literària, inútil i vana, però m’he volgut permetre el luxe”, ha assenyalat.

Lluny de ser un assaig polític de ficció, l’escriptor parteix dels versos de Pere Quart que va llegir als 16 anys al Canigó -‘Malfia’t de la història. Somnia-la i refés-la!- per donar a llum un relat “coherent i versemblant” que, partint de la realitat, ficciona el final de la dictadura però amb inevitables paral·lelismes amb l’actualitat. 

Un futur diferent per a Catalunya

Amb tot, l’escriptor nord-català va escollir el “canvi històric” que li va semblar més versemblant pel context geopolític dels anys 40, no en base a l’actualitat. “Crec que si Franco realment hagués declarat la guerra als Aliats no hauria sobreviscut. El franquisme s’hauria extingit i, probablement, s’hauria restablert la democràcia a Espanya i potser el futur de Catalunya hauria estat diferent”, ha reblat. 

En aquest sentit, considera que li genera un “dolor afegit” que, a part de la dictadura, Catalunya hagués patit una “submissió”. “Els catalans vam perdre la guerra dues vegades, una com a demòcrates i una altra com a catalans”, ha lamentat. 

Joan-Lluís Lluís, però, no només passa comptes amb la dictadura, sinó que també ho fa amb els Aliats i amb els Estats Units, que literàriament acaben deixant Catalunya a l’estacada, una actitud que recorda la resposta europea al procés sobiranista. També deixa entreveure el paper de la República espanyola, que sobreposa Franco per sobre del seu posicionament contrari a la independència catalana.

La novel·la està protagonitzada per Agustí Vilamat, que neix el 1916 a Solsona i descobreix la seva curiositat pel català gràcies a una advocat que li regala les reistes de ‘La Mainada’. L’únic moment real és l’execució de Lluís Companys però, amb tot, hi apareixen desenes de personatges de la història amb un paper que mai van viure. Així, el lector hi trobarà Queipo de Llano, Ventura Gasol o Manuel Azaña, entre molts d’altres.

Distingit amb premis com el Crexells (‘El dia de l’os), el Lletra d’Or (‘Les cròniques del déu coix’) i el Crítica Serra d’Or (‘Aiguafang’ i ‘El navegant’), Joan-Lluís Lluís hi suma ara el Premi Sant Jordi.
 


Balsareny surt al carrer per dir 'no' al feixisme

19 February[ —]

Al voltant de 400 persones s'han concentrat aquest diumenge a les 7 de la tarda davant de l'Ajuntament del Balsareny per condemnar l'agressió que va tenir lloc aquest dissabte al vespre després de la manifestació ultra convocada per la plataforma 'Por España me atrevo'.

Tres persones van resultar ferides a les portes d'un bar del poble per un grup d'unes deu o dotze persones que havien participat a la marxa. Durant l'acte s'ha llegit un manifest de condemna als fets i en contra del feixisme.

El batlle de la població, Isidre Viu, ha titllat els fets d'"inadmissibles" i ha dit que la delegació del govern espanyol "hauria de començar a rumiar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i agredeixen i intimiden a la gent". Viu ha dit que estudiaran si el consistori pot presentar algun tipus de denúncia pels fets ocorreguts.


OPINIÓ - Marcel Pena: Un partit de futbol al País Basc i la immersió a Catalunya

19 February[ —]
Aquest dissabte es va viure al País Basc una situació que no per recurrent deixa de ser sorprenent. En un partit entre l'Idiazabal i l'Elgoibar, un àrbitre andalús va amenaçar d'expulsar els jugadors si parlaven èuscar. Els jugadors i equips tècnics d'ambdós clubs van decidir tirar el partit endavant mantenint les comunicacions en castellà. Tot això a Gipuzkoa, entre dos equips d'una zona en un alt nivell d'euskaldunització, que van haver de canviar de llengua per culpa de les amenaces d'una autoritat forastera.
 
El que va passar a Gipuzkoa en un partit de futbol també està passant als Països Catalans, a la nostra societat. Els atacs contra la immersió lingüística a Catalunya o el debat sobre la necessitat de saber català a les Illes Balears són el mateix intent d'imposició i menyspreu per part dels que creuen que una llengua és millor que una altra. A més, amb una altra intenció: enfrontar dues comunitats lingüístiques que fins ara han viscut sense cap problema a Catalunya, i que han mantingut un mateix estatus social gràcies a la immersió. Ningú, pel seu origen, ha deixat de saber català.
 
Tornant al partit de futbol, pel Tuiter he trobat la que és al meu parer la millor resposta al respecte. Un usuari basc piulava en èuscar el que podríem traduir com "si no fóssem un poble acomplexat, el titular d'avui seria: "Un àrbitre ha expulsat 22 jugadors per parlar èuscar". En canvi, els 22 jugadors van acabar el partit, que més enllà de l'actitud xulesca de l'àrbitre, es va desenvolupar sense més incidents. 
 
La reflexió final que m'agradaria fer és comparar el partit de futbol de dissabte en la situació del català: una autoritat forastera (l'àrbitre o l'Estat) obliga a canviar de llengua a través de la imposició a un grup de persones. Només esperem haver-ne aprés, i no callar quan ens impossen les regles abans d'eixir a jugar. La immersió no és joc, i l'hem de defensar pel futur del català.

LLIBRE - Narcís Monturiol i les pedres de l'infern

19 February[ —]

Des de fa un temps, els pescadors de Cadaqués no s’atreveixen a sortir a mar. Una sèrie de desaparicions misterioses i els rumors sobre la presència d’éssers monstruosos, ha fet que el poble parli d’actes de bruixeria. El senyor Monturiol, científic i utopista, no s’ho acaba de creure, i, per intentar aclarir-ho, encapçalarà una expedició a la zona on succeeixen aquests fenòmens inexplicables.

Una novel·la gràfica d’aventures per a totes les edats, una història que farà les delícies dels fans de personatges com Tintín, Adèle Blanc-Sec o el mateix Indiana Jones, imaginat i realitzat pel tàndem Sebastià Roig i Toni Benages, els intrèpids creadors de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. I en color!!!


RACó CULTURA POPULAR: Polèmica pel despenjament d'una enxaneta a les Festes de Santa Eulàlia

19 February[ —]

"Salvada miraculosament”, “precipitada al buit”, “seqüència esgarrifosa”. Són expressions emprades per alguns mitjans de comunicació per explicar el despenjament d’una enxaneta durant l’actuació dels Castellers de Barcelona a la Plaça Sant Jaume, diumenge 11 de febrer, en el marc de les Festes de Santa Eulàlia. En un comunicat emès el mateix dia per la colla barcelonina, aquesta denunciava per una banda que “ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres per preguntar per l’estat de l’enxaneta ni per contrastar i aprofundir la informació que s’ha publicat”, i per l’altra que es tractés “la notícia des d’una vessant sensacionalista aprofitant l’espectacularitat de les imatges”. Passats cinc minuts de l’accident, revelava la mateixa nota informativa, la nena ja corria amb la resta de nens dins l’Ajuntament barceloní.

La polèmica generada ha permès difondre els avanços del col·lectiu casteller en seguretat. Des del 1994, el Grup pel Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller organitza les Jornades de Prevenció de Lesions. Aquestes trobades anuals han permès compartir inquietuds, i consensuar millores notables. La publicació del fulletó Fem pinya, el Manual de prevenció per a colles  i el Dossier Risc en els castells ofereixen directrius concises per a totes les colles. Mesures de prevenció actives (control de la construcció, col·locació de la pinya, correcta preparació física) i ús de diferents elements de seguretat: casc (d’obligat compliment per l’enxaneta, acotxador i dosos des del 2012), terra atenuant, xarxa de protecció i protectors dentals. Paral·lelament, la Coordinadora de Colles de Castellers de Catalunya ha redactat protocols d’actuació en cas de caiguda i organitza contínuament cursos de formació pels seus associats.

Els resultats sempre són millorables, però avalen la política de seguretat empesa pel col·lectiu casteller. L’índex de caigudes, que fa vint anys va enfilar-se gairebé al 8%, va descendir la temporada 2017 fins al 2,2%. L’auge de colles castelleres durant aquestes dues dècades no ha frenat aquesta tendència. El gran repte de futur és seguir mantenint aquesta dinàmica en un context de creixement accentuat de les construccions de gamma extra. 


El Síndic surt en defensa de la immersió lingüística perquè 'combat la segregació'

18 February[ —]

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat que, si el govern espanyol segueix endavant amb els canvis anunciats per posar fi al model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, l'executiu de Rajoy "posarà en risc un sistema d'immersió lingüística elogiat per les institucions europees i avalat en reiterades ocasions pel Tribunal Constitucional". A través d'un comunicat difós aquest dissabte, Ribó ha considerat que "una qüestió tan important com aquesta no es pot promoure amb visions partidistes, sota el domini de l'article 155, sense govern escollit pel Parlament que acaba de ser elegit pel poble, sense debat parlamentari, i impulsat per part d'un govern amb un suport parlamentari de sols quatre diputats a Catalunya".

Segons Ribó, les mesures proposades per l'executiu espanyol podrien "contribuir a la segregació escolar, social i lingüística, en detriment principalment dels infants de famílies que no tenen el català com a llengua d'ús habitual"

Per aquest motiu, el Síndic ha instat l'executiu que "reconsideri la seva posició i que actuï amb criteris educatius i principis socials en lloc de guiar-se per interessos polítics partidistes".


Concentració d'Escola Valenciana per rebutjar els atacs al sistema educatiu

18 February[ —]

Escola Valenciana, l'entitat que agrupa les organitzacions que defensen l'ensenyament en valencià, ha reunit aquest dissabte a la tarda milers de persones en un acte festiu celebrat a la plaça de la Mare de Déu de València sota el lema 'L'escola ens dignifica. Sí al valencià'. La concentració tenia com a objectiu denunciar els atacs, que segons aquesta entitat, estan rebent els docents i el sistema educatiu i ha comptat amb muixerangues, gegants i cabuts, colles de dolçaines i tabals. Amb aquesta multitudinària festa, l'Escola Valenciana ha volgut respondre "als intents de desacreditació de la professionalitat dels docents per part d'alguns partits polítics, que no s'estimen gens la llengua ni el model d'ensenyament que forma una ciutadania participativa, crítica i igualitària".

A través d'un comunicat, l'entitat ha subratllat que l'èxit d'aquesta convocatòria ha estat gràcies "a la implicació de les comunitats educatives, les Coordinadores Comarcals, les més de 140 entitats, sindicats i partits polítics, i també a l'àmplia representació de cultura popular han vingut d'arreu "per sumar-se i defensar l'escola pública, de qualitat i en valencià".

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i la presidenta de la Coordinadora d'Alumnes, Professorat, Pares i Mares per l'ensenyament Públic en Valencià, Laura Font, han estat els encarregats de llegir el manifest que lamenta que les comunitats educatives "han sigut objecte de difamacions injustes i infundades de partits polítics i entitats que no fan servir raonaments pedagògics ni científics"


Durant la concentració, Escola Valenciana ha fet una crida als Ajuntaments, Consells Escolars, entitats, sindicats i partits polítics a què s'adhereixin al manifest 'L'escola ens dignifica. Sí al valencià'.


0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER