HOME > RSS > NOTICIES CAT > Racó Català: Llegeix, pensa i opina

R S S : Racó Català: Llegeix, pensa i opina


PageRank : 17 %

VoteRank :
(0 - 0 vote)





tagsTags: , ,


Català - Catalan

RSS FEED READER



Pressions perquè el govern impulsi un web sobre el valencià

7 December[ —]
Campanya perquè la Generalitat Valenciana creï un web per difondre continguts sobre el valencià. Aquesta és la proposta que la Plataforma per la Llengua ha presentat coincidint amb la celebració del dia dels Drets Lingüístics al País Valencià. L'entitat considera que l'executiu hauria de crear una pàgina web on es pugui trobar referències de "dades, notícies, eines i serveis al voltant de la llengua pròpia, tant de les activitats de la Direcció General de Política Lingüística com de tot el món associatiu valencià". Alhora, defensen que el web podria recollir altres informacions com, per exemple, les agendes de cinema o teatre en valencià, cursos o diferents consultes lingüístiques.

Segons el portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, aquesta nova proposta permetria "donar un nou impuls a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, tenint en compte que l'Estatut d'Autonomia reconeix el valencià com la llengua pròpia amb la qual tots els ciutadans tenen dret a conèixer-la i usuar-la"
 

Quatre cites amb les urnes que poden canviar Europa

7 December[ —]
En un moment en què les organitzacions de dreta a tot Europa agafen cada vegada més força, aquestes 4 cites electorals, que se celebraran pròximament a tot el continent europeu, podrien significar canvis substancials a la politica europea.

15 març 2017: elecció general a Holanda

El Partit de la Llibertat, una formació d’extrema dreta, està liderant les enquestes als Països Baixos. Si s’imposa a les eleccions, Holanda que ha estat sempre una nació “mitjanament euroescèptica”, s’inclinaria encara més en aquesta direcció, podriem esperar menys suport als membres més febles de l’Eurozona, més pressió per a restringir la migració i més pressió sobre les minories.

4 maig 2017: eleccions locals britàniques

Tot i que és poc probable que aquestes eleccions tinguin un impacte continental, els conservadors i elPartit de la Independència del Regne Unit poden obtenir un bon resultat, el qual utilitzarien com una confirmació del vot del ‘Brexit‘. De la mateixa manera, un mal resultat del Partit Laborista també augmentaria les possibilitats d’un triomf conservador en les eleccions generals anticipades, fet que tornaria a donar suport a la ‘Brexit‘.

7 maig 2017: eleccions presidencials a França

Tot i que les enquestes suggereixen que el conservador François Fillon té més possibilitats queMarine Le Pen, molts estan nerviosos. Fins i tot si Le Pen no guanya, si un de cada tres votants francesos decidís fer-li costat, seria “un resultat extraordinari” i impensable fins fa poc, i se sumaria a l’humor “antieuropeu”, “antieuro” i “antimigrant” que s’estén per Occident.

22 octubre 2017: eleccions a Alemanya

Aquesta és l’última data per als comicis, que podrien celebrar-se el 27 d’agost. Encara que sembla que Àngela Merkel serà escollida per a un nou mandat, l’extrema dreta Alternativ fur Deutschland (AFD)obté un 13% a les enquestes, un resultat que pot ser “suficient” per aconseguir escons al Bundestag i ser una “font constant d’agitació” contra la UE i, per descomptat, contra la migració i els refugiats.
 

OPINIÓ - Jordi Miró: Francesc Català i Serra, patriota oblidat

7 December[ —]
Francesc Català i Serra era de Ripoll i va ser dels primers d’entrar a militar a l'Estat Català d'en Macià. Va fer moltes vegades de correu entre Catalunya i els exiliats catalans. Per la seva activitat política, el jove Francesc Català va haver de marxar a l'exili i allí es va enrolar a l'Exèrcit català, que preparava una incursió militar des de la Catalunya Nord per tal d'alliberar Catalunya i proclamar la independència, coneguda històricament com els Fets de Prats de Molló, fets que van servir, malgrat el fracàs, per internacionalitzar el plet català com mai no ho havia estat abans.

Francesc Català figurava entre els 112 que signaren el jurament a l'Exèrcit català i, fatalment, també entre els primers detinguts per la policia francesa. El matí del dia 1 de novembre del 1926, van fer presoners 34 voluntaris a l’estació d’Estagell. Dos dies després, la matinada del dia 4 de novembre, la policia detenia Macià i la resta dels residents a Ville Denise, a Prats de Molló, on s’esperava una de les dues columnes de l’Exèrcit català.

Des de la Caserna de l' Acadèmia de Perpinyà on eren retinguts els voluntaris, el mateix 6 de novembre de 1926, fan públic un manifest en què es conjuren a seguir lluitant :

"Els sotasignants voluntaris de l'Exèrcit català (...), s' adressem a vosaltres (...) desde aquesta caserna de França on ens trobem detinguts, per afirmar-vos amb mes coratgia que mai:
Que, sota la bandera catalana que tenim amb nosaltres i que volíem fer entrar victoriosa i dignificada a Catalunya, en conjurem, passi el que passi, per damunt de tot a no disgregar-nos mai mes i a mantenir sempre el nostre exercit.
Que en aquest moments d'angoixa i despres d' haver sentit ja l'enardiment sagrat que dona el retorn a la Patria i el sentir-s’hi tant a la vora com hi hem arribat nosaltres, que hem estat detinguts a la ratlla d' unió de les dues Catalunyes, única Patria nostra (...) ens conjurem a mantenir-nos sota el cabdillatge i disciplina dels nostre Comandat en Cap, detingut juntament amb nosaltres, en Francesc Macià".

Aquest manifest va signat per un total de 74 voluntaris catalans i també per voluntaris italians, entre els signants hi podem veure Ventura i Gassol, Ramon Fabregat, Carner Ribalta, Jaume Miravitlles, Josep Bordas de la Cuesta, etc. i entre ells, també, en Francesc Català.
Els detinguts van ser traslladats a Paris, on el judici es va convertir en un judici a la dictadura i en un acte de propaganda internacional a favor de la causa de Catalunya. Després d'un dies de presó a França, Francesc Català va ser expulsat a Bèlgica, com la majoria de voluntaris catalans, tret de Macià i Gassol que hi seran enviats més tard, després del judici. Les condicions de vida dels refugiats catalans a Bèlgica eren molt dures i precàries, i el jove Francesc Català va emmalaltir a la primavera del 1927 i va ser ingressat en un hospital de Brussel·les, on va morir el 28 de juny. L'enterrament va ser un acte polític en què hi van participar tots els exiliats i va ser enterrat en una tomba en què van col·locar una placa amb la bandera estelada.

L’any 1928, Ventura Gassol dedica a Francesc Català un emocionat In memoriam , amb un relat digne d’haver format part de “Les tombes flamejants”, a la revista Ressorgiment, dels catalans d’Argentina. L’escrit aporta una informació rellevant: la promesa feta al jove soldat en el llit de mort que qualsevol dia traslladarien el seu cos a Catalunya.

 "Es deia Francesc Català. Era joveníssim de cos i ànima. Un dels millors dons de la seva joventut fou el d’una gran joia. El record d’aquella joia de l’amic fa més desoladora la seva fi.
Exiliat a França, va compartir amb els seus companys d’Estat Català tota llei de privacions amb una resignació i un silenci ple de dignitat. Com ells, sempre en peu, mantingué el gest de protesta i sapigué esperar l’hora de la rebel·lió malauradament frustrada.
Tan a prop que arribà de Catalunya i tan lluny com hagué de morir en l’exili, en l’hospitalària Brussel·les. Pressentim tota la desolació del que, havent anhelat morir per la pàtria en lluita i en la sublimitat del propi sacrifici, es sent morir en la grisor d’un hospital estranger. No és tot u l’efusió voluntària de la pròpia sang en un moment d’exaltació suprema que sentir-se-la, en plena joventut, fallir dintre les venes. No és tot u morir sota un cel i davant d’uns paisatges que ens han costat tantes enyorances què entre quatre murs blancs d’aquella blancor tan crua dels hospitals. Sí, però que es pot ben dir que En Català és el primer soldat voluntari caigut per Catalunya. Ell, que hauria volgut jurar la bandera barrada en entrar a Catalunya, l’hagué de jurar en un moment de fervor inoblidable en entrar a una presó de França; ell, que hauria volgut complir el jurament en terres catalanes, l’hagué de complir en terres de Bèlgica.

La mort d’En Català a l’exili és d’una exemplaritat esfereïdora. Veure els seus companys d’Estat Català, amb el cabdill al cap, darrera el seu fèretre embolcallat amb la bandera catalana, pels carrers de Brussel·les, silenciosos, d’un silenci que tenia més de crit contingut que de silenci, la feia sentir amb tota la seva eficàcia. Hi ha, però, per dissort de Catalunya, tants catalans d’aquells que tenen orelles i no senten i tenen ulls i no hi veuen!
Ara En Francesc Català reposa en terres de Bèlgica amb aquell repòs que no coneix terme, però espera. Espera que, un dia, el durem a Catalunya, satisfent-li en mort allò que ell anhelà i no pogué satisfer en vida. Així li prometérem els seus companys i a aqueixes promeses que revesteixen tot el caràcter de sagrades, no pot mancar-s’hi”.

Des de Ripoll, ja el 1930, el butlletí Scriptorium fa una editorial on crida al retorn de les despulles del patriota de Ripoll a la seva terra. El 1931, és des del setmanari republicà Buirac que, en la seva editorial, emplaça Macià al seu compromís, Macià va morir el desembre del 1933 i en Francesc Català no havia tornat. El febrer del 1934, un grup de joves de Ripoll reprèn  la demanda del retorn d’en Francesc Català a través del setmanari del Ripollèsl’Altaveu tot obrint una subscripció popular per sufragar les despeses del retorn de les despulles des de Bèlgica, aquesta vegada la crida té un gran ressò i s’estén arreu de Catalunya. Hi participen molta gent de Ripoll; catalans d’Amèrica; Centre d’Esquerra Estat Català; Federació catalana de Futbol; Centre Comarcal Lleidatà; Esquerra Republicana de Valls; gent de Palestra, Laureà Dalmau, diputat al Parlament per Girona, els ajuntaments de Torelló, Figueres, Teià, Anglès, Berga, Palamós, Sant Fruitós del Bages, etc.
Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya, se suma a la campanya i l’11 d’agost es publica un decret:

Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya

Presidència
Un dels factors espirituals que més impuls ha donat a l’obra de Govern de Catalunya recobrada ha estat l’anhel de reparar, en la mesura del possible, els danys ocasionats per l’extingida monarquia a Catalunya i als catalans.
Durant la dictadura, molts catalans sofriren a l’exili tota mena d’adversitats i privacions. Entre aquests catalans Francesc Català i Serra, que prengué part a la gesta de Prats de Molló, al costat del qui fou primer President de Catalunya, Francesc Macià, trobà la mort en terres d’exili. Ara, l’Ajuntament de Ripoll -la seva vila nadiua- ha tingut la iniciativa de traslladar a Catalunya, des de Brussel·les les seves despulles, per tal que aquest català exemplar pugui reposar en terra catalana.
Per a ajudar, doncs, a què la lloable iniciativa de la vila de Ripoll pugui portar-se a la pràctica i  d’acord amb el Consell executiu,

Decreto:
Primer .- Per tal de retre el tribut que mereix la memòria del patrici Francesc Català i Serra, mort a l’exili, la Generalitat de Catalunya acorda cooperar a la iniciativa del comitè Pro Trasllat de les seves despulles a la vila de Ripoll.
Segon .- Amb tal finalitat i d’acord amb el Departament de Finances, es concedeix una subvenció de 1500 ptes. a l’esmentat comitè per tal de contribuir a la subscripció oberta. Aquesta quantitat serà feta efectiva amb càrrec a la partida 1507 del Pressupost vigent de la Generalitat.
Barcelona, 17 de juliol del 1934.
LLUÍS COMPANYS

Com és sabut, després hi va haver els fets d’octubre del 34,  la repressió i presó de milers de persones, al 36 el cop d’estat dels feixistes i la guerra espanyola dels tres anys, la llarga nit de més de 40 anys del franquisme, i encara avui Francesc Català resta oblidat allà.
Aquest any, en el 90è aniversari dels Fets de Prats de Molló, Estat Català, en la seva intervenció a l'acte a la ciutat nord catalana, va glossar la figura d'en Francesc Català i va recordar que avui encara les seves restes no han tornat a la pàtria. Estat Català va fer una crida a crear una comissió per tal d'impulsar una campanya pel retorn de les despulles d'en Francesc Català a Catalunya,  proposta molt ben rebuda pels assistents, entre ells la diputada al Congrés per ERC, Teresa Jordà, de Ripoll, d’on en va ser alcaldessa i actualment encara n’és regidora. Teresa Jordà es va comprometre amb il·lusió a presentar una moció a l'ajuntament de Ripoll per aquest proper ple municipal del desembre per tal que en Francesc Català i Serra sigui declarat fill predilecte de Ripoll,  donar suport per portar les seves despulles i cedir un espai per fer-li un monument el proper 2017, que serà el 90è aniversari de la seva mort. De ben segur que l’ajuntament, el poble de Ripoll i la resta de Catalunya es bolcaran, com van fer el 1934, pel retorn del seu fill.
Ja és hora que en Francesc Català i Serra, el primer soldat voluntari català, pugui tenir el seu merescut descans a la seva pàtria.
 

RACó LITERARI: Et donaré tot això, de Dolores Redondo

7 December[ —]

Nosaltres, hi ha algunes històries que només les pot unir la lectura i l’amor pels llibres.

Avui us n’explicarem dues: la primera, la delNosaltresllegim amb la Carme, que ens explicava per Twitter que s’havia llegit en tres dies l’últim llibre de la Dolores Redondo. Dit i fet: la Carme ens explica aquest Premi Planeta 2016 que l’ha absorbit durant un cap de setmana! La segona història és la de la Carme, la Dolores Redondo i, sobretot, en Manuel Ortigosa: es diu Et donaré tot això.

Vaig “conèixer” la Inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar per casualitat, en veure que El guardià invisible transcorria als boscos del Batzán, un lloc que conec i estimo. Va ser una agradable sorpresa i vaig anar llegint tota la trilogia tan bon punt anava sortint.

La sorpresa ha estat que vaig comprar Et donaré tot això de la Dolores Redondo esperant trobar-hi un altre cop l’Amaia Salazar… i no! M’hi he trobat en Manuel Ortigosa.

Et donaré tot això hi he trobat un escriptor amb un llibre que no acaba de sortir rodó. La seva parella, que ell pensa que està a Barcelona per feina, apareix morta en una carretera comarcal gallega i en Manuel no sap com hi ha anat a parar o què hi ha anat a fer. Tot plegat el porta a remenar entre la història i la brutícia d’una família noble gallega.

Un guàrdia civil a punt de jubilar-se amb problemes de parella i que no acaba de veure clar com han anat les coses, un capellà que calla tot el que sap i que -com pot- va guiant-lo per on ha d’anar buscant, són els altres dos personatges que acompanyen en Manuel aEt donaré tot això. Aquest parell i un paisatge que l’atrapa.

Vaig quedar-hi enganxada! Vaig començar-la un divendres al vespre i l’acabava el dilluns següent… Bona, bona, bona!

Ah! I seguixo esperant retrobar-me amb la Inspectora Salazar! Mentrestant, en Manuel és una molt bona companyia!

Carme, Nosaltres t’esperem més sovint al Nosaltresllegim perquè ens expliquis les lectures que trobes bones, bones, bones!!

Títol: Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Planeta 2016
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-664-2199-7
Preu: 21,90€


LLIBRE - El retorn dels Bassat

7 December[ —]
En la vida de Lluís Bassat, un dels publicistes més prestigiosos del món, conflueixen dues famílies errants i molts viatges a través dels segles. Els Bassat, sefardites, després d’haver de marxar d’Espanya al segle XIV, recorren durant el xix i el xx Bulgària, Turquia, Àustria, Alemanya i França, abans de tornar a Espanya. Els Coen, jueus romaniotes establerts a l’illa grega de Corfú, també han d’emigrar durant el XIX i el XX a Itàlia i França, abans que un dels seus membres arribi a Barcelona l’any 1905.

Vicenç Villatoro, de la mà de Lluís Bassat, indaga en aquest periple extraordinari del retorn a Sefarad, i ens transporta a un món ja desaparegut, trenat per tots els confins de la Mediterrània. Cosint narració, testimoni i reflexió literària, El retorn dels Bassat és també un fil que ressegueix l’esplendor i la tragèdia dels jueus del vell continent. I, al capdavall, la història de la mateixa Europa.

Biografia de l'autor

Vicenç Villatoro i Lamolla
(Terrassa, 1957) és un escriptor, periodista i polític català. És l'actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. En la seva obra destaquen Evangeli gris, La claror de juliol, Memòria del traïdor, Hotel Europa, La ciutat del fum i Un home que se’n va. Alguns d’aquests títols s’han traduït al castellà, l’alemany, el francès i l’italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d’actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».
 

ENTREVISTA - Josep Sort.: 'Una Catalunya independent podria oferir un paper important en la seguretat del Mediterrani'

6 December[ —]
En pocs mesos el govern de Catalunya hauria d'organitzar un referèndum unilateral d'independència. En cas de ser així, seria l'enèsim intent de la Generalitat per demostrar al món que l'opció independentista és la majoritària i que la unilateralitat és raonable i fonamentada. 

En un context de ruptura amb l'estat espanyol, la plana internacional hauria d'agafar força i en mig d'aquest escenari, Josep Sort, doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració, acaba de publicar 'Del Soft al Hard. Catalunya, la independència i els Afers Exteriors'. Aquest llibre és una selecció dels seus articles publicats des del 2011 a la secció d'Internacional de La Veu de Reagrupament.

El llibre analitza l'actualitat catalana centrant-se en dos àmbits: els afers exteriors i la seguretat. Són àreas poc tractades, curiós tenint en compte que el procés català deixarà milers d'articles d'opinió i d'anàlisi. Ja sigui en els mitjans de comunicació com a les xarxes socials: a cada microdetall del procés català se li ha dedicat una reflexió. 

Sort fa anys que escriu sobre afers exteriors i seguretat. I es nota. Són temes complexos i els raona com si comentés un partit de futbol. Teixint dades i precedents, Sort explica que el futur del procés passa inevitablement per saber jugar la partida a l'escenari internacional.


Com d'avançades estan les accions externes de la Generalitat?

No sóc qui per saber-ho, però és evident que hi ha una situació que ens és favorable: no hi ha cap estat que hagi explicitat res contra la independència de Catalunya. És una bona senyal. Hi ha un silenci eixordador, un 'wait and see'. Si no fos així, la meva opinió seria diferent. 

Alguna veu en contra deu haver-hi...

L'únic ambaixador que ha parlat malament de la independència de Catalunya és el de Palestina. Òbviament, els palestins deuen rebre moltes ajudes del govern espanyol.

Pero quan falten pocs mesos pel referèndum, no hi hauria d'haver algun suport?

Depèn. 3 dies abans de la independència d'Eslovènia, Alamània va dir que no la reconeixeria mai. En aquests processos tot va molt de pressa i quan els estats veuen que un procés és irreversible no s'hi posen de cul.

Quins països reconeixerien amb més facilitat una proclamació unilateral de Catalunya?

Els bàltics, per exemple, estan més desacomplexats. Jo formava part del Comitè Olímpic català durant l'any 1990, quan tots aquests països encara no eren independents. Els vam tractar bé, com si ja fossin estats independents. Tenen memòria. Potser no faran el primer pas, però no tenen manies.

Què ha de passar perquè es posicionin a favor?

No mouran un dit si no saben del cert que les autoritats catalanes van a per totes. Quan un estat faci el primer pas sortiran tots. El que hem de vigilar és que quan es mulli el primer, les autoritats catalanes no es tirin enrere. 

Creus que França també reconeixeria una Catalunya independent?

La gent té la percepció que França estarà en contra. Però quan l'estat francès vegi que hi ha més estats que estan disposats a reconèixer una Catalunya independent, França s'afanyarà a fer el mateix. Som el seu pati del darrere. Els francesos no podrien tolerar que altres s'avancessin en un tema que els afecta directament. Són fronterers amb Catalunya. 

És important el que pensin les grans potències com Xina?

A Xina no li preocupen aquests temes. Pel poble xinès, Espanya és com una cantonada.

El procés català està realment a l'agenda internacional?

De manera subjacent. Hi ha dubtes del que pot passar però això no es dirà mai públicament. S'ha d'internacionalitzar el procés. Portem 5 o 6 anys amb manifestacions massives, però també hi ha d'haver passos importants en política. Anar acceptant la realitat espanyola eternament no és viable. Algun dia t'has de plantar. 

Quin pas haurien de fer les autoritats catalanes perquè la comunitat internacional es prengui seriosament el procés?

Hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència, això segur. Amb un referèndum de ratificació. El que no pot ser és que hi hagi dubtes. El que no pot passar és que un polític del Govern faci declaracions dubtoses sobre el procés. I tots sabem a qui em refereixo. Inclús alguns corresponsals internacionals comenten que aquestes escenes no són serioses.

...

Nosaltres hem de mantenir-nos ferms. Si hi ha un país que fa un pas endavant i després veu que nosaltres el fem cap enrere, no voldrà saber res del procés.

De cara a la internacionalització del procés, la CUP és un plus o una llosa?

Des d'un punt de vista internacional, la CUP és quelcom positiu, però crea contradiccions. Dóna una imatge de transversalitat, ja que quan un procés només el lidera un partit està mal vist. Serà més complex amb la CUP? És clar. Però com a projecte d'estat, Catalunya ha de ser prou oberta perquè hi càpiga tothom.

Què pot oferir Catalunya al món perquè tingui aliats en el procés?

Podem oferir infraestructures o cultura. Però el que realment interessa a la comunitat internacional són altres coses: política de defensa, política diplomàtica, aliances, etc. Fins ara hem fet una política soft, de seducció: el Barça, els castellers... Tot això està molt bé. Però la diplomàcia és una altra cosa. Hem de dir si estarem a l'OTAN, si ens comprometem amb la seguretat europea, etc.

Tenim quelcom singular a oferir que no ho puguem fer amb Espanya?

Geopoliticament, sí. El consultat més gran d'Estat Units està a Catalunya. 

Què vols dir?

Catalunya podria oferir un paper molt important en seguretat al Mediterrani. França, Itàlia i Espanya tenen altres fronts oberts. En canvi Catalunya, gràcies a la posició que ocupa en el mapa, es podria centrar més atenció en la seguretat del Mediterrani. 

Catalunya estaria preparada per assumir aquest paper?

Sí, però l'actual industria militar catalana està totalment marginada. L'estat espanyol ho vol així. De fet, és una prova fefaent que Espanya no les té totes amb el futur de Catalunya. 

Més enllà de l'economia, creus que els altres estats diferencien el poble català de l'espanyol?

Cada cop més. Ja no representem els tòpics espanyols: sol, paella, etc. Per exemple, la prohibició dels toros a Catalunya i la posterior suspensió del Tribunal Constitucional ha tingut molta presència mediàtica internacional.

Què et sembla que part de la societat catalana també busqui complicitats exteriors?

És un pas important. De fet, felicito a l'ANC i a totes aquelles organitzacions catalanes que s'han inscrit en el registre de lobbies de la Unió Europea. És un gran pas i els espanyols ja han reaccionat. Els hi hem tocat l'ull de poll. 

No creus que hi ha un cert esgotament del procés entre alguns independentistes?

La situació no es pot allargar molt més. En condicions normals hauríem d'estar esgotats. Jo també vull fer altres coses. Però s'ha d'acabar la feina, estem a la recta final. 

En un any hi haurà referèndum d'independència a Catalunya?

Segur.

L'estat espanyol pot utilitzar la 'guerra bruta' i crear "aldarulls"?

El context internacional ja està prou fotut com perquè juguin aquesta carta. Els espanyols ja porten 20 o 30 anys a Europa i veuen que hi ha coses que ja no poden fer. Seria d'una irresponsabilitat tan gran que els primers a denunciar-los serien els mateixos socis europeus. 

El govern català ja té pactes amb altres estats?

Hauria de ser així, però tampoc es tracta que ho anem explicant en públic. Per exemple els quebequesos tenien un pacte amb França per si guanyava el sí durant el seu primer referèndum. El tracte establia que la República Francesa reconeixeria l'estat quebequès des del minut zero. Però tot això es va saber molt després. 

Creus que pot sortir el no?

No. Des d'un punt de vista racional és evident que es viurà millor amb la independència. Inclús el més espanyolista ho sap. Si els espanyols sabessin que guanyarien el referèndum, ens el deixarien fer. 

Guanyarà el sí amb una majoria clara?

No ho sé. Però si et fixes amb el comportament de la gent, veuràs que guanyarem amb més del 55%. En condicions civilitzades, clar. 

Que vols dir?

Hem de saber les possibles estratègies de l'Estat. Nosaltres hem de fer el nostre partit, per posar-hi un símil futbolístic.

Compromís demana la gratuïtat de l'AP-7

6 December[ —]
El diputat de Compromís a Les Corts valencianes, Josep Nadal, ha presentat una iniciativa per demanar a la Generalitat que alliberi l'AP-7. A part, ha exigit que, mentre no es faci efectiva la proposta, l'autopista del Mediterrani sigui gratuïta de pas per a aquells residents de les Marinas i de la Safor, així com per els vehicles pesats.

Nadal creu que per algunes poblacions és l'única manera segura de desplaçar-se, ja que no és una opció "jugar-te la vida a la N-332, carretera que, segons indica la DGT, és una de les vies amb major concentració d'accidents del País Valencià". 

Nadal també ha recordat que, a part de la seguretat, el temps que es tarda per les carreteres convencionals es multiplica per tres. Com és el cas, per exemple, del tram entre Oliva-Bellreguard i Altea. El diputat considera que aquesta situació suposa un greuge important per les empreses de la zona, ja que, o bé paguen sobrecostos en el transport o s'exposen a vies en mal estat i amb recorreguts molt més llargs.

LLIBRE - Botigues emblemàtiques de Catalunya

6 December[ —]
Hi ha botigues que ocupen un lloc destacat en l’imaginari col·lectiu: ens han acompanyat durant dècades —hem passat pel davant, hem mirat els seus aparadors, hi hem comprat— fins que un dia descobrim que han tancat les portes i el nou establiment no omple el seu buit. El Indio, Vinçon, Joguines Monforte, Joieria Bagués, Musical Empòrium... La llista pot ser gairebé infinita. Moltes d’elles s’han perdut per sempre; d’altres es mantenen vives encara en la memòria de la gent i en les fotografies que, com les que il·lustren aquest volum, van capturar la seva màgia, la seva singularitat, l’encant d’un món que ja no tornarà. Autèntics tresors perduts.

Biografia dels autors

Sergi Martín i Lamala és guionista i escriptor. Ha publicat diversos assajos de divulgació social i històrica. A banda de la trajectòria editorial, ha treballat en el desenvolupament de diversos documentals, campanyes de comunicació i programes de televisió, a Espanya i als Estats Units. Com a comissari d’exposicions ha col·laborat en diversos projectes amb l’Obra Social ”la Caixa”, dissenyant continguts per a mostres i cicles de cinema o espais de d’interpretació.

Consol Bancells i Mañes és llicenciada amb grau en Història de l’Art i fotògrafa. S’ha especialitzat en l’estudi de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura modernista i els comerços històrics de Catalunya. És autora i fotògrafa dels llibres Sant Pau, hospital modernista, El Modernisme a Mallorca, El Modernisme a l’Eixample de Barcelona, Bars i restaurants modernistes de Barcelona, Barcelona Modernisme domèstic i Joies del Modernisme. Espais interiors (direcció d’obra). Com a fotògrafa, és autora dels llibres Farmàcies modernistes de Barcelona, Botigues històriques de Catalunya, Barcelona, botigues amb encant, Farmàcies històriques de Catalunya, El Modernisme, Ignasi Oms arquitecte, Barcelona il·lustrada, la ciutat del segle XVIII, Sant Jordi a Barcelona i Joies del Modernisme català. Llibres on ha col·laborat: Barcelona, la ciutat del present, Joies del Gòtic català, Patrimoni de Catalunya. Del Renaixement al segle XX, Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014, Joies del Barroc català, Joies del Noucentisme català. Col·labora en publicacions i exposicions; la darrera: Modernisme. Art, tallers, indústries. Fundació Catalunya La Pedrera.

La Generalitat Valenciana crea l'oficina de drets lingüístics

5 December[ —]
El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme del Govern, Rubén Trenzano, va anunciar el divendres la creació d'una oficina de drets lingüístics (ODL). Aquesta iniciativa de la Generalitat Valenciana neix de la necessitat de solucionar les queixes que anualment registren diverses institucions i entitats cíviques del País Valencià.

L'ODL es posarà en funcionament el 2017 i tindrà un objectiu clar: garantir els drets lingüístics de la ciutadania reconeguts tant en l'Estatut d'Autonomia com en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). A part, l'ODL es fonamentarà també en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aprovada com pel Consell d'Europa l'any 1992 i ratificada per l'estat espanyol el 2001.

L'oficina, a part de canalitzar les denuncies, també ajudarà a restablir la normalització del valencià en la vida pública. Segons el govern valencià, l'ODL intervindrà entre la part reclamant i la part que ha originat els fets denunciats per resoldre els conflictes.

D'aquesta manera, l'ODL serà una realitat l'any vinent després que el diputat de Compromís, Josep Nadal, presentés aquest estiu una iniciativa parlamentària a les Corts Valencianes per a la seva creació. Nadal assegurava llavors que 'crear una oficina d'aquestes característiques és una necessitat perquè totes les persones al País Valencià puguin exercir els seus drets lingüístics sense por a ser menystingudes'.

Ràdio Arrels seguirà sent el referent radiofònic de la Catalunya Nord fins al 2020

5 December[ —]
L'estat francès ha autoritzat a Ràdio Arrels a emetre durant 5 anys més. La decisió s'ha publicat aquest dissabte 3 de desembre al Diari Oficial de la República Francesa. D'aquesta manera, l'emissora, referent radiofònic a la Catalunya Nord, continuarà emetent des del Rosselló a través de la freqüència 95.0, a través del seu emissor principal instal·lat a Calce.

La seva presència es perllongarà al Vallespir, al 88.2, des del pic de Fontfreda, situat al terme municipal de Ceret. També ho farà a l'Alta Cerdanya i al Capcir on Ràdio Arrels continuarà al 93.1, des de Sant Pere dels forcats. Per la seva banda, el repetidor de Belloc, a Vilafranca de Conflet, garantirà la coberta a tot el Conflent al 95.5.

5 anys més i a l'espera d'un nou portal

Aquesta notícia surt a la llum coincidint amb la campanya de micromecenatge engegada per la mateixa emissora a la plataforma totSuma. El seu objectiu és aconseguir 15.000 euros per poder renovar la web: radioarrels.cat.

"Pretenem disposar d'un mitjà atractiu, obert i participatiu" asseguren des de l'emissora. "Volem rendibilitzar al màxim les tecnologies d'ara, fent servir la nostra pàgina web per difondre cultura en llengua catalana", afegeixen.

Ràdio Arrels, fundada el 1981 a Perpinyà, és l'única emissora 100% en català a les comarques del nord i segons afirmen, fa 30 anys que "piquen pedra" per ser un mitjà de referència al territori. Cada dia emeten quatre hores de directe, amb una plantilla de quatre persones i 30 col·laboradors voluntaris. Produeixen unes 1.000 entrevistes cada any, exclusivament en català i asseguren que "aquest repte és important al nostre país, on el català no té cap estatut oficial".

0 | 10










mirPod.com is the best way to tune in to the Web.

Search, discover, enjoy, news, english podcast, radios, webtv, videos. You can find content from the World & USA & UK. Make your own content and share it with your friends.


HOME add podcastADD PODCAST FORUM By Jordi Mir & mirPod since April 2005....
ABOUT US SUPPORT MIRPOD TERMS OF USE BLOG OnlyFamousPeople MIRTWITTER